@alexmasdeu_ No té cap sentit fer-ho un dia laborable, a les 12 mentre tothom treballa i sense avisar abans (crec). Jo he acabat a córner quan volia lateral per això
After four years full of challenges and hard work, it's time to move on.
I leave with the feeling that the mission is complete. 4 seasons, 3 championships.
I will never forget the love I received from the fans from my very first days.
Catalonia is my place on earth.
Thank you to everyone I met along the way during these beautiful four years.
A special thank you to President Laporta for giving me the chance to live the most incredible chapter of my career.
Barça is back where it belongs.
Visca el Barça. Visca Catalunya 💙❤️
@fcbarcelona
🔴 #EXCLUSIVA | "La razón por la que llevo a mis hijos a una escuela privada es para no ocupar plazas en la pública y que estén disponibles para quienes más lo necesitan".
👉🏼 No te pierdas la entrevista que @PabloIglesias ha concedido a @CanalRedNews.
A Gaza hi ha una guerra, no un genocidi.
Genocidi vol dir voler exterminar un poble pel simple fet de qui és. Això no passa a Gaza: ningú vol exterminar tots els àrabs palestins només pel fet de ser-ho.
Si Hamàs allibera els ostatges i abandona el poder, la guerra s’acaba. És com si el maig de 1945 els nazis es neguessin a rendir-se tot i tenir la guerra més que perduda.
A Gaza el que hi ha és un conflicte armat després d’una massacre terrorista sense precedents el 7 d’octubre de 2023 contra Israel, amb més de 1.200 morts i 250 ostatges.
Israel lluita contra Hamàs, una organització que governa Gaza, declara obertament que vol destruir Israel i continua disparant coets i fent atacs des de diversos fronts.
A Gaza hi ha víctimes civils, sí. Però això no és un genocidi: és l’efecte tràgic d’una guerra urbana contra un grup que s’amaga darrere i a sota d’hospitals, escoles i mesquites.
Israel avisa abans de bombardejar (trucades, octavetes, mapes de corredors segurs). Cap exèrcit genocida actua així.
Les víctimes civils no són una finalitat buscada, sinó una conseqüència dramàtica de la tàctica de Hamàs.
L’informe de l’Associació Internacional d’Acadèmics de Genocidi no té cap pes: Qualsevol pot ser-ne membre pagant 30 dòlars, i només va votar un 28% dels socis (repartits a favor i en contra). Cap tribunal ni cap organisme oficial l’ha avalat.
Israel està envoltat de fronts hostils: Hamàs a Gaza, Hezbollah al Líban, milícies pro-iranianes a Síria i Iraq, i atacs des del Iemen. Demanar que Israel no es defensi és demanar que desaparegui. No es pot privar a Israel dels mitjans per protegir la seva gent.
Cada vegada que es parla del conflicte, cal reclamar l’alliberament immediat i incondicional dels ostatges. Encara hi ha homes, dones i nens israelians segrestats a Gaza. No es pot parlar de pau ni de drets humans sense recordar-los.
El sionisme no és més que el dret d’autodeterminació del poble jueu. El mateix dret que reivindiquem els catalans i tots els pobles conscients que ho són. Els jueus, malgrat segles d’expulsions, persecucions i massacres, han aconseguit aixecar el seu Estat. Són un exemple de tenacitat, compromís i determinació, que ens interpel·la directament com a país.
A Gaza hi entren cada dia tones d’ajuda humanitària, coordinades amb Nacions Unides i Egipte. En un genocidi, això seria impossible. La població palestina a Gaza ha crescut de manera continuada des del 1948. En un genocidi, la població desapareix, no augmenta.
Les comparacions amb l’Holocaust són ofensives i falses. El que va patir el poble jueu va ser un extermini sistemàtic. Aquí hi ha una guerra contra un grup terrorista que utilitza civils com a escuts humans.