@BernatRuiz La restauració que no sigui cuina mediterrània, aporten als habitants altres alternatives de menjar. O es que si es un poble medieval els habitants només poden tastar àpats medievals?
@BernatRuiz L'exposició medieval son un grup de gent que es dedica a la recreació/espectacles medievals @Almacubrae i fan treball manual amb totes les seves obres. Han transformat una petita botiga abandonada en una exposició. aixi com el #elcaumedieval que son del municipi.
@BernatRuiz La meva parella es de Besalú i amb tu nomes puc estar d'acord amb la massificació i les botigues clòniques. Circusland ha convertit dos espais abandonats del municipi en llocs arreglats i cuidats. El museu i darrera "els horts" on fan espectacle 1 cop l'any.
Por una vez y sin que sirva de precedente abro un hilo en castellano, para que lo entiendan los que no hablan catalán.
DECLARACIONES DE GARCÍA PAGE
Hoy he visto la Antena 3, con indignación y vergüenza ajena, las declaraciones de Emiliano García-Page Sánchez,
@AliExpressES 2meses y medio reclamando un producto no entregado y siguen sin admitirme como prueba el email de la empresa que lo ha perdido. Un desastre de SAC.
@FCBarcelona_cat pujen la cuota anual i ni amb això tenen per enviar el carnet físic?? Teniem l' il•lusió de fer el recopilatori per la nostra petita i tot se n'ha anat en orris 🤬😫
JUDICI PER HOMICIDI
1a PART (crònica d’una humiliació anunciada). Pareu atenció perquè el que llegireu no és una comèdia, ni una tragèdia, ni un drama i ho és tot alhora. És un judici. El judici per un homicidi comès amb un vehicle a motor. Un homicidi tolerat, acceptat, i pitjor encara: normalitzat…el judici per una mort amagada entre les xifres de víctimes mortals en sinistres viaris de les que els telenotícies informen després d’un pont, després de cada període de vacances. Xifres deshumanitzadores. Victimes invisibles i homicides invisibilitzats. Perquè darrere de cada mort hi ha un responsable, un homicida, com darrere de cada robatori hi ha un lladre, i un violador darrere de cada violació. Però l’homicida viari és un delinqüent que no rebrà cap reprovació. Un delinqüent que ningú veurà com a tal. Fins que, un dia qualsevol, el nostre fill, filla, pare, mare…no torni a casa.
Va ser el 9 d’agost del 2020 quan el meu preciós fill circulava a 65 km/h per la carretera AC-442, camí de Santiago. Darrere d’en Josep circulava son pare, inflat d’orgull pel fill. Era el tercer dia d’un viatge del que només va tornar el meu marit perquè al km 1’800, al terme municipal de Dumbria, Asier González Silva, un infermer de Santiago de Compostela, va decidir lliurement i conscientment prendre una corba perillosa a 130 km/h, va envair el carril contrari i, com un míssil, va impactar contra el meu fill. I en aquell mateix moment, el sol va deixar de lluir, el cel es va fer fosc i va esclatar la pitjor de les tempesta. Trons eixordadors. Llamps esmicolant el meu cor. La primera mort. La segona va ser molt més lenta, torturadora: més de dos anys esperant un judici en què, incomprensiblement, l’homicida d’en Josep semblava la víctima i nosaltres els culpables. Culpables per obligar sa senyoria Jimena Couso a fer allò pel que rep un sou que jo també pago. “Celebrar este juicio es un despropósito” va exclamar davant de la fiscal i de la nostra advocada abans de sortir de la sala amb un sonor cop de porta. El que va passar després sí que va ser un despropòsit. I una humiliació. I us ho explicaré tot. I ho podreu veure.
#JosepBoan
#Reforma142CP
#StopViolenciaViaria
#JusticiaPerJosepBoan
#Justicia