Senyora, la xuxe es menja (et rentes les dents) i es caga. Fetge, pell i ronyons s'encarreguen de la resta.
Darrere d'aquesta manera de pensar hi ha un rebuig a la víscera, una falta total de comprensió i confiança en la fisiologia, un entendre el cos com un contenidor. Fa feredat.
Estimeu-vos.
El 2021 el Barça no podia pagar nòmines i el 98% dels ingressos anaven a salaris. Era insostenible. Avui torna al podi mundial d’ingressos i ha reduït el cost esportiu fins a prop del 54%, mantenint la propietat dels socis, un model singular al món. Ara toca culminar l’Espai Barça amb disciplina i estabilitat. El futur es construeix amb solvència.
Article d’avui: https://t.co/H53nMD174c
Si Messi le niega el saludo al presidente del Barça, escogido por sus socios, le pueden dar por el culo. Y a si padre también.
Que vaya a comerle los huevos al del PSG, otra vez.
Lo de no quitar los impuestos a la compra de primera vivienda para habitar pero sí quitarsela a los propietarios especuladores es la mayor psoeada que pueden haber hecho esta legislatura.
Tirar monedes, gots amb pixat i bengales a la gent que va amb son fill a veure un partit de fútbol no és ser passional, és ser un puto neandertal, delinqüent i persona amb problemes per controlar les seves addiccions/emocions.
Sigui al camp que sigui.
La reputada revista mèdica britànica @TheLancet publica un extens reportatge sobre la indústria dels ultra processats.
Analitza el canvi històric d'aquest sector, que les últimes dècades ha deixat de dedicar-se a la preservació i conservació dels aliments per convertir-se en una maquinària de fabricació de substitutius a base d'ingredients barats de poca qualitat compensats amb additius, o sigui, pinso per humans.
Ara mateix, aquest conglomerat d'empreses han ocupat el lloc de les grans tabaqueres a nivell de muscle financer, poder d'influència i capacitat d'impactar la salut pública.
El reportatge, interessantíssim, posa sobre la taula la insuficiència i la irresponsabilitat de fer recaure les decisions d'alimentació en la gent corrent, i la necessitat d'enfocar la qüestió des dels estaments polítics.
- Sacada d'honor feta per un senyor en cadira de rodes
- Èric 'El Zorro' Garcia mariscal de camp
- Marianico Williams totally washed
- Lamine Yamal juga despullat
- Estadi que no sembla una carmanyola gegant
És una festa tan perfecta que no semblem catalans.
Guanyareu eleccions, els marginareu, malparlareu d’ells, però cada puta vegada que aneu al Camp Nou els propers 50 anys no podreu evitar pensar: “quina valentia s’havia de tenir per fer això en aquell moment tan delicat. Això ens va salvar”.
Conclusió: per a molts seguidors del Barça el que hauria de, ser una festa es converteix en un puto infern. Passem vergonya, estem incòmodes i ens sentim ultratjats i vexats per gent que haurien de ser dels nostres. Un problema capital per al club.