Dani Baldrís

Viure l'instant i obrir els ulls al demà. J.V Foix

[Arantxa Tirado @ArantxaTirado]

Avui s'ha de felicitar el @paullonch i l'@OriolFJuste per la vesprada que van organitzar amb tota la bona gent del #NNHPT Converses intel·ligents, bon menjar al @eltarambana, bona música i germanor! Gràcies, companys!! ✊🏾❤️

[Dani Baldrís @danibalvi]

Magistral!

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

En Celdoni Fonoll recitant Foix a la plaça de la Vila de Gràcia (29.6.26,
vídeo de Marià Sust).
En record de Jordi Madern, ànima de les pastisseries Foix de Sarrià i de la Fundació J.V.Foix, que ens va deixar divendres passat.
Gràcies, Celdoni!

[El Món @MonDiari]

🔵 'Les febres de la fi del món', per Carles Sirera
https://t.co/2Yc7etpxET

[Santiago Niño @sninobecerra]

"Madrid en 2050 tendrá el clima de Marrakech, 55 días de calor extremo y un 16.4% menos de su PIB pc". Observen el mapa. Y recuerden que gran parte de la responsabilidad es del crecimiento económico.
https://t.co/VDppZHzuvE

[Noel Huguet Sabà @NoelHuguet]

