Mi occupo di comunicazione pubblica e istituzionale. Giornalista pubblicista. Fondatore di Corona de Logu. Già sindaco di Bauladu (2012-2022). Pro @republica_sr
Ieri, come Corona de Logu, abbiamo incontrato a Scano una delegazione dell’Associació de Municipis per la Independència (@AMI__cat). L’incontro segna un ulteriore passo avanti nel rafforzamento della collaborazione tra nazioni senza Stato nel contesto mediterraneo ed europeo.
@AMI__cat@SalvadorColl @TniaVila1 Gràcies, tenim molta estima per la vostra organització i per tot el que feu. Estem honrats per la vostra amistat. Visca Catalunya i visca Sardenya!
🔴Corona de Logu i AMI representem el món local independentista de Sardenya i Catalunya.
✔️Molt a compartir, molt a aprendre i molta força per sumar
✔️Avui ens ha rebut el seu president i alcalde d’Iscanu, Antoni Flore i també Davide Corriga
"This ... former president." The reaction from the crowd watching Kamala Harris bite her tongue to keep from referring to Trump as this 'loathsome piece of shit' is priceless. 😂😂😅😅 https://t.co/C59ltr2S3Z
L’article 2 de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà del 1789 diu que els «drets naturals i imprescriptibles de l’home són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió». Hi ha moltes maneres de resistir-hi, i quan l’adversari és molt poderós cal prendre moltes precaucions. Dijous jo volia ser al Parlament, per exercir els meus drets polítics. Era l’objectiu de tornar de l’exili, sabent que un cop dins del Parlament es faria molt difícil –però no impossible-- de sortir-ne lliure. Ho vam arriscar tot per poder-hi ser, i us asseguro que no va ser una operació senzilla. El gener del 2018 teníem una operació semblant per entrar sense ser detectats i intentar anar a la presa de possessió si es produïa la investidura.
Jo mai no he volgut facilitar la meva detenció. Molta gent em demanava que no em posés en risc. Però jo vaig decidir assumir el risc i el cost que podia comportar a canvi de poder entrar i parlar al Parlament. El que no tenia cap sentit era anar a una detenció segura sense poder ni tan sols entrar al Parc de la Ciutadella. Era una forma de deixar-me detenir sense poder prendre la paraula, és a dir, de lliurar-me voluntàriament de manera gratuïta. I això hauria estat considerat un sacrifici inútil, perquè ho hauria estat.
Per això vaig decidir intentar impedir la meva detenció. Si no m’havien deixat parlar, jo no els havia de deixar-me detenir. Així de clar. Assumia que l’operació era pràcticament impossible, i que els costos serien enormes si fracassava. Però era l’única manera que el risc i el sacrifici tinguessin sentit, sobretot si sortia bé. I va sortir bé, per molts factors que ara no cal detallar i que durant molt de temps no podrem explicar.
És exercir el dret a resistir-se a l’opressió. I que uns jutges es neguin a aplicar lleis aprovades pel Congrés és opressió.
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
🎥 President @KRLS Puigdemont: "No sé quan ens tornarem a veure. Però quan ens tornem a veure que podem cridar tots junts el crit amb què jo ara acabaré: Visca Catalunya lliure."
#𝙄𝙣𝙙𝙞𝙥𝙚𝙣𝙙𝙚𝙣𝙩𝙞𝙨𝙢𝙤: 𝙦𝙪𝙖𝙡𝙘𝙤𝙨𝙖 𝙙𝙞 ��𝙪𝙤𝙫𝙤 (𝙛𝙤𝙧𝙨𝙚)
Ieri si è svolta l’assemblea di #Repùblica il nuovo soggetto politico sardo che riunisce alcune fratture del mondo #indipendentista.
Riunirsi. Già questo è un buon segno (..)
https://t.co/Dhjx2hSVaT
Oggi nasce Repùblica, una forza politica indipendentista che, attraverso la pratica della nonviolenza e della partecipazione, lavora per la diffusione della coscienza nazionale sarda e per il diritto all’autodeterminazione del popolo sardo.
Info: https://t.co/dLnQW4iyhP
Afin que les choses soient claires, l’ITV de G. Darmanin après les accords: « respect des lignes rouges fixées »; « pas deux catégories de citoyens »; « pas de notion de peuple corse »; « en aucun cas, le statut de résident n’est possible avec cette écriture constitutionnelle ».
L’amnistia respon a un objectiu, que no és passar pàgina ni tampoc un punt final a res, sinó superar una etapa errònia de repressió judicial i policial a un moviment polític, i tornar a la política definitivament el que és la gestió d’un conflicte de naturalesa política.
Per negociar calia que hi hagués unes condicions prèvies, i l’amnistia n’era una d’elles. Hi vam votar en contra quan no era integral i votem que sí quan compleix amb les expectatives que teníem.
Un primo passo è stato fatto. Ma la strada da percorrere è ancora lunga. Il testo, infatti, «non menziona il riconoscimento del popolo còrso, non contempla lo status di residente e non prevede la co-ufficialità della lingua còrsa con il francese»
https://t.co/jHXUuI7pSt
L'uso di Michela Murgia da parte di persone di diverse culture politiche è legittimo, tranne in alcuni casi: durante una campagna elettorale, per propaganda. Perché, in questo caso, si tratta la sua posizione indipendentista come un dettaglio marginale. E non è rispettoso.
Un infallibile criterio di scelta, per le prossime #elezioni in #Sardegna: negare il consenso a qualsiasi schieramento che abbia bisogno della benedizione dei padrini (o padroni) oltremarini. Semplice, ma decisivo.
Grazie per averci ricordato ogni giorno quanto è bello essere Sardi. Lo hai fatto con i tuoi gesti, con le tue scelte, con i tuoi silenzi. Con i tuoi meravigliosi e indimenticabili gol.
È la notte più lunga della nostra storia.