Fa molt temps que, en qüestions de circulació, la @rosanesfiguerol em va ensenyar a distingir entre homicidi i accident.
El criminal que ahir fugia de la policia a tota velocitat, que es posà contra direcció i envestí frontalment una parella que estava aturada respectant el llum roig… en cap cas va ser víctima d’un accident. Va perpetrar un homicidi.
El conductor que respectava el semàfor va morir allà mateix i la seva acompanyant es troba en estat greu. Tot el suport i la solidaritat amb la família i els amics de les víctimes.
També hi va morir el criminal.
1. En situacions com aquesta es fa evident la necessitat de tractar de manera diferent els accidents, que n’hi han, dels que no ho són. A nivell judicial, segur, però també a nivell periodístic perquè és evident que en aquestes circumstàncies hem de deixar de parlar d’ ‘accidents’.
2. I prou de parlar de percepcions i d’amparar-se en estadístiques construïdes per amagar la veritat. Cal aturar la deriva que ha convertit en quotidians episodis violents que eren excepcionals a Barcelona.
I el primer pas per canviar la realitat és acceptar-la i deixar de vendre la ficció on estan instal·lats socialistes i comuns a Barcelona.
La perla d'Orriols
Esmena a la totalitat als pressupostos
16 consellers i #Illa s'apugen el sou prop de 10.000 € l'any, pacten 400 euros als mestres.
Recapten com mai, continuen endeutant el país i traslladen la factura als nostres fills i nets.
Això no és governar es enfonsar i desnacionalització.
#Illa #PSC #Pressupostos #Catalunya #Deute #DespertaFerro #ViscaCatalunya
Hi ha una cosa estranya en l’odi que una part de catalans projecta sobre Sílvia Orriols @orriolsderipoll. Ella parla contra la immigració. El seu discurs pot agradar o fer nosa, es pot discutir de dalt a baix, però els catalans que la insulten no són l’objectiu directe d’allò que diu.
I, tanmateix, reaccionen com si els hagués atacat a ells personalment. Com si tocar la immigració fos tocar una part íntima de la seva pròpia identitat política.
I això grinyola, oi?
Per a molts catalans, el centre afectiu ja no és la continuïtat del poble català. És el paper moral que s’han assignat. Ser els acollidors, els antifeixistes, els defensors dels vulnerables, els qui sempre són al costat correcte. Per això, quan algú assenyala la immigració com a problema nacional, no ho viuen només com una discrepància política. Ho viuen com una agressió contra la imatge/identitat que tenen d’ells mateixos.
Es pot defensar un immigrant d’un tracte injust, evidentment. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem de catalans que reaccionen amb més ràbia quan algú qüestiona aquest tercer col·lectiu que no pas quan ataquen la llengua, la Nació Catalana o el futur polític del seu propi poble.
Això explica una part de la bogeria catalana actual. Hi ha gent que ja no pensa la pertinença des de la nació, sinó des d’una comunitat moral de bons contra dolents. I quan el centre deixa de ser el poble català, un català incòmode pot acabar semblant-los més enemic que tot allò que realment dissol Catalunya.
Ho veieu, o no?
ATENCIÓ 20.54 h: Aquest dijous, Sílvia Orriols té el judici al Palau de Justícia de Girona per la sanció de 10.001 € imposada per l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-discriminació de la Generalitat, aleshores sota la direcció de Tània Verge, arran d’unes declaracions sobre immigració i islam fetes a 8TV el 29 de maig del 2022.
🤔 Aquest judici simbolitza una batalla de fons: l’establishment polític vol convertir determinats debats en terreny prohibit. Immigració, islam, seguretat, identitat i convivència són qüestions que afecten directament els catalans i el futur del país, però una part del sistema prefereix sancionar qui les posa damunt la taula abans que afrontar-les amb dades, arguments i valentia.
La pregunta de fons no és només si Sílvia Orriols ha de pagar 10.001 €. La pregunta és si els catalans tenim dret a parlar clar sobre el model de país que volem. I, sobretot, si una administració pot utilitzar organismes públics per castigar opinions polítiques incòmodes.
Aquest dijous no només es jutja una sanció. Es jutja fins a quin punt la llibertat d’expressió encara és real a Catalunya.
El Florentino ha fet treure aquesta pancarta de l'estadi. Sembla no vol que la gent la vegi. Per tant, respecteu la seva voluntat i no feu circular aquesta foto, si us plau.
Avui, que la Generalitat defensarà al Jutjat Contenciós de Girona la sanció de 10.001 euros que em va imposar per alertar sobre l'avenç islamista, em reafirmo més que mai.
M'ajudes a arribar arreu?
#SalvemCatalunya