Divendres passat vaig tenir l'oportunitat de participar en una taula de debat al 3er Congrés de Gestió Pública. No vaig tenir temps d'expressar tot allò que volia, però aquí una idea del que volia dir:
.
0. Intro
- L'administració pública no funciona bé. Cada cop més veus ho diuen, cada cop és més obvi, cada cop aquest problema bloqueja més polítiques. Catalunya, particularment, ha perdut el lideratge que tenia fa 30-40 anys en qualitat i modernitat institucional. Té l'aparell administratiu espatllat i envellit, i no ho dic per la mitjana d'edat de funcionaris, sinó per la disfuncionalitat de capes i capes de procediments, organismes i formes de fer acumulats sense utilitat. Un arbre que no es poda acaba sent vulnerable a la motosserra. Per això el govern intenta impulsar un nou pla de reforma amb la CETRA. Per mi, si volem ser optimistes hem d'identificar els problemes i les solucions. No fer veure que la màquina funciona més del que ho fa.
- Les converses interessants sobre reforma de l'administració sorgeixen en espais informals, als passadissos o fent un cafè. Malauradament en espais oficials no s'acostuma a dir tot el que sabem i pensem. Això és perquè una bona diagnosi obligaria a malparlar de projectes, organismes, polítiques, directius, polítics, companys de feina, ... i això és un suïcidi polític, professional i social per qui ho faci. Hem d'intentar reduir aquest gap d'hipocresia. No és un problema que afecti només l'administració. En general en aquest país hi ha un biaix gran entre el que la gent pensa i el que la gent diu, i molts motius per fer veure que l'emperador va vestit (vegi's l'aixecada d'estora de l'Informe Fènix), i això és indicador de crisi de règim.
- Reformar l'administració és un repte tècnic. Parlem d'una màquina molt complexa, i cal molt coneixement per fer-ho bé. Però és, sobretot, un conflicte polític. Existeixen interessos creats que capturen l'administració. Ho diu el mateix director de la CETRA a l'informe de 50 propostes. Podem discutir què significa això, però és així. L'administració no és un espai neutre, sinó que hi floreixen interessos particulars. El motiu pel qual l'administració emmalalteix i no es reforma no és que no sapiguem com solucionar-ho, sinó que qui pot canviar-ho no té motius per fer-ho. I crec que això cal forçar-ho amb transparència i un moviment social parcialment extern a la màquina.
- El conflicte nacional agreuja aquest problema. A Catalunya hem resolt la manca d'autonomia desplegant una gran performance fictícia de poder. Això, i una arquitectura autonòmica que simula descentralització però no n'ofereix realment, sumat a l'hostilitat permanent i alienant del govern central, han creat un marc d'irrellevància i irresponsabilitat de moltes decisions que potencia el malbaratament de recursos i la degradació d'allò públic. La duplicitat de normes n'és un exemple.
- La meva ponència hauria de parlar de funcionariat emprenedor i proactiu amb perspectiva generacional, i parlaré de dos grans blocs: selecció de personal i potenciació d'aquest un cop dins. Jo no posaria excessiu focus en la dimensió generacional, tot i que és rellevant: el xoc cultural dels treballadors joves amb les velles formes de funcionar és enorme, els nous treballadors viuen durament el contrast entre discursos i realitat de la gestió pública, i els joves d'avui viuen l'administració des d'un prisma particular: entren per baix en una gran organització solidificada (no era així amb les cohorts que van entrar als 80s i 90s).
.
1. Selecció i promoció
- Els que van guanyar la plaça de funcionari a la Generalitat abans que jo van estar 7 anys entre convocatòria i examen, després de molts anys aturades les opos per la crisi. Els que van aprovar van veure l'endemà com es va regalar la plaça als del seu costat, sense haver fet o passat l'examen, amb l'estabilització. A mi em van fer repetir les opos, pel desastre de l'externalització. Demà dissabte se celebren les següents grans opos de tècnic general a la Generalitat, i conec dos interins que s'hi presenten: un treballa en l'àmbit de la comunicació, i l'altra atén víctimes de violència de gènere. Tot i fer feines tan diferents han hagut d'empollar els mateixos 50 temes i, si suspenen, els faran fora i potser els toca ocupar interinament la plaça de l'altre, gràcies a la combinació del límit de 3 anys d'interinatge + la Borsa d'interins homogènia. No sé com dir més clarament que és un desastre de sistema. A la porta d'entrada de l'administració, el nou treballador ja veu que el sistema no funciona.
- Seleccionar personal malament condiciona com serà l'administració els propers 35 anys. No només això, condiciona quin perfil tindran els directius d'aquí 20. A més, plantejar un canvi de sistema en part és atacar la legitimitat dels insiders, els que han estat seleccionats amb el vell sistema, i això genera resistències extra. Per no parlar dels comentaris de "si jo vaig passar unes opos, tu també". És fonamental arreglar el sistema. I tot i que tothom té clar que memoritzar temes random és un mal sistema, seguim atrapats allà mateix. No és cert que només puguem fer opos memorístiques, però la memòria és fàcil de mesurar, i evita discutir què vol dir fer bé una feina pública. Un criteri jurídicament sòlid, desastrós en tota la resta de sentits.
- A les opos hom estudia l'Estatut de l'empleat públic, que diu que cal seleccionar gent per mèrits i capacitats relacionades amb la feina, quelcom que ja veus fals quan estàs estudiant. Hom estudia transparència, però no he pogut mirar el nivell d'interinatge (el tenim a nivells il·legals) perquè han retirat la informació pública. Per no dir que per saber en què ens gastem els diners públics, ciutadans autorganitzats han de crear les seves pròpies aplicacions web. A les opos també estudiem la llei de contractes i subvencions i l'ètica pública, per després contemplar coses com la DGAIA saltant-s'ho, a més dels polítics desobeint les recomanacions de la Sindicatura de Comptes, i els alertadors de corrupció perdent la feina i quedant desemparats. El gap entre teoria i realitat és abismal.
- El sistema no és transparent i públic, malgrat se'n proclami tota l'estona. La gent per entrar necessita que algú a dins li expliqui com fer-ho. Hi ha mecanismes diversos per afavorir els insiders en contra dels outsiders. Hi ha excepcions a aquesta dinàmica, per sort, com el servei CIDO de la DIBA.
- El sistema diu que és objectiu i just, però per accedir el temari cal pagar una acadèmia. Enlloc de publicar el temari i solucionar la causa del problema, l'administració ha decidit subvencionar la despesa d'acadèmia.
- La funció pública no és independent del context socioeconòmic. Malauradament tenim una economia de salaris en caiguda (malgrat els discursos oficials) i això s'ha traslladat en l'ús de la funció pública com a refugi laboral per molta gent de classe mitja. Per si no teníem prous problemes de vocació pública.
- El primer que fa algú que ja té una plaça quan veu una oferta pública d'ocupació per canviar de feina és investigar si està donada. Sovint ho estan, i el procés de lliure concurrència és una simple simulació per omplir expedient. Sovint ni les mètriques de puntuació ni la puntuació dels candidats és publica, per tal de garantir l'arbitrarietat de la selecció. Ningú demana revisió ni presenta recurs, perquè no vols encarar-te a qui vols que sigui el teu superior.
- Quan l'entrada a la funció pública és tan difícil i costosa, i la plaça és garantia de feina de per vida, es desincentiva la mobilitat i la rotació amb l'àmbit privat o amb altres espais públics. De fet, sovint la mobilitat dins mateix dels departaments es penalitza, perquè un sistema arbitrari i opac estimula lògiques quasi feudals en relació als RRHH.
.
2. Ambient de treball, incentius
- Arreglar la selecció no és garantia de res. Pots tenir els millors treballadors i malbaratar-los. Un cop dins, el nou funcionari es troba sovint un sistema que no genera incentius positius ni negatius per estimular la productivitat dels equips. Manca de rendició de comptes, bastanta impunitat generals (individual i organitzativa), la broma dels complements de productivitat, dotacions i retribucions sense criteris harmonitzats, direccions sense motius per assolir els millors resultats (d'aquí ve part de la idea de Direcció Pública Professional). Molts problemes que atribuïm a la manca d'actitud són, en realitat, problemes d'arquitectura organitzativa.
- Conec dos casos en què un treballador va automatitzar processos, per automotivació i autoformació. En un dels casos, es va poder automatitzar la feina d'un equip de 4 persones. Enlloc d'estimular això i recomensar-ho, va generar mal rotllo per haver tret la feina a companys que es van haver de recol·locar, i per haver deslegitimat el sou i càrrec del seu superior, que sense equip quedava a l'aire.
- Sovint hi ha caos orgànic: Duplicitats (amb forts incentius per mantenir-les), tendència a l'expansió de burocràcies, normativa i organismes sense cap motiu, manca de la menor idea de com fer reunions, excés de càrrecs, cancel·lació o menyspreu de tota discrepància i autonomia, ...
- Suposant rendiments elevats, amb bones tècniques, caldria valorar també la utilitat de moltes feines. Crear procediments, informes, avaluacions, etiquetatges, ... és fàcil. Que tinguin impacte, resultats, ja és una altra qüestió. Hi ha polítics i directius que han perfeccionat l'art de projectar que fan molt. Qualsevol buròcrata li agrada pensar que la seva burocràcia és realment útil, però no sempre ho és.
- L'avaluació és molt important, i hi ha cada cop més consciència d'això. Però una bona avaluació és aquella que és independent i té incentius per fer bé la seva feina. I la feina d'una avaluació és molestar, contradir el govern, obligar-lo a fer-ho millor. Una avaluació que no molesta no és una avaluació, és un paper més a l'expedient. L'avaluació també s'ha d'avaluar.
- Hi ha qui vol que l'administració es limiti a tramitar, i externalitzar la intel·ligència. La teoria l'aportaria l'acadèmia, les diagnosis les consultores, les decisions els polítics, i els funcionaris haurien de segellar contractacions i subvencions. Això és tenir l'administració en molt poca estima, buidar-la de capacitat. I és un model de mediocritat que lliga amb les opos memorístiques estandarditzades i no adaptades a les mil feines diferents que avui fa l'administració. Si selecciones per memòria, estàs dient que administrar només és recordar normes.
- El problema no és contractar consultores, sinó contractar-les de tal forma que al final l'administració acabi sabent menys després. Tot contracte de consultoria hauria d'incloure transparència de coneixement: dades, codi, metodologia, formació, documentació, ... però és més fàcil externalitzar i buidar l'administració de tot control i responsabilitat. Les esquerres creuen que externalitzar és el resultat d'una ideologia neoliberal, però sovint és el resultat de la mandra i la comoditat de les direccions.
- Els problemes no se solucionen afegint gent jove. La gent nova tendeix a reproduir el que veu, sobretot perquè no tenim un moviment que estigui conscienciant d'aquest problema. El problema no és la falta de joves, sinó que l'administració no converteixi l'experiència en aprenentatge, i el relleu generacional en renovació.
- Excel·lència no vol dir competir per veure qui és més brillant. Vol dir tenir institucions capaces de fer bé allò que prometen, reconèixer errors i corregir-los, i no tenir un sistema d'incentius que alimenta la mediocritat i la igualació per baix. Tothom dirà que vol funcionaris emprenedors, però els seleccionem valorant només la memòria, i els gestionem com si només haguessin d'obeir. Els tractem com a simples executors d'un sistema que fomenta el cinisme, enlloc de tractar-los com a part d'un sistema nerviós per detectar errors, riscos, oportunitats i experimentar. Proactivitat sense autonomia és simple retòrica motivacional. La proactivitat i l'emprenedoria no poden ser una heroïcitat individual, sinó una arquitectura institucional.
.
Hi ha moltes polítiques que fracassen o no es poden implantar simplement pel bloqueig administratiu. A la gent li semblarà una qüestió avorrida, però és estratègica i prioritària.

[Històries de Barcelona @historiesdebcn]

Icònica foto d'una foguera a la Barcelona de 1939, en la primera nit de Sant Joan després de la Guerra Civil. Al capdamunt, un cartell amb el lema "Resistir".

Bona revetlla!

[Catalunya Color @CatalunyaColor]

Parada de venda de coques de Sant Joan a Barcelona, el 1925.

Bona revetlla a tothom! 🔥

[Històries de Barcelona @historiesdebcn]

Multitudinari enterrament d'Antoni Gaudí. Pas del seguici fúnebre per la Rambla de Barcelona.

#TalDiaComAvui fa 100 anys.

🧵⤵️

[Quadern @quadern_elpais]

Josep Pedrals: “Quan em fixo gaire en el món real, m’enfado i deixo de ser un poeta alegre”

L’escriptor i rapsode publica ‘Poeticismes’, una conversa a la deriva d’un lector que reflexiona sobre els mecanismes poètics @arcadia_ed

Per Eduard Olesti

https://t.co/AQ2pAY3Pxy

[Magí @Modgi]

Això em trenca l'ànima. És molt injust

[Fundació Bosch i Cardellach @boschcardellach]

https://t.co/kjtD4TynyX

[Magí @Modgi]

Les biblioteques són el que ens diferencia dels animals. Aquesta gent està en vaga perquè no acabem tots com a l'illa del Doctor Moreau. Així és com podem donar-los suport:

[Laura Borràs 🎗 @LauraBorras]

He vist publicat que sembla que s’hauria traslladat al Vaticà “la importància del català a Catalunya com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat”. Però és que el català no és important com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat. El català és la llengua de Catalunya. La llengua endògena, pròpia, nacional, a Catalunya. El castellà ha estat imposat per una via gens pacífica: prohibicions, lleis lingüicides i la despossessió simbòlica de generacions i generacions de parlants a qui els va ser amputada la parla, com expressava Joan Margarit. Quan es parli de la situació real del català, que també es pensi en això.

[Miquel Bonet @MiquelBonet_]

Tenia unes notes escrites sobre Gaudí i la seva croada contra el castellà, i ara que l'Església ha decidit pixar-se sobre la seva memòria i llegat he cregut oportú reciclar-les.

https://t.co/LyGHsuLdYe

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Quina vergonya, quin insult a tot un país i a la memòria d'Antoni Gaudí. Si finalment això es així, es confirmarà el retorn al nacionalcatolicisme pel qual treballa els escarabats porprats.
I quina decepció veure com l'església es posa al costat de llengua del poder i menysprea la llengua pròpia de Catalunya per la qual un poble ha lluitat durant segles.
Prenem-ne nota. No ho oblidem.

[Catalunya Color @CatalunyaColor]

La Rambla de Barcelona, el 1907.

[Dani Baldrís @danibalvi]

https://t.co/0TTD7kl7oJ

[La Lectora @RevistaLectora]

Ja és dimarts, ja torna «La Lectora»! Avui tenim un díptic: d'una banda, una crítica de @marcrovirau sobre l'últim llibre de Pol Guasch, «Relíquia»:

«Allò que sembla que salva el llibre és allò que, malauradament, el condemna».

https://t.co/qC6KKCwCNB

[Pau Vidal @pauetvidal]

Tinc un amic mig enfadat perquè no el deixo corregir una persona que va dir en públic "llapissos" i "sapiguer" Horror!😱

Si tu també tens aquesta pulsió, si la llengua informal et fa sentir incòmode... mira't aquest 🧵
T'ajudarà a viure la llengua amb més goig i menys patiment.

[Dani Baldrís @danibalvi]

@Ffrancescpujols en el centenari de la Història de l'hegemonia catalana, felicitats per aquesta magnífica jornada. Per pensar a la manera pujolsiana, veient al·legories, bromes i il·luminacions, saltironejant per la història.