Enric

[Guillaume Herblot 🎖️ @Guigz75116]

On va visiter la Fabrique à Crétins made in France, label Éducation nationale subventionnée par vos impôts depuis 40 ans. (Âmes de gauche s’abstenir)

Une usine tellement efficace qu’elle transforme des cerveaux neufs en bouillie idéologique en moins de 15 ans. Prêts pour la visite guidée ? C’est long, c’est tranchant, c’est sans lubrifiant.

Souvenez-vous : l’école française était jadis une forge. On y trempait les gamins dans le latin, les maths, l’histoire, la littérature. On en sortait des esprits solides. Aujourd’hui ? C’est une machine à broyer l’intelligence. Entrée : enfant curieux. Sortie : légume militant qui pense que l’orthographe est une violence coloniale.

La grande innovation pédagogique ? Remplacer la transmission par l’« animation ». Plus de maître, que des « facilitateurs ». Plus de leçons, que des « projets collaboratifs ». Résultat : le fort porte le faible, le faible se sent valorisé, et tout le monde finit nul. Égalité parfaite… dans la médiocrité.

On a tué les redoublements (trop humiliants). On a tué les notes (trop stressantes). On a tué l’exigence (trop inégalitaire). On a même tué le savoir («trop eurocentré ). À la place : des ateliers « vivre-ensemble », des séances « estime de soi » et des cours de « déconstruction des normes genrées ». L’école est devenue un centre aéré.

Les profs ? Beaucoup sont excellents, mais broyés par le système. Les autres ? Des militants qui enseignent que Victor Hugo était un privilégié blanc et que les mathématiques sont racistes parce que « trop abstraites pour les minorités ».
Pendant ce temps, les syndicats protègent tout le monde sauf les élèves.

Les parents ? Parfois complices actifs. « Mon fils est hypersensible, il ne peut pas apprendre par cœur. » « Ma fille est zèbre, l’école ne suit pas son rythme. » Traduction : je ne l’éduque pas à la maison, mais c’est la faute de l’institution si mon enfant est un cancre heureux.

Les statistiques qui font mal : la France, ex-modèle mondial, végète désormais dans le bas du classement PISA. Lecture, maths, sciences : crash. Mais on continue à pavoiser : « On forme des citoyens critiques ! » Oui, critiques de tout… sauf de leur propre ignorance crasse.

Le résultat : Le crétin 2.0 made in France sait :
qu’il faut « décoloniser » les programmes, que le genre est un spectre fluide, que l’effort est une oppression capitaliste,mais il est incapable d’écrire trois lignes sans fautes, de calculer un pourcentage ou de situer la Seconde Guerre mondiale.

La Conséquence sociétal est catastrophique: une jeunesse qui vote émotion, qui pense par slogan, qui annule au lieu d’argumenter, qui préfère le discours dominant à la bibliothèque. On ne forme plus des adultes, on produit des grands enfants perpétuellement offensés.

Les solutions ? Elles existent, mais on les hait :
• Remettre les savoirs durs au centre.
• Noter, exiger, sanctionner.
• Séparer les niveaux au lieu de niveler par le bas.
• Former des profs qui savent leur matière au lieu de militants qui savent « animer ».
Mais non. C’est trop « réactionnaire ». Trop « élitiste ». Trop « ancien régime ».

Alors on continue. Encore une réforme creuse. Encore un milliard jeté. Encore un rapport qui conclura qu’il faut « plus d’inclusion ».

Et dans dix ans, on s’étonnera que la France soit devenue un beau pays peuplé de crétins diplômés, connectés, inclusifs… et incapables de faire tourner une économie sans importer ses cerveaux.

Le Dernier coup de poignard et certainement le plus triste, c’est qu’ils sont fiers. Ils ont leur bac avec mention « très bien » (moyenne 9,5). Ils ont