"Aquells que sota el pretext de defensar l'internacionalisme combaten els moviments d'emancipació nacional, fan el joc a les classes explotadores de la nació dominant." A. Nin
L'acampada per l'habitatge a Pl. Cat fa les publicacions en català i castellà.
Per què ens entenguin a Madrid?
Ens cal agenda pròpia i seguir reivindicant la sobirania de les nostres institucions per accentuar el conflicte amb l'estat, també en la crisi de l'habitatge.
👥 ENTREVISTA A @laurevega | “És important, per raons democràtiques nacionals i socials, que el PSC no sigui al capdavant d’un ajuntament tan important com el de Barcelona”
https://t.co/dmV4BqdvqJ
Això que explica l’Ada Colau, que és perfectament factible i relativament rellevant, és la constatació d’un fracàs polític: la gent la va votar perquè això no passés (perquè ella va dir que si la gent la votava això deixaria de passar).
Os voy a contar algunas lecciones del 15m, que tuve y discutí con amigos.
De alguien que estuvo desde el principio. Incluso antes de Democracia Real Ya.
1) Los grupos organizados siempre ganan. Cualquier espontaneidad popular es cooptada y redirigida hacia donde les interesa.
Avui X m’ha bloquejat el compte per penjar una piulada sobre la manifestació de les Marxes de la Dignitat del 22 de març de 2014.
Diuen que incitava a l’odi. Jo ho veig com un exercici de memòria popular.
Ara us penjo dos vídeos d’aquella jornada.
Ajudeu-me a compartir
🎥 1
🟡 L'extrema dreta, vingui d'on vingui, sempre ha estat enemiga dels drets i llibertats dels pobles. Portin la bandera que portin, són enemics de Catalunya.
Seria bo entrar al govern de la ciutat perquè Comuns deixi de mirar cap a la seva dreta, que és el PSC de Collboni, però que no considera dreta perquè la dreta son uns altres? Repeteixo: entrar al govern?? Què és la dreta aquí? La dreta de la dreta?? Socors!!!
Laure Vega: «Que entrem amb força a Barcelona serà la millor manera que les esquerres deixin de mirar cap a la dreta, que és el PSC de Collboni, i mirin cap a l'esquerra.»
Quines diferències ostiasanta en la claredat amb que la CUP s'explica depenent del lloc des d'on parla i els seus lideratges. El procés Garbí no ho havia de resoldre això?
Considerar que Collboni no és línia vermella perquè no és dreta però que no el faràs alcalde perq duu defensant els interessos de la dreta tota la vida. I després ens sorprenem quan es van perdent bous i esquelles perquè la gent que podria votar-te no entén res o sobreentén massa
"Tanquem la porta a donar l'alcaldia a Collboni o a la dreta."
Laure Vega, candidata de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, explica la disposició d'arribar a acords si és, per exemple, per prohibir l'habitatge d'ús turístic https://t.co/0A3r2lZKUV #MésNit3Cat
Ni avisant, ni havent anat al Parlament a parlar de salut mental, ni havent estat atesa a urgències psiquiàtriques el dia abans de ser desnonada. Ni així l'Olga va poder salvar-se, ni així va rebre l'ajuda que necessitava. Un cas, com tants altres, que hauria de remoure vergonyes
"La nostra candidatura té claríssim que, si depèn de nosaltres, a Barcelona no governarà la dreta i Collboni no serà alcalde."
Laure Vega @laurevega a @naciodigital
🗞️ℹ️ https://t.co/omEBLq8QVy
Aquí el tema no són unes declaracions puntuals (que expressen una estratègia de partit), sinó que l’esquerra parlamentària en el seu conjunt no té cap altre horitzó concret que estirar el PSOE cap a l’esquerra, és a dir, fer-ne de crossa. Transmetre, com sosté la Lucía,
Sempre que veieu espanyolisme i hispanocentrisme als mitjans públics de Catalunya, no oblideu que encara avui ERC i Junts tenen majoria al Consell de Govern de la CCMA, i que tot es fa amb el seu consentiment i incompetència.
Que no us enganyin + amb el seu victimisme mediàtic.
@smnvzqz Això no hi ha per on agafar-ho. No, no es diu el contrari, les giragonces que arriba a fer per dir Collboni no però potser sí si deixa d'obeïr tot i que el considerem vassall, són de traca. Potser em falta finezza i política de passadís.
Ja hi som. "Millorar la vida de la gent" en loc de justicia social, defensa de la terra entesa com a habitat natural i cultura, abolició dels privilegis i de la dominació d'uns sobre els altres. Què carai deu voler dir, en una societat on uns pocs acumulen riquesa i poder