"Vaig voler viure profundament i rebutjar tot allò que no fos vida, per no adonar-me'n, en el moment de la meva mort, que no havia viscut..." (Henry David Thoreau)
La Patum hauria de recordar que hi ha un nosaltres més antic que qualsevol etiqueta de partit. Però la política catalana actual arriba tan podrida de cordons morals que fins i tot la plaça ritual es converteix en un tribunal.
Uns catalans s’atorguen la potestat de decidir quins altres catalans poden entrar simbòlicament a la festa del poble. No els discuteixen una proposta. Els expulsen del marc.
La bogeria és que això es presenta com a defensa del país. Però un poble que converteix cada desacord dur en expulsió moral acaba sense poble. Acaba amb bàndols. Acaba amb catalans cridant contra catalans dins la mateixa plaça, mentre el subjecte nacional es va fent miques i cadascú es queda amb la seva puresa, la seva pancarta i el seu racó.
Si els qui criden fora feixistes de la Patum són catalans, i els qui voten aquells que reben la crida també són catalans, què estem fent exactament? Defensar Catalunya o continuar serrant el poc cos nacional que encara ens queda?
La Patum és un ritual de poble. No una assemblea de depuració ideològica.
Per això fa tanta angúnia veure catalans cridant fora feixistes de la Patum contra altres catalans que també existeixen i formen part del país. Pots combatre un partit, una idea o una estratègia. Però quan converteixes una festa nacional en un mecanisme d’expulsió moral, ja no estàs discutint política. Estàs decidint qui mereix ser a la plaça i qui n’ha de ser tret simbòlicament.
I aquí hi ha la bogeria. Els qui criden són catalans. Els assenyalats també són catalans. La ferida és interna. No és Catalunya contra un enemic exterior. És un poble cada vegada més incapaç de reconèixer-se com a poble abans de trencar-se en bàndols.
Així no es construeix nació. Així es fa de la nació un camp de batalla moral on cadascú expulsa l’altre i després es pregunta per què no queda cap nosaltres.
La visita del @Pontifex ens costa més d'un milió d'euros als catalans perquè no parli català
@OmellaCardenal aquest despreci pel que és Gaudí i pel català l'acabareu pagant amb una visita gens plàcida.
No és el mateix tenir un càrrec per servir a la ciutadania que acumular-ne diversos de remunerats per cobrar més.
Gemma Tarafa acumula:
- Regidora i Presidenta del grup a l’Ajuntament de Barcelona → 58.643 €/any
- Diputada delegada de Salut Pública, membre de Junta de Govern i Presidenta de grup a la Diputació → ≈102.140 €/any
Per això defensem impostos afegits als càrrecs públics a Barcelona: qui més càrrecs acumula, més ha de pagar.
Prou privilegis als grans polítics professionals. 🫡
10/10 (jackpot)
Si arribem als 1000 RT d'aquest fil, publicarem tot el que hem trobat de Salvador Illa i les mascaretes.
De 7,9 milions d’euros que la Generalitat va pagar per duplicat a una empresa xinesa de patinets elèctrics per un “error administratiu”. I que s’han “perdut”
Voleu veure on van els vostres impostos? Voleu saber si van a enriquir a tercers?
(RT = sí, vull saber-ho)
Recorda, contribueix en el que puguis i vulguis https://t.co/vQZEU0lfmY
Això que sents no és només teu. La tristesa per la pèrdua del país és una ferida que molts catalans portem a dins, sovint en silenci, perquè ens han ensenyat que fins i tot enyorar casa nostra és sospitós. Però quan ho diem i descobrim que altres ho senten igual, la tristesa deixa de ser només una càrrega individual i es converteix en consciència col·lectiva.
No estem sols. Aquesta pena fonda, aquesta sensació de veure com el país es desfigura davant nostre, també és la prova que encara hi ha un poble que estima, recorda i nota la pèrdua. I mentre hi hagi catalans capaços de sentir això, encara hi ha país per refer.
No. Catalunya no l'han construida les onades migratòries. Catalunya no és una terra de pas, ni una puta autopista per on va passant la gent. Catalunya és una nació mil·lenària que es va formar al mateix temps que altres nacions europees, amb una llengua, una tradició, un folklore, una mitologia i uns valors i modes de vida propis que, amb el temps, han anat evolucionant i que, com passa a tot arreu, han rebut aportacions i influències provinents de gent nouvinguda i contactes comercials i d'altres tipus amb altres pobles. Perquè cap societat és estanca. Totes són permeables fins a cert punt i totes es van adaptant a les diferents èpoques. Però aquesta maleïda mania de considerar que Catalunya és la única terra del món on els autòctons no existim conceptualment perquè tots hem estat de fora en algún moment és la major imbecilitat i l'ofensiva més terrible a la nostra identitat que hi pot haver.
No us ho cregueu.
Va venir perquè curessin els seus fills, i dóna gràcies al "senyor".
Perquè el "senyor" no els va curar al seu país?
No, no hi ha aquest senyor, és la sanitat pagada amb els nostres diners.
Dir que Sant Jordi no hauria d’existir, però venir a Barcelona a signar llibres per Sant Jordi en lloc d’anar a Madrid pel Dia del Llibre, és de ser un desgraciat.
I de saber que als catalans se'ns pot atacar de franc.
La nostra educació és el nostre pitjor enemic.
Dino Marcelo Miller: dos assassinats, un intent d’homicidi, historial d’atracaments, qualificat com el pres més perillòs de Catalunya i no rehabilitat.
LLIURE
Pablo Hasel, més de quatre anys tancat en una presó per rapejar.
Justicia en diuen.
🍫 Arriba aquell moment que farà molt feliç a un de vosaltres... el sorteig del lot de Xocolata Jolonch de @torronsvicens!
➡️ Què heu de fer per aconseguir-lo? Doncs seguir-nos a X i fer RT d'aquest post. Teniu de temps fins a les 8h. Sort a tothom!
▶️📻 https://t.co/jIMz4Nib1e
He arribat al punt que penso que a Catalunya el Govern Espanyol, amb col·laboració amb els seus d'aquí i d'allà, està fent un gegantí experiment social per veure fins a quin punt una societat pot aguantar i quins són els seus límits:
1. Un 70% dels inspectors fiscals de l'Estat