Tota la meva educació va ser a l’escola pública, a Igualada, i després a la UB. Amb una única excepció: el COU, que vaig cursar a l’Acadèmia Febrer de Barcelona, on també estudiava Ada Colau. I tinc un record molt viu d’aquella experiència: 🧶
ERC ha decidit pactar amb PODEMOS.
Davant això, he fet aquest vídeo.
Hi ha coses que no poden quedar sense resposta.
Jo hi era allà.
ERC MENTEIX.
PASSA-HO.
Bon dia.
El colegio Pare Manyanet de Sant Andreu de Palomar, en Barcelona, el centro donde estudiaba mi hija Kira, me ha puesto una segunda demanda judicial.
Reconozco que esta segunda demanda me ha afectado profundamente. Sinceramente, jamás imaginé que el colegio volviera a actuar contra mí de esta manera.
Después de perder a mi única hija, Kira, consecuencia de un presunto acoso escolar, no consigo entender por qué tengo que seguir pasando por todo esto. Me siento emocionalmente machacado. Ya he sufrido demasiado y esta nueva demanda ha sido un golpe que no esperaba.
Y lo que todavía me cuesta más comprender es que esta nueva demanda tiene su origen en un vídeo en el que prácticamente me limito a formular preguntas y a hablar de otra víctima, Óscar García Turón, que también fue alumno de Pare Manyanet y que, desgraciadamente, también falleció por suicidio. En ese vídeo planteo interrogantes que considero legítimos y que merecen respuestas. No entiendo por qué hablar de estos hechos y hacer preguntas tiene que acabar llevándome nuevamente ante los tribunales.
Si no tuviera medios económicos para defenderme y el apoyo de tantas personas, me sentiría completamente indefenso.
Me pregunto qué sería de mí si no pudiera pagar mi defensa. ¿Hasta dónde puede llegar el sufrimiento de un padre que ya lo ha perdido todo?
No entiendo por qué me machacan de esta manera. Soy un padre que perdió a su única hija y que, desde entonces, lucha para que ningún otro niño tenga que sufrir lo que sufrió Kira. Han demandado a Jose Maria el padre de Oscar, a la asociación Trencats y también a mí. Una demanda conjunta y nos piden 70.000 €.
Podrán llevarme a los tribunales, pero no conseguirán que deje de defender la memoria de mi hija ni que abandone mi lucha contra el acoso escolar.
Este es el vídeo por el que nos han presentado esta segunda demanda:
https://t.co/KEMXqqtMiQ
#KiraLópez #ÓscarGarcíaTurón #TRENCATS #AcosoEscolar #StopBullyingForKira #JusticiaParaKira #ViolenciaEscolar #PareManyanet
🛑🛑🛑🛑
Ajudeu-nos a que arribi al màxim de persones possibles.
Això que publiquem avui és molt bèstia:
https://t.co/OGMUTp51fw
El que passa a Manresa no és una qüestió local.
És una prova d'un sistema fallit que afecta tot el país.
POSEM NOMS, XIFRES I PROVES.
PASSA-HO
21/
Recapitulant:
Un de cada tres ciutadans paga dos de cada tres euros.
Dos de cada tres ciutadans decideixen amb el vot on va la pasta de la resta
Els polítics afinen el radar i van a buscar els vots a la classe baixa.
Ara ja saps per què ningú té pressa per canviar-ho. Ara ja saps que eres un imbècil i que tot es feia pels vots.
Si aquest fil t'ha indignat, comparteix-lo
Si t'ha fet pensar, subscriu-te.
Si creus que val la pena, ajuda’ns econòmicament.
👉 https://t.co/PVLkbvXAVf
ESTEM ASSISTINT A LA CAIGUDA D’UNA MANERA D’ENTENDRE LA POLÍTICA.
Un sistema que ha crescut fins a convertir-se en una estructura enorme, lenta i allunyada de la realitat. Un vaixell gegantí que necessita massa temps per girar mentre la societat ja fa anys que reclama canvis.
La ciutadania té problemes reals.
L’habitatge és cada vegada més difícil d’assumir per a moltes famílies i joves.
La sanitat suporta una pressió enorme.
L’educació arrossega problemes que es cronifiquen.
La immigració planteja reptes que exigeixen planificació, recursos, integració i també control.
I la llengua catalana necessita una política que la protegeixi i garanteixi el seu ús normal en tots els àmbits.
I davant de tot això?
Més trinxeres. Més partidisme. Més culpables. Més titulars. Més guerra política.
I menys solucions.
La gent està cansada.
Cansada que cada problema es converteixi en una batalla ideològica.
Cansada que els governs canviïn però els problemes continuïn.
Cansada d’una política que sembla més preocupada per conservar poder que per recuperar confiança.
NO VOLEM MÉS PROMESES.
Volem gestió.
Volem responsabilitat.
Volem professionals preparats.
Volem mèrit i capacitat.
Volem transparència.
Volem que els càrrecs públics comportin responsabilitats reals.
Volem dimissions quan la gestió fracassa.
Volem salaris dignes, però sense privilegis.
Volem les mateixes exigències que se’ns demanen a nosaltres.
I volem institucions que funcionin.
Potser ha arribat l’hora d’entendre que governar no és ocupar una cadira.
Governar és prendre decisions.
És assumir-ne les conseqüències.
És servir.
I quan un sistema deixa de servir la societat, la societat té tot el dret a exigir que el sistema canviï.
PERQUÈ EL PODER NO ÉS DE QUI EL POSSEEIX.
ÉS DE QUI L’HA CONFIAT.
I AQUESTA GENT JA ESTÀ CANSADA D’ESPERAR.
Els europeus patim una paradoxa:
Per defensar la llibertat de culte d’una gent que no creu en els valors europeus, acabarem entronant a una gent que vol destruir les democràcies europees i que tampoc no creu en els valors europeus.
No sé si m’explico.
I en això, les esquerres tenen una gran responsabilitat. Mentre fa 100 anys cridaven “La religió és l’opi dels pobles” i cremaven convents, avui miren cap a l’Islam amb una fascinació inexplicable.
🚨🚨🚨 MOLTA ATENCIÓ 🚨🚨🚨
EN POL HA DESAPAREGUT.
📍EL VENDRELL, BAIX PENEDÈS.
ℹ️ TÉ 17 ANYS. ANIT VA ANAR A DORMIR I A LES 2am JA NO ERA AL LLIT. NO DUU MÒBIL, VA INDOCUMENTAT.
☎️ JUANJO (PARE): 646 969 492 per si teniu informació.
LA FAMÍLIA DEMANA MÀXIMA DIFUSIÓ ⚠️
Ahir vaig rebre un email dient-me que havien hackejat tots els meus dispositius, amenaçant amb difondre les meves dades, el que havia estant veient, i gravacions meves fetes amb la càmera de l’ordinador compromeses. Per poder alliberar-ho em demanaven una quantitat en bitcoins.++
M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.
Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.
Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.
Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.
Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.
Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.
Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.
I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.
Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.
Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.
Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.
El meu parent va decidir continuar.
I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.
L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.
De Jack Wills no se’n va saber mai més res.
Simplement, va desaparèixer sobre el mar.
Fins avui.
Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.
Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.
És el PO-087.
El seu Spitfire.
Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.
Simplement ho volia compartir amb vosaltres.
Que passeu un bon dissabte.
I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.
Això del cava és el que m’afecta a mi i a la meva família. I no penso callar. Durant els propers 12 dies no diré res. Però el primer de setembre, en plena verema, començaré a xerrar. I cauran torres. Seguiu-me i feu que em segueixin.
❓Bona tarda. Tenim tots els recursos per llançar una nova app vinculada al @Menjòmetre: un medidor amb dades oficials de delinqüència i crims segmentable per APB (arees bàsiques policials dels Mossos molt properes a les comarques).
Portem mesos dubtant d’alguns relats polítics al voltant d’un tema tan sensible per la ciutadania. Literalment, les nostres percepcions no s’alineen amb els discursos oficials. I ara tenim les dades a fons.
Una pregunta: creieu que l’hauriem de fer públic? RT: sí
Això que denuncia l’@alejandroTGN és un escàndol monumental que no hauria de passar per alt a ningú. Tenim un govern que no sap fer altra cosa que malgastar els nostres diners en engreixar la menjadora pública a canvi de quatre vots.
Motoserra ja!