Ningú vol treballar amb el carretoner romanès que al passat va treballar a Sèrbia, pel seu caràcter difícil i estricte.
Avui m'ha dit que soc el 1er que hi passo sense fer errades; que m'hi fixo en tot; i que sóc fi treballant.
Aquest és el començament d'una bonica amistat 😅
.. vos heu adonat que esteu parlant d’una plaça d’agent interina de la Policia Local de Ripoll per cobrir la manca d’efectius i vacances on s’ha hagut de passar un examen, i no d’una plaça a cap Consell d’Administració de l’IBEX 35, ni de cap de gabinet com la parella de Paneque (PSC), ni d’assessora de no sé què com la germana de Collboni, ni com el germà de Sánchez a la Diputació (PSOE), ni com els germans Nadal de Secretari de Mobilitat, ni com el germà de Carod d’ambaixador a París (ERC), ni com Núria Vergés (germana de l’exconsellera i exvicepresidenta del Parlament Alba Vergés, ERC) de Directora General al Departament d’Igualtat i Feminismes, ni de la dona de Rull (JUNTS) com a assessora de relacions amb entitats locals al Departament de Territori, ni de la parella d’Ada Colau (COMUNS) com a responsable de relacions polítiques i institucionals de BCN, ni com la dona de Pisarello contractada com a cap de gabinet/assessora d’habitatge a l’Ajuntament, ni com el de la “prima de Feijóo” (PP) a sanitat, ni com les diverses parelles de membres de Vox contractades com a coordinadores/assessores a ajuntaments i altres llocs públics com Múrcia, Castella i Lleó… totes elles amb nomenament A DIT..
Hipòcrites.
GOOD POINT👇👇👇
To all the Supermarkets and big commercial stores that operate 'Self Check-outs'....... You are heading towards almost exclusively self-checkout now. Yesterday I went shopping at one such store and the lady checking receipts at the exit was stopping everyone.
I didn't choose to participate in that nonsense, I had already filled my trolly, emptied my trolly and scanned the items, refilled my trolly and so I just skipped the exit line and left.
I heard her saying "Umm - Excuse me “ as I kept walking and raised the receipt above my head, leaving the store.
You can either trust me to do self-checkout, or you can put your cashiers back in place like it used to be.
• I'm not interested in proving that I did your job for you.
• If you want me to be a cashier with no training then that's your problem not mine.
• Keep employing young people and give them job opportunities.
YOU DON'T PAY ME TO SCAN MY OWN SHOPPING.
YOU DON’T GIVE ME STAFF DISCOUNT FOR WORKING FOR YOU.
Signed ......All of us
People we need to share this statement its basically about PROFIT to the stores AND putting People out of a JOB....!!!
Al meu darrer llibre, he comptat amb el testimoni valuós d'algú que va treballar molts anys a un centre de menors de la DGAIA, on la majoria eren majors d'edat en contacte amb els pares. Màfia txarmil, dirigents del PSC, prostitució, furts amb recompra i imperis immobiliaris.
A tot això, el Comitè de Drets Humans ha deixat per escrit, en paper oficial de l’ONU, que l’1 d’octubre del 2017 es va celebrar a Catalunya un referèndum per a la independència i que el 92% hi va votar a favor.
Queda també per a la història: el resultat oficial del referèndum.
En @Toni_Cruanyes no ha dit res del magrebí que va degollar ahir una àvia, veïna de tota la vida de Soses.
En canvi sí que ha dit que un magrebí va morir a Itàlia en el marc d’una actuació policial.
Quan moren parlen.
Quan assassinen callen.
La doble vara fa FÀSTIC.
DGAIA, DGAIA i més DGAIA!
“Menas” de més de 30 anys ocupant places durant més d’un any, fins que arriba una inspecció judicial.
“Menas” amb pares pels quals es destinen més de 4.000 € al mes, mentre els nostres avis arriben a la vellesa sense res.
I mentre tot això passa, hi ha nens tutelats per la Generalitat que han estat assetjats, violats i víctimes d’abusos sexuals.
I qui ha aixecat la veu per ells? Qui els ha defensat? Qui ha exigit responsabilitats?
Ningú.
Però quan es parla dels “menas”, llavors sí: corren a cridar, a acusar de racisme i a intentar fer callar qualsevol crítica.
Per què? Què s’hi amaga darrere de tot això?
Un sistema, on hi ha desenes de personatges que en treuen rendiment econòmic. Interessos i diners en joc i molt a perdre si algú comença a fer preguntes.
D’aquí ve l’ímpetu, la rapidesa i la urgència per voler-la fer callar, per voler-la censurar, per voler retallar-li la veu.
I no, per molt que aixequeu la veu, això no és racisme.
És exigir transparència. I és defensar tots els infants, sense excepcions.
Se’n diu responsabilitat de país!
És d’una vergonya descomunal en el que han convertit aquest país.
Han de caure tots!
Aquesta senyora és la Blanca Arbell (ERC), ex-batllessa de Canet de Mar, a part del seu sou de 42.000€ anuals facturava 8.000€ diaris a la DGAIA per acollir menas a la casa de colònies de la seva propietat. Heu vist res d'això a TV3?
Han atorgat places d’acollida que no existien. Sense concursos. Sense normativa. A dit.
Han creat un imperi immobiliari de més de 500 pisos, comprats amb diners de tots, on els únics beneficiaris són les fundacions.
Les mateixes 12 persones continuen controlant la plataforma educativa, acumulant desenes de càrrecs.
788 milions d’euros destinats en quatre anys a aquests centres de manera irregular.
I han condonat 167,5 milions d’euros que havien estat atorgats de manera irregular.
I quan tot això es porta al Parlament per demanar explicacions, fugen de l’hemicicle com si hi hagués una estampida.
Davant les càmeres, tots es fan els sorpresos i els indignats.
Però quan toca donar la cara, desapareixen.
De què tenen por?
Que no us enganyin. Estan tots emmerdats fins al cap.
Polonia se negó a acoger inmigrantes musulmanes.
Polonia fue acusada de «islamofobia».
Hoy en día, Polonia es más segura que cualquier país de Europa.
Polonia no tiene bandas de violadores ni manifestaciones diarias en apoyo de Hamás.
Polonia tenía razón.
🔴 L’advocat de l’Estat reclama a les víctimes del 17-A les costes del recurs al Suprem. Demana diners a Xavier Martínez, el pare del nen de 3 anys assassinat a la Rambla: https://t.co/CgVccHg4q7
Inversion des valeurs - lettre d'une mère à une autre mère ...
Chère madame,
J'ai vu votre protestation énergique devant les caméras de télévision contre le transfert de votre fils de la prison de Lyon à la prison de Mulhouse.
Je vous ai entendue vous plaindre de la distance qui vous sépare désormais de votre fils et des difficultés que vous avez à vous déplacer pour lui rendre visite.
J'ai aussi vu toute la couverture médiatique faite par les journalistes et reporters sur les autres mères dans le même cas que vous et qui sont défendues par divers organismes pour la défense des droits de l'homme, etc.
Moi aussi je suis une mère et je peux comprendre vos protestations et votre mécontentement.
Je veux me joindre à votre combat car, comme vous le verrez, il y a aussi une grande distance qui me sépare de mon fils.
Je travaille mais gagne peu et j'ai les mêmes difficultés financières pour le visiter.
Avec beaucoup de sacrifices, je ne peux lui rendre visite que le dimanche car je travaille tous les jours de la semaine et aussi le samedi et j'ai également d'autres obligations familiales avec mes autres enfants.
Au cas où vous n'auriez pas encore compris, je suis la mère du jeune que votre fils a assassiné cruellement dans la station-service où il travaillait de nuit pour pouvoir payer ses études et aider sa famille.
J'irai lui rendre visite dimanche prochain.
Pendant que vous prendrez votre fils dans vos bras et que vous l'embrasserez, moi je déposerai quelques fleurs sur sa modeste tombe dans le cimetière de la ville.
Ah, j'oubliais, vous pouvez être rassurée, l'état se charge de me retirer une partie de mon maigre salaire pour payer le nouveau matelas de votre fils puisqu'il a brûlé les 2 précédents dans la prison où il purge sa peine pour le crime odieux qu'il a commis..
Pour terminer, toujours comme mère, je demande à tout le monde de faire circuler mon courrier, si intime qu'il soit. Nous parviendrons ainsi peut-être à arrêter cette inversion des valeurs humaines.
Les droits de l'homme ne devraient s'appliquer qu'aux hommes droits !
Edith Berancon
10 Montée Beaumur
38200 Vienne
04.74.××××××
> 06.22.×××××××
🧵 Hoy llevo desde las 13:00 en el Hospital General Universitario Rafael Méndez de Lorca acompañando a mi madre, de 85 años y con demencia.
La espera ya es dura de por sí. Pero hay algo que me parece indignante.
Al estar el hospital prácticamente aislado, si necesitas comer o comprar algo para un paciente, en muchos casos solo tienes una opción: la cafetería.
Hoy he comprado un yogur Danone fresa para que mi madre pudiera merendar. Precio: 1,90 €.
Ese mismo yogur cuesta aproximadamente 0,25 € por unidad (1€ el pack de 4) al comprar un pack en un supermercado. Estamos hablando de un incremento cercano al 660%.
No estoy pidiendo precios de supermercado. Entiendo que una cafetería tiene costes y debe obtener beneficios. Pero una cosa es ganar dinero y otra muy distinta aprovechar una situación en la que pacientes y familiares no tienen alternativa.
Ir al hospital no es un capricho. Hay personas que pasan allí jornadas enteras o semanas acompañando a un ser querido. Los productos básicos deberían tener precios razonables.
Pido al Hospital General Universitario Rafael Méndez, al Servicio Murciano de Salud y a quien corresponda que revisen esta situación. La atención sanitaria también pasa por tratar con dignidad a pacientes y acompañantes.
Si crees que esto no debería ocurrir en un hospital público, agradecería que compartieras este mensaje para que llegue a quien pueda cambiarlo.
#HospitalDeLorca #Lorca #Murcia #SanidadPública #Consumo #Pacientes #Familiares
Quan veus les condicions laborals dels bombers i després te'n recordes de les subvencions al bar del Parlament, de la DGAIA, del Tour, et bull la sang. Els hem de fer fora. A tots.
Al món hi trobem persones de tota mena:
Gent cruel.
Gent indiferent.
Gent bona.
Gent extraordinària.
I després hi ha els bombers.
El seu sentit de l’entrega, del servei i del coratge és tan excepcional que costa trobar-hi comparació.
Mentre la majoria fugim del perill, ells hi entren per salvar vides.
Per salvar la vida arriscant la seva
Gràcies per existir.
-Francesc Rovira. Catedràtic de Psicologia-
El meu desig és que mai ens acostumem a la seva valentia.
Que mai donem per fet la fortalesa de les persones.
Que continuem admirant-los, respectant-los i donant-los el suport que mereixen. Perquè quan tot crema, sempre hi ha algú que decideix entrar per salvar els altres.
Gràcies, bombers!!!
Gràcies, persones fortes!!!
Som-hi?
Bon diaa!!🙏🏻🤍🤗