@dialecsost van començar essent runs NIMBYs (Not In My BackYard), però s'han converted en un clar example de BANANA - Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anything
en català:
- no en el pati del darrera
- no construir absolutament res aprop de res
@gepecedc@MoiaTEnergetica@GEVEN2punt0@peppuigiboix@CelNet_Francoli 1) Les instal·lacions d’energies renovables no son merda;
2) tothom sap que amb “polígons, teulades i altres zones antropitzades” no n’hi ha prou per substituir fòssils i nuclear i electrificar calor i mobilitat; i 3) el #PLATER és l’eina que heu reclamat. Proposeu millores
Més coses que fem les empreses amb IA: Portal del treballador. Webapp d'escriptori i app iOS i Android. "Quadra" la pertinença a torns amb els calendaris de torn, baixes laborals, absències, hores extra, justificants 'self-service'... i els marcatges de control d'accés (el fitxador de tota la vida) i aplica els ajustos positius o negatius que en resulten a la nòmina. Permet canviar de forma autònoma dades com el domicili, telèfon o email, i pels professionals que no estan a torn, assignar els dies de vacances a les dates desitjades. També substitueix el software d'avaluacions de rendiment, que ens costava 3.500€ anuals, i el software de RRHH, que és el propi portal però amb funcions addicionals (sistema de rols).
Claude Code, Node.js. 100% in-house. Cost despreciable.
Això que dius em sembla un criteri raonable. Ningú ha de ser tractat com menys persona pel color de pell, l’ètnia o l’origen. Cap discussió nacional seriosa necessita això.
Ara bé, una cosa és dir que ningú val menys pel que és, i una altra molt diferent és dir que una comunitat política no pot posar requisits, límits i condicions d’integració. El primer és dignitat humana. El segon és continuïtat nacional.
El debat que alguns voleu evitar comença aquí. Catalunya pot dir que per formar part plenament del país cal llengua, arrelament, lleialtat i compromís amb la cultura catalana sense estar dient que ningú sigui inferior. Posar el focus en requisits no és deshumanitzar ningú. És deixar de fingir que una nació pot sobreviure sense criteri propi.
I, de fet, si estem d’acord en això, ja tenim mig camí fet. Perquè el problema és que massa sovint, quan algú parla de requisits nacionals, de control migratori o de continuïtat catalana, se li respon com si hagués parlat de races, pells o jerarquies humanes. I aquesta confusió no és innocent. Serveix per tancar el debat abans que comenci.
Han omplert el país d'immigrants sense formació de cap mena per aconseguir mà d'obra barata per a les màfies del turisme i la construcció i ara no tenen professionals qualificats i ens faran treballar fins a la tomba. La dictadura borbònica és dirigida per lladres incompetents.
No saben que diuen. La capacitat instal·lada en autoconsum fotovoltaic a Catalunya son 1.600 MW, que poden generar 2.000 GWh/any. No cobreix ni el 5% de la demanda elèctrica actual del país, 45.000 GWh/any. L’any 2050 la demanda esperada és 120.000 GWh https://t.co/zy8tWmhHVX
Le nouveau moteur de SpaceX (qui a volé samedi) fait quelque chose d'absolument génial et vous vous rendez pas compte à quel point 👇
Il se refroidit avec son propre carburant.
Le méthane est stocké à environ -160°C. Avant d'être brûlé, il circule dans des micro-canaux gravés DANS les parois du moteur, qui traversent les pièces les plus chaudes. Il refroidit le métal, se réchauffe au passage, et arrive préchauffé dans la chambre de combustion. Le carburant fait le boulot du bouclier thermique. Ça s'appelle le refroidissement régénératif.
Mais attendez, c'est là que ça devient dingue 👇
Dans la chambre de combustion, on est à ~3500°C et 330 bars de pression. C'est plus chaud que le point de fusion de quasiment tous les métaux utilisables en pratique pour une fusée. L'acier fond à 1500°C. Le cuivre à 1080°C. La paroi du moteur devrait fondre instantanément.
Elle fond pas. Parce que le méthane cryogénique qui passe de l'autre côté à quelques millimètres extrait la chaleur assez vite pour maintenir le métal en dessous de son point de fusion. C'est un équilibre thermique permanent entre l'enfer et le cryogénique, séparés par quelques mm de métal. À chaque seconde de vol.
Sur le Raptor 3, SpaceX a poussé ce principe encore plus loin : ils ont internalisé les circuits secondaires (igniteurs, purges, etc.) DANS les parois régénérativement refroidies. Plus rien ne dépasse. Plus besoin de bouclier thermique externe. Plus besoin de système anti-incendie au CO₂. Plus besoin de capteurs externes.
Pour les devs, parce que ce principe se transpose directement:
La plupart du temps, quand on a un problème on AJOUTE quelque chose. Un retry. Un circuit breaker. Un cache. Un monitoring. Une queue. Un service pour gérer le service qui gère le problème…
C'est l'équivalent du bouclier thermique : tu mets une couche de protection AUTOUR du problème.
L'ingénierie type Raptor 3, c'est l'inverse : tu repenses la primitive de base pour que le problème n'EXISTE plus. Et d'un coup, toutes les couches de protection que tu avais autour deviennent inutiles. Tu les supprimes. Le système devient plus simple ET plus performant.
L'ingénierie la plus élégante, c'est rarement ce qu'on ajoute. C'est tout ce qu'on arrive à enlever 🚀
This is probably the best look at the shockwaves I’ve seen from the latest Starship flight.
Captured from a GoPro I clamped onto a proper camera to record simultaneous video. (I’ll show you the photo the better camera took in the reply)
Evidence of exceptional ability and asking how they solved hard problems down to the brass tacks level is what matters.
Those who actually deserve credit know the details of the solution, because it was so hard it got seared into their brain. The phonies and posers who falsely claim credit will flounder at the second or third level of detail.
Otra noche de insomnio de las mías. Me estoy haciendo el primer café de la mañana, pienso en los horarios de Primaria de cualquier colegio y me dan ganas de llorar. Nos estamos cargando la base de los chavales con chorradas de escaparate. 🧵va...
@AlbertDalmau El tren no és farà, ho sap tothom, però el Consorci del tren, l’Observatori del tren, mil estudis sobre el tren a 14999 euros, la taula pel tren i 100-150 cadiretes més SI.
Afegim nova línia a la llista:
- Tren orbital
- Recaptar 100% l'IRPF
- Consorci d’Inversions
- Finançament singular
- Sí vigilant
- Netflix en català
- Concert econòmic
- Referèndum pactat
- Traspàs d'immigració
- Traspàs de rodalies
- Català a Europa
- Immersió blindada
(1/5)⬇️
Llevo más de 25 años como profesor universitario en innovación y temas de actualidad, y siempre veo la misma dualidad. No importa la materia, asignatura ni la tecnología de turno: al final, los jóvenes se dividen en dos grupos.
El 80% llegan, hacen lo justo, no preguntan y no profundizan. Y no es que rechacen lo nuevo: es que les da igual.
Los otros (el 20%), cuando termina la clase, siguen buscando, probando, preguntándose por qué. No vuelven a casa a descansar: vuelven a aprender.
No los separa el talento ni el origen ni el estrato social. Los separa la curiosidad.
Y eso, después de dos décadas viendo promociones enteras, es lo único que al final marca la diferencia para algunos.
La curiosidad no es un extra: es lo que distingue a quienes se quedan en el mínimo y a quienes se lanzan a aprender por su cuenta.
Ese 20% tiene hambre de entender la innovación por ellos mismos. Porque las cosas no llegan solas. Y no llegan nunca si no se buscan.
El problema del teu fil, @ArantxaTirado és que confirma exactament la confusió que molts critiquem. Tu dius que no parlaves d’expressions culturals, sinó de persones que viuen i treballen a Catalunya.
Però una població resident no és automàticament un poble. Treballar i viure en un lloc et fa resident d’aquell lloc. No et converteix, per art de màgia, en membre de la comunitat nacional que l’ha fet possible.
Això no va de negar drets civils, ni d’insultar ningú, ni de fer cap judici sobre persones concretes. Va de no confondre Catalunya amb una suma administrativa d’habitants. Catalunya no és només gent que hi viu. Catalunya és una nació amb llengua, cultura, memòria i continuïtat pròpia. Si aquest centre desapareix, el que queda pot ser una societat, un mercat laboral o un cens autonòmic. Però ja no és el poble català exercint centralitat a la seva terra.
La trampa és presentar aquesta distinció com si fos xenofòbia. No ho és. És una distinció ELEMENTAL entre població i poble. Si qualsevol persona que viu i treballa a Catalunya és catalana en el mateix sentit nacional que qualsevol altra, aleshores la catalanitat ja no vol dir pertànyer a una cultura concreta. Vol dir simplement residir dins una administració. I això no integra ningú. Això dissol el subjecte català.
També és curiós que totes les arrels semblin respectables excepte l’arrel catalana quan reclama centralitat. Es pot mantenir l’arrel andalusa, marroquina, paquistanesa o llatinoamericana, però quan el poble autòcton diu que Catalunya ha de continuar sent catalana, apareixen les paraules de sempre. Purisme, inquisidors, xenofòbia, ultradreta. És el mecanisme habitual. Totes les identitats poden ser afirmades, menys la que dona nom al país.
I sobre el referèndum, precisament aquest és el punt decisiu. Si el demos és simplement tota la població administrada per l’Estat espanyol dins Catalunya, llavors no decideix el poble català. Decideix una població produïda per dècades de colonització, immigració massiva, substitució lingüística i impotència nacional catalana. Això no és autodeterminació del poble català. És votar la continuïtat o dissolució del poble català amb un cens que ja no distingeix el poble de la població.
Ningú no culpa individus concrets de tot. El que es critica és un marc polític que converteix el poble català en una nosa moral dins la seva pròpia terra.
La integració real no consisteix a exigir que Catalunya validi totes les identitats sense condicions. Consisteix a entrar en una comunitat prèvia, assumir-ne la llengua, respectar-ne el centre i entendre que aquesta terra no era un espai buit esperant ser redefinit.
La Catalunya real no és qualsevol cosa que passi a Catalunya. La Catalunya real, si encara vol ser Catalunya, ha de tenir un centre català. Sense això, la pluralitat no és riquesa. És la coartada amable d’una desaparició.
@joanvilallanars Sense industria que torni a generar beneficis suficients per pagar salaris que facin que la gent pugui tenir una vida i una llar, i una educació que serveixi d'ascensor social els partits ultra amb missatges simples a problemes complexes ho tenen fàcil. #noucontractesocial