Catalunya, 2017
Catalunya, 2026
Gairebé deu anys de decisions, concessions, baixades de pantalons, d’indults a canvi de renúncies, ens han portat fins aquí.
Enhorabona als de la taula de diàleg, als que han pactat, s’han conxorxat i s’han venut aquí i a Madrid, per sous, cadires, a canvi de res.
Com no els parem, de Catalunya no en quedarà ni l'ombra.
És talment això.
No és només futbol: és política. Tant li fa quants jugadors hi enviem. És el mateix escut que ens prohibeix i reprimeix els nostres drets polítics. El mateix escut que va coaccionar Oleguer Presas.
Ja n’hi ha prou d’hipocresia.
Un vídeo d’en @/mono_joan a IG.
Ser espanyol a Catalunya és una cosa realment difícil.
Vius en un país on has d'imposar-te tota l'estona, has de negar la validesa política de la llengua i les aspiracions de llibertat dels teus conciutadans. I tot, —des del cartell del castell que vas anar a visitar amb la família, fins a les inversions del tren que sempre et fa arribar tard a la feina—, et recorda que ets l'enemic, i no la resistència.
A més, les teves posicions només triomfen perquè la policia i els jutges t'ajuden, si depengués només dels seus propis mèrits, les teves forces no serien suficients. És un estat de trencament identitari que a molts catalans ens costa d'imaginar. La victòria de la selecció és un moment per deixar-se anar, perquè és una victòria que sembla sorgida del no-res, independent de tot això, i et permet treure tota aquesta ràbia interior. És normal que passi i és normal que arrossegui adolescents durant un temps, perquè a tots ens agraden les celebracions d'una victòria i és l'època de la vida que som més gregaris.
Però a la mínima que t'hi fixes, era una selecció de catalans i bascos, bàsicament, i que depèn, des de fa ja més de 15 anys, de l'aposta de la Masia, que és una aposta justament pensada, des de l'arrelament, per superar les limitacions que l'Estat posa al Barça per poder ajudar el Madrid. Fixeu-vos en les samarretes: la primera equipació és un deliri de sobreactuació identitària, la bandera espanyola per tot arreu, mil cops repetida, la paraula espanya diversos cops; i en canvi, la que ha fet fortuna aquest mundial, la de color crema d'Addidas, és una dissimulació dels colors d'Espanya, s'assembla molt de fet a la segona equipació de Colòmbia. Hi ha en aquestes dues samarretes l'explicació del complexe de fons d'un país que és un fracàs identitari que s'aguanta sobre l'obligació militar.
Per últim, ara rebrem onades de propaganda de la selecció. Deixeu-los, es passaran de frenada i els nostres joves han de sentir com els intentent forte mà. No ho oblidaran. El PSC voldrà explicitar la idea del "geni de Rocafonda", que és un barri del qual no els interessa res, ni la diversitat lingüística, o d'altra mena, ni l'èxit de la catalanització de Lamine Yamal, ni la tradició obrera del país, ni el model econòmic que explota els immigrants i els llança en guetos. L'únic que els importa és que siguin espanyols banals, espanyols superficials, que parlin espanyol i que mai puguin arrelar.
Ens ho juguem tot a revertir això. Tenim eines, però ens hem d'organitzar. Que aquest mundial serveixi per fer tornar tothom qui se n'havia anat a la reserva després del 2017. El país no espera.
"Barcelona pagará"...
Això son, pel cap baix, uns 3.000 aires acondicionats d'alta potència (instal•lació inclosa) per les escoles dels nostres nens.
PSC-ERC-Comuns.
Ja no és un tuit. És una querella criminal als jutjats de Barcelona, i ara apunta també al Vaticà.
Acció Cassandra (@Pro_Cassandra) ha portat a la justícia l'expulsió dels 600 cantaires de la Sagrada Família del 10 de juny.
La querella va contra comandaments i agents de la Policía Nacional i dels Mossos d'Esquadra que van executar el desallotjament durant la benedicció de la torre de Jesucrist davant el papa Lleó XIV.
Els delictes que els atribueix no són menors: detenció il·legal comesa per funcionari públic, prevaricació, vulneració de drets fonamentals i discriminació per motius nacionals i ideològics.
El relat de la querella és demolidor. Al tram final de la cerimònia, durant el Virolai, els cantaires adults van ser desallotjats amb una maniobra "d'engany i coacció": els van fer creure que era un moviment protocol·lari, els van conduir per una sortida que no tocava i els van encerclar al carrer en un dispositiu que els impedia marxar a casa, sense ordre judicial ni delicte flagrant. Els dos cors infantils van quedar retinguts a la cantoria del temple, els menors privats de moviment fins que va acabar l'acte.
600 persones encapsulades al cor de Barcelona per la seva condició de catalans. I ara, a sobre, Lluís Gibert anuncia que faran arribar la querella al Vaticà — perquè el papat vegi de primera mà com es va gestionar la "compassió cristiana" a la casa de Gaudí.
L'entitat ha obert una campanya de micromecenatge per cobrir les despeses del procediment, inclosa la fiança per exercir l'acusació popular. Perquè defensar la dignitat als tribunals també costa diners.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/3KYpimcWay
(Rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
Desnacionalitzar passa per descatalanitzar.
Saben molt bé que pel seu futur electoral necessiten una Catalunya ben amorfa en la seva catalanitat i s'hi apliquen. Un president que utilitza el castellà com idioma institucional marca la referència.
Se'ls ha de fotre fora de la Gen.
Vau votar contra el requisit lingüístic per renovar permisos de treball i residència en el context de la regularització massiva.
https://t.co/29qsX6T7U8
Ahir el TEDH va inadmetre una demanda sobre l'escola en català i al Congrés, @JuntsXCat i @Esquerra_ERC van votar a favor d'un tractat amb França que menysprea el català a la Catalunya Nord i a la UE.
Podem fer una política millor.
Entreu a https://t.co/D2kqM0P6EN
És cert @sagradafamilia que ahir vau impedir cantar l’himne nacional de Catalunya? És cert que vau col·laborar amb la policia espanyola per impedir-ho? Si això és cert sou indignes del mestre Antoni Gaudí i la memòria us perseguirà sempre.
El delegat del govern espanyol menteix. Els cantaires van ser expulsats per la policia espanyola abans d’acabar l’acte i quan encara tenien una actuació durant la benedicció de la torre de Jesús. Per això portaven el fanalet a les mans com es veu en aquestes imatges:
Demà, si la muntem esteladament grossa els canals espanyols i catalans ens ignoraran però la teles estrangeres no. Visca la llengua! Visca Gaudí! Visca Catalunya lliure de papes que no ens respecten!