“Si hi ha violència als nostres cors, és millor ser violent que no pas posar-nos l’abric de la no-violència per tapar la nostra impotència.”
Mahatma Gandhi.
🔴 El missatge que hi ha darrere de la victòria de l’AfD mereix una anàlisi molt més profunda que la que probablement faran avui molts polítics (encara) en actiu.
Han estat massa anys de governs instal·lats en el dogmatisme. Governs que han apujat impostos fins a límits asfixiants mentre, paradoxalment, els serveis públics es deterioraven, es saturaven o directament deixaven de respondre.
Governs que s’han anat allunyant de la gent que treballa, paga impostos i sosté el sistema. Mentrestant, una part creixent de la població ja no arriba a final de mes, no pot accedir a un habitatge i, si és jove, veu com emancipar-se s’ha convertit gairebé en un luxe.
S’ha consolidat un model que premia massa sovint la dependència i castiga la productivitat; que subvenciona l’improductiu mentre esprem cada vegada més qui treballa, emprèn, estalvia i genera riquesa.
I també s’ha imposat una determinada interpretació dels drets i de les prioritats públiques que, massa vegades, sembla preocupar-se més per determinades minories que per les necessitats de la majoria social.
I podríem continuar.
Però el missatge de les urnes és cada vegada més clar: prou.
No és simplement un canvi electoral. És una esmena a la totalitat d’un model polític, econòmic i social que una part creixent de la població considera esgotat.
Avui llegirem titulars sobre “ultradreta”, “extremisme”, “nazis” i tota la resta. Però quedar-se només en aquestes etiquetes seria una lectura curta de mires i profundament autocomplaent.
Perquè el fenomen important no és l’etiqueta.
El fenomen important és que milions de persones estan dient prou.
I quan una part cada vegada més gran de la societat deixa de confiar en el sistema, el problema ja no és només qui guanya unes eleccions.
El problema és que el sistema mateix comença a implosionar.
L’extrema dreta alemanya acaba d’arrasar a les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt: l’AfD ha obtingut prop del 44% dels vots, més del doble que la CDU. Ara tothom es preguntarà per què. Evidentment, els problemes polítics complexos sempre tenen explicacions multifactorials. Però una de les causes és prou senzilla: bona part de la socialdemocràcia europea ha deixat de transmetre que la seva prioritat és protegir la prosperitat i la seguretat material de la població que representa.
La immigració ha passat de ser un fenomen que calia gestionar a convertir-se en un component gairebé identitari de l’esquerra. I, en la seva llista de prioritats, la defensa de la classe treballadora autòctona ha anat cedint terreny davant la protecció dels nouvinguts. Quan una part de la població percep —amb raó o sense— que el seu govern es preocupa més per acollir que per garantir feina, habitatge i serveis públics als qui ja hi viuen, l’extrema dreta troba el terreny perfectament adobat.
Espanya n’és un bon exemple. Tenim una taxa d’atur del 10%, la segona més alta de la Unió Europea, només superada per Finlàndia. Però gairebé no se’n parla. En canvi, el Govern presenta com un gran èxit que l’ingrés mínim vital arribi a 2,6 milions de persones i continua anunciant subsidis per pagar lloguers, fins i tot d’habitacions. No ens enganyem, són nesures més pensades per nouvinguts que per “locals”. Mentrestant, queden en segon terme els problemes estructurals: la precarietat laboral, els salaris baixos, l’encariment de la vida, la impossibilitat d’accedir a un habitatge i el deteriorament dels serveis públics.
Les ajudes socials poden ser necessàries. El problema apareix quan substitueixen una política de prosperitat: crear ocupació estable, elevar la productivitat, facilitar l’accés a l’habitatge i garantir que l’Estat del benestar sigui sostenible. Si l’esquerra deixa de parlar a la població que treballa, paga impostos i veu com empitjoren les seves condicions de vida, algú altre ho farà. I després no servirà de res escandalitzar-se pel resultat de les urnes.
🤔 Quin fàstic. Ara resulta que, si ens apunyalen, ens violen, ens maten, segons aquests wokistes subvencionats, és culpa dels catalans de tota la vida.
Però espereu, que potser així ho enteneu millor:
💶🎬 «Cronos» ha rebut 2.500.000 € en subvencions públiques: 1,5 M€ de l’ICEC, l’Institut Català de les Empreses Culturals de la Generalitat, i 1 M€ de l’ICAA, l’Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals del Govern espanyol.
👉🏻 Per cert, la pel·lícula s’ha rodat en castellà.
This is what the summer’s of 1976 and 2026 looked like, using the shape of the Jet Stream. This circulation pattern is called the Omega Blocking Pattern. Whilst Western Europe was hot, Eastern Europe was cold. This effect had nothing to do with CO2.
🔙🇲🇦 Un acuerdo vigente con Rabat firmado por González en 1992 permitía expulsar "en 10 días" a todos los asaltantes de Ceuta
✍️ Por @ADPrietoEE https://t.co/QBZIq805hD
Recordatorio de que la UE puso el grito en el cielo con las reivindicaciones de Trump sobre Groenlandia pero no ha movido un solo dedo por las reivindicaciones de Marruecos sobre Ceuta.
Mañana exiges visado a los marroquíes para entrar en España y suspendes la Operación Paso del Estrecho. Todo marroquí que quiera viajar de Europa a Marruecos tendrá que hacerlo en avión o en ferry desde Francia, sin cruzar territorio español.
Aranceles del 100 % a todos los productos marroquíes y prohibición de enviar remesas desde España a Marruecos. Se cortan también los suministros de comunicaciones y energía, y veremos cuánto tardan en bajarse los humos.
El problema es que quien tendría que dar esas órdenes trabaja para ellos.
So it turns out China was building a hydro electric facility by a glacier and all the construction caused a portion of the glacier to collapse, tumble down, and turn into a mudslide that killed like 2,500 Nepalese people.
But all you will hear about in the news is leftists claiming this was because of climate change
Birmingham prohibirá el uso de la bandera nacional por considerarla intimidatoria para las minorías étnicas. Pena: cárcel 1 o 2 años.
Se va ya todo a la mierda.
M’agradaria compartir amb vosaltres una notícia que ha sacsejat la meva família aquest matí.
Per fi, després de molts anys de recerca, han trobat davant la costa de Premià les restes del PO-087, un Spitfire abatut l’any 1938.
Perquè entengueu què significa, deixeu-me retrocedir uns quants anys.
Som a inicis de 1938. La Guerra Civil Espanyola comença a agafar un caire dramàtic. Des de Mallorca, el líder feixista italià Arconovaldi organitza els bombardejos sobre Barcelona. Els bombarders italians creuen el Mediterrani des de les seves bases a les Balears i ataquen sistemàticament la ciutat, provocant milers de morts.
Davant d’aquest escenari, el servei secret britànic posa en marxa una operació secreta per intentar mitigar els efectes dels bombardejos.
Deu pilots de la RAF, alguns dels millors de la força aèria britànica, són destinats clandestinament a Catalunya. Entre ells hi havia un germà del meu avi: Jack Wills.
Tenien la base a Avinyó, a l’Empordà, i, en coordinació amb l’aeròdrom de Sabadell, van organitzar un petit dispositiu de deu caces Spitfire amb una missió gairebé impossible: interceptar els bombarders italians que venien de Mallorca i dificultar, tant com fos possible, els atacs sobre Barcelona.
I així arribem al fatídic 13 de març de 1938.
Aquell dia els italians van llançar el que havia de ser un dels seus atacs més devastadors sobre la ciutat. Els deu joves pilots britànics van enlairar-se des de Sabadell per intentar aturar-los.
Pel poc que sabem —bona part de la documentació sobre aquella operació encara continua sota secret del govern britànic—, la batalla aèria va ser duríssima.
Va arribar un moment en què els pilots britànics van haver de prendre una decisió: abandonar el combat i tornar a la base abans de quedar-se sense combustible, o continuar lluitant.
El meu parent va decidir continuar.
I pel poc que sabem d’aquell dia, ho van aconseguir.
L’atac massiu que podia haver estat un dels més destructors sobre Barcelona va ser rebutjat i els bombarders italians que no van ser abatuts van acabar tornant cap a Mallorca.
De Jack Wills no se’n va saber mai més res.
Simplement, va desaparèixer sobre el mar.
Fins avui.
Aquest matí ens han comunicat que un club submarinista de Premià va localitzar fa uns mesos les restes d’un avió a unes quantes milles nàutiques de Premià de Mar.
Ara, finalment, se n’ha certificat la identitat.
És el PO-087.
El seu Spitfire.
Evidentment, a casa estem molt emocionats amb la notícia. Després de gairebé noranta anys, d’alguna manera, en Jack ha tornat.
Simplement ho volia compartir amb vosaltres.
Que passeu un bon dissabte.
I si feu molts likes i molts retuits, un dia us explico la història sencera, i perquè hi ha una samarreta seva exposada al Imperial War Museum de Londres.
De las 20 agresiones no ha dicho nada.
Del ataque organizado entre 30-40 a los militares con piedras no ha dicho nada.
Su queja es para cuando el pueblo está hasta las pelotas y se defiende.
Tenemos al enemigo en casa.
Hi ha milers de clubs de futbol al món, segur que algun encaixa amb la teva ideologia, valors o identitat. I si decideixes seguir un club aliè a tot això almenys coneix i/o respecta la seva història i el que representa. Tothom és benvingut, però no ens imposis com hem de sentir els nostres colors
Muchos no dejan de repetir “es que Marruecos no puede reclamar Ceuta y Melilla porque ya eran españolas antes de que exista Marruecos…” Ya, pero es que eso a Marruecos no le importa, como no le importó que el tribunal de La Haya dejó claro que NUNCA existió ningún vínculo de soberanía entre Marruecos y el Sáhara Occidental, por lo tanto no tenía derecho a reclamarlo. Aun así, ocupó el 80% del territorio saharaui.
A ver si lo entendemos, el expansionismo marroquí no parte de una coherencia histórica o legal, para respetar las frontera de sus vecinos, sino de una idea propia e inventada en la cual reclama un “Gran Marruecos” que nunca existió.
🚨ELIMINADO. RTVE acaba de borrar este video, donde explicaba que el Ministro de Asuntos Religiosos marroquí ha llamado a la "movilización" para "liberar los territorios ocupados" y el ministro de Justicia reivindicaba por tercera vez Ceuta y Melilla.
¿Adivinas por qué?