Problemes no n’hi ha pq canviem al castellà.
De fet, aquesta és la principal causa per la qual el català s’està perdent.
Si aneu a França, intenteu comunicar-vos en francès.
A UK, en anglès.
Però a Catalunya no us plantegeu intentar-ho en català (encara que sigueu turistes).
Critica-la per tot això i més. No era el punt. El que em crida l’atenció és la necessitat de convertir-la en monstre total abans de poder mirar el fenomen que la fa possible.
I el detall del lumpen és força revelador. Quan una part del poble veu barris canviant, llengua retrocedint, serveis tensats i cap poder català per ordenar res, vosaltres no hi veieu un malestar nacional o social. Hi veieu gent baixa, manipulable, carn electoral d’una carronyaire.
Això també explica moltes coses. Potser Orriols viu d’una frustració real, sí. Però aquesta frustració no l’ha inventada ella. I mentre alguns continueu pensant que tot es resol insultant la missatgera i menyspreant qui l’escolta, el país real continuarà anant per una banda i el vostre relat moral per una altra.
@CircassianRythm@orriolsderipoll Perfecte. Ja hem passat de denunciar una carronyaire política a insultar una massa crítica de catalans perquè us semblen baixos, manipulables i pobres d’esperit. Després us preguntareu per què aquesta gent no us escolta. Misteri enorme.
Doncs ja està. Ho has dit tu mateix.
Si ets mil vegades abans antifeixista que català, el centre de la teva identitat política no és la continuïtat del poble català, sinó una etiqueta moral prèvia.
És exactament el que deia. Quan la nació passa a segon terme, qualsevol català que incomoda aquest marc et pot semblar més enemic que tot allò que dissol Catalunya.
Perfecte, doncs acabes de dir-ho molt clar.
Per tu la nació catalana és caspa, barretina i passat. El centre real és una societat oberta i intercultural on el poble català ja només hi entra si no molesta gaire.
Això era exactament el que assenyalava. Quan el català nacionalment conscient et sembla més antic que la pròpia dissolució del país, ja no estem parlant d’acollida. Estem parlant de substitució del centre.
"Sortirem com un puto Onze de Setembre." Així ha reaccionat Joel Joan davant del menyspreu al català en la visita del papa Lleó XIV a la Sagrada Família.
Ho diu sense embuts: aquest menyspreu i odi a la llengua d'un país "no és ni catòlic ni re. És nazi".
Té tota la raó. Que la benedicció del temple de Gaudí —en el seu propi centenari, obra de l'arquitecte que va fer del català la seva bandera— s'hagi escrit íntegrament en castellà, i que hàgim de pressionar amb cartes dels presidents de la Generalitat i del Parlament, amb bisbes i amb una crida a omplir-ho tot d'estelades perquè el papa digui quatre paraules en la llengua del país, és un menyspreu de manual.
I convé recordar qui ho ha permès. Qui controlava aquell viatge i n'estava ben còmode amb el català arraconat: l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella.
És el mateix home que aquesta setmana, davant les queixes, va dir que "a alguns els agrada encendre focs on no n'hi ha".
El que va respondre "a mi què? Queixi's al papa" quan els fidels li demanaven que defensés la seva llengua. El que va titllar de "ridícul" que les autoritats catalanes reclamessin el català.
El que justificava el castellà "perquè l'entengui tothom". Va caldre que l'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, el fes recular perquè es demanessin canvis al Vaticà.
Aquest és el retrat. Un home que troba "ridícul" que els catalans defensem la nostra llengua, però que no va trobar urgent denunciar un abusador quan en va tenir l'avís a la taula.
Joel Joan ho ha dit fort i clar, i té raó: el menyspreu a un país i a la seva gent no és cap valor cristià. Comença per la llengua i, pel que sembla, no s'hi acaba.
En el primer comentari et deixo l’enllaç a la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on tractem temes com aquest.
Ho denuncia l'escriptor @EnricGoma
Demanes a una conductora de bus de TMB on va la línia. Et respon: "No me sé los nombres de las calles, sólo me sé el camino."
A la Bonanova. A Barcelona. En un autobús públic que paguem entre tots.
No és que la conductora no sàpiga català — és que ni se li passa pel cap que l'hagi de fer servir per atendre un client a Barcelona. I això no és culpa seva: és el resultat d'anys d'una empresa pública que no ha posat el català com a condició real per atendre el públic, en una ciutat on hauria de ser el mínim.
TMB és una empresa de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana. Pública. Catalana. I tot i així pots fer tot un trajecte sense que ningú t'atengui en la llengua del país, perquè el coneixement del català no s'exigeix de debò a qui treballa de cara al ciutadà.
El més revelador és la naturalitat. Ningú s'estranya. S'ha normalitzat que en un servei públic de Barcelona el català sigui opcional i el castellà, el de sèrie.
Al primer comentari et deixo enllaç a la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on parlem de temes com aquest.
@nhm135_batlle@psiborn Plantejament erroni. Primer has de definir el DEMOS titular del dret a poder decidir una cosa així. Després sabràs si hi ha majoria o no.
@nhm135_batlle@psiborn Quin demos és el que té dret a exercir l’autodeterminació de la nació catalana? Els catalans, oi? Doncs, entre els catalans, el suport a la independència s’enfila a més d’un 90%.
@nhm135_batlle@psiborn Les altres nacions residents a Catalunya no han de decidir res sobre l’autodeterminació dels catalans. Nomes faltaria. Quin dret a l’autodeterminació dels pobles seria aquest en què altres pobles decideixen pels catalans i en nom dels catalans?
@nhm135_batlle@psiborn Recorda sempre que, a Catalunya, l’única nació que no té estat propi és la catalana, l’autòctona. Totes les altres que viuen aquí estan sobrerament autodeterminades.
Tant si aquesta Administració colonial és gestionada directament pels colons espanyols, com ara, com si torna a ser gestionada pels col·laboracionistes catalans. Recordeu que han estat els col·laboracionistes, els que han convertit la immersió en una farsa infumable.
@catalacatala@coses_de@orriolsderipoll Molt d'acord!
Pels detractors d'@orriolsderipoll, l'epicentre no és el poble català sinó un fals moralisme d'haver d'acollir TOT el tercer món encara que acabi destruint la nostra nació mentre el règim colonial espanyol es frega les mans satisfet!
🙏🏻Si us plau, #SalvemCatalunya
Personalment, mai no m’havia importat d’on venies,
fins que vas voler esborrar la nostra història, la nostra llengua i la nostra identitat per imposar la teva.
Mai no m’havia importat les teves creences,
fins que vas tractar de criminalitzar les nostres: l’amor a la terra, la defensa de la família catalana i la voluntat de seguir sent un poble.
Mai no m’havia importat si eres ric o pobre,
fins que vas acusar-nos de “privilegiats” mentre nosaltres pagàvem impostos per mantenir el teu benestar i veiem com els nostres fills eren discriminats a la seva pròpia terra.
Mai no m’havia importat el teu origen,
fins que vas decidir que Catalunya havia de deixar de ser catalana per convertir-se en un solar sense identitat.
Ara sí que m’importa. La meva paciència s’ha acabat i no estic sol. Som milers i milers de catalans que hem despertat, no pensem demanar perdó per voler continuar existint com a poble.
Catalunya per als catalans.
Les pintures de Sixena no van ser objecte d'espoli, mentiders. Haurieu d donar les gràcies cada dia a Josep Gudiol i la Generalitat de Catalunya per haver-les salvat el 1936, desagraïts. No teniu vergonya ni sabeu el que és. Sou uns manipuladors i indignes de representar a ningú.
Personalment, mai no m’havia importat d’on venies,
fins que vas voler esborrar la nostra història, la nostra llengua i la nostra identitat per imposar la teva.
Mai no m’havia importat les teves creences,
fins que vas tractar de criminalitzar les nostres: l’amor a la terra, la defensa de la família catalana i la voluntat de seguir sent un poble.
Mai no m’havia importat si eres ric o pobre,
fins que vas acusar-nos de “privilegiats” mentre nosaltres pagàvem impostos per mantenir el teu benestar i veiem com els nostres fills eren discriminats a la seva pròpia terra.
Mai no m’havia importat el teu origen,
fins que vas decidir que Catalunya havia de deixar de ser catalana per convertir-se en un solar sense identitat.
Ara sí que m’importa. La meva paciència s’ha acabat i no estic sol. Som milers i milers de catalans que hem despertat, no pensem demanar perdó per voler continuar existint com a poble.
Catalunya per als catalans.
ÚLTIMA HORA
L'arquebisbe Juan José Omella, que aquesta setmana ha qualificat de "ridícul" que reclamem el català al papa, fa quatre anys va tenir a les mans un cas d'abusos sexuals a la seva diòcesi i va decidir no fer res.
Avui El País publica una investigació que assenyala un centenar d'alts càrrecs de l'Església espanyola per haver encobert, durant dècades, com a mínim 1.600 casos d'abusos.
La llista esquitxa set cardenals, una seixantena de bisbes i una vintena de superiors d'ordes.
El nom més destacat és el de Juan José Omella, arquebisbe de Barcelona i un dels amfitrions de la visita de Lleó XIV.
Segons el diari, fa quatre anys Omella va rebre l'alerta d'un cas d'abusos d'un capellà vinculat a la Mare de Déu de Montserrat.
No va avisar les autoritats. No va obrir cap procés canònic. El capellà va acabar detingut pels Mossos, no per l'Església. El mateix Omella ha admès al diari com ho va gestionar: com si sentís ploure.
Recordem qui és aquest home. És el mateix que aquests dies, davant les queixes perquè la benedicció de la Sagrada Família s'ha escrit en castellà, ha dit que "a alguns els agrada encendre focs on no n'hi ha", que tant li fa si el català "sigui aquí o sigui allà", i que reclamar la nostra llengua al papa és "ridícul".
El castellà, segons ell, és la llengua per defecte "perquè l'entengui tothom".
Aquest és el retrat complet. Un home que troba "ridícul" que defensem la nostra llengua, però que no va trobar urgent denunciar un abusador de menors quan en va tenir l'avís a la taula. Té energia per menysprear el català i no en va tenir per protegir una víctima. Tot el que prioritza queda dit en aquests dos gestos.
En el primer comentari et deixo l’enllaç a la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya on tractem temes com aquest.
Recordeu quan ens deien racistes i això encara servia perquè els catalans calléssim sobre immigració?
Quina època tan tendra.
Ara ja sabem que racista era només la paraula que feien servir perquè no parléssim de poder, demografia i continuïtat nacional.
@catalacatala Ho recordo, m'ho van dir força per estar a favor de l'expulsió directa i permanent de delinqüents estrangers (i sense que calgués multireincidència a més).
Boníssim perquè els racistes eren ells! A mi se me'n fot si l'estranger és marroquí, esquimal o blau cel.