És una paradoxa monumental i una vergonya històrica: l'escola catalana plora el 1714 com un drama identitari, però amaga el motiu real pel qual es va lluitar. Estudiem la derrota militar de memòria, però buidem de contingut el caràcter revolucionari de les Constitucions de Catalunya desde 1283. Sabem qui va guanyar, però l'alumnat no té ni idea de què vam perdre exactament:👇
El motiu principal té un nom clar: la tirania de la Selectivitat. El currículum oficial d'Història a Segon de Batxillerat està dissenyat per anar a pinyó fix a partir de 1808. El segle XVIII es despatxa corrents les primeres dues setmanes de curs com un simple tràmit d'introducció. Es diu de passada que Felip V va abolir les lleis pròpies, d'acord, l'alumnat ho apunta per aprovar l'examen, de pressa i corrents, però mai es llegeix la lletra petita d'aquells textos. Els estudiants surten de l'institut sense saber que amb la Nova Planta van desaparèixer drets liberals com la inviolabilitat del domicili, el secret postal o el principi de legalitat constitucional del Poc Valdria.
Però el segon motiu és encara pitjor: el complex d'inferioritat i la visió centralista de la història de l'educació. Ens han colonitzat el cap amb el relat jacobí que diu que els drets individuals es van inventar a París el 1789 amb la Revolució Francesa. Com que el pactisme català va néixer a l'Edat Mitjana, el sistema educatiu el despatxa amb desdeny com una simple estructura feudal de l'Antic Règim, ignorant que el nostre model constitucional parlamentari controlava desde 1283 els abusos de l'estat i el poder del monarca molt abans que existís la declaració de drets francesa o la constitució americana.
El resultat és desastrós. Generem estudiants que enfoquen la història de la terra des de la pura emotivitat bèl·lica, però completament analfabets respecte a la nostra pròpia tradició jurídica i del dret públic. Felip V ens va esborrar les Constitucions per la força de les armes el 1714, i avui dia les estem esborrant nosaltres mateixos de les aules per pura inèrcia de les PAU i un disseny curricular nefast. Menys plorar les derrotes i més ensenyar la modernitat de la història que ens van robar. 🤯
#Educació #Història #Pactisme #Constitucions
L’operari que va provocar l’incendi del Baix Empordà per l’ús d’una radial passarà una segona nit a les garjoles dels @mossos per delicte d’incendi per imprudència greu. Treballava en el manteniment de la GI-660 en una UTE formada per Construcciones Rubau i Aquaterra segons ha avançat @fatimallambrich al @3CatInfo. Són uns treballs adjudicats a la UTE pel departament @territoricat. Saber si l’operari coneixia el perill i la prohibició de l’ús de maquinària que provoca guspires serà una de les claus del cas. https://t.co/zX3QO6rJoF
Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
@elmonarac1@quimforn@CunilleraTeresa@JosepMartBlanch@PereMas Els del PP te'ls miris com te'ls miris no hi ha manera de donar-los un aprovat perquè són el franquisme pur i dur... no sé perquè porteu aquesta gentussa que sempre diuen el mateix😡😡😡😡
Aprofitant que aviat li faran un vestit nou, això és un fil amb les primeres imatges dibuixades de l'emblemàtica #Rambla de Barcelona, o, si es vol, les Rambles de #Barcelona.
[*rambla: 1249; de l'àrab "rámla": areny, sorral; també és un nom de noia, Ramla, i d'una ciutat]
“Si parlo català amb la meva mare a Madrid, molesta.”
Judit Mascó.
1990 s, Saragossa: mirades d’odi als telèfons públics.
Res de nou. Espanya continua sent Espanya.
Això és Espagne... la burrocràcia no et perdona
.
Espagne : un fonctionnaire jugé « trop efficace » sanctionné pour avoir aidé trop de chômeurs
.
https://t.co/yuSFGtPCWT