@labibliapenyera A mí m'aniria perfecte, visquent a l'Empordà no puc desplaçarme a tots els partits, però 10-12 vegades per temporada vaig a l'Olímpic.
Por quinto año consecutivo, el hilo con los mejores disfraces del @CanelaParty 🔥🔥🔥
Este año no he podido ir, pero están mis colegas mandándome fotos desde allí entre concierto y concierto
1. Seguidores argentinos recogiendo firmas para que se repita la final del Mundial
⭕️ Bon dia!
Habitualment a OCTUVRE dediquem aquests dies d'agost a feines internes i de gestió.
Però el conflicte Espanya-Marroc toca un tema que coneixem molt:
➡️El fosc món del Tercer Sector català.
Per això, hem decidit aturar la feina interna i fer aquest fil.
COMENCEM.
Tres idees ràpides sobre la victòria d'Espanya al Mundial.
La primera és que el futbol, de vegades, ens explica millor un país que mil discursos polítics. Per què ha guanyat Espanya? Perquè ha estat capaç de reunir el millor talent que produeixen les seves diferents canteres i posar-lo al servei d'un projecte compartit. Molts jugadors formats al Barça, molts jugadors bascos, talent sorgit de tots els racons d'Espanya treballant conjuntament. Sense massa protagonismes; molt sacrifici i col·laboració.
És una lliçó interessant. Espanya no ha guanyat mai un Mundial liderada pel model del Real Madrid. I és lògic. El model del Madrid és extraordinàriament exitós per al Madrid: Identificar el millor talent del món i comprar-lo. Però aquest model, que funciona per a un club, no serveix per construir una selecció nacional ni, potser, un país.
Insisteixo, les dues estrelles al pit d'Espanya són el resultat d'una altra idea: Generar talent propi, cuidar-lo i fer que col·labori en alguna cosa més gran que ell mateix. Potser, si Espanya entengués millor els fonaments del seu futbol, entendria també alguns dels seus reptes polítics i econòmics. La selecció espanyola és una metàfora perfecta dels problemes d'Espanya, i de com el Madrid DF és perjudicial per al conjunt dels espanyols.
La segona idea ens la deixa Argentina. Em va produir una profunda tristesa veure l'últim partit d'un Mundial de Leo Messi. Una selecció argentina amb deu jugadors dedicats a destruir el joc i només un dedicat a construir-lo. Em costa entendre que algú pretengui guanyar una final d'un Mundial portant el reglament al límit de manera tan evident. Va ser una imatge que va veure tot el món i que, probablement, va generar més simpatitzants per la selecció espanyola que qualsevol campanya de comunicació.
I la tercera és sobre aquest Mundial. El futbol no necessita ser convertit en una franquícia global. Aquesta final en va ser l'evidència més lamentable: El penós show del descans, una gespa impròpia d'una final, la presència constant de Donald Trump, per acció o per omissió, durant tot el torneig, i la necessitat de convertir cada partit en un espectacle polític i comercial són exactament el contrari del que fa gran aquest esport. El futbol no és un negoci que, de tant en tant, organitza partits. És un esport que, afortunadament, encara emociona milions de persones.
Que tingueu un bon dia.
Post-data: Em sap greu per en Messi. S'acaba una era.
🚨 SEÑORAS Y SEÑORES, BIENVENIDOS AL GOOGLE DRIVE de la off-season NBA 2026/27. Ese lugar donde tenéis toda la información del mercado.
🏀 Y la gran noticia: el Google Drive este año será UNA PÁGINA WEB interactiva gratis.
(vais a tener que esperar al último tweet para acceder)
@ivaann12____ Feliz no salió de la cantera de la Penya.
Se le ficha para jugar el El Prat, allí la rompe y sube al primer equipo, no sale de el Bressol.
@mercevives@elbarroquista En Barcelona-92 fuimos un grupo de amigos a ver al Dream Team, entradas para 2 sesiones de basket, tarde y noche, y no eran en absoluto caras.
Y a la final del fútbol, compradas tras la semifinal, un rato de cola en las taquillas del Camp Nou y con precios asequibles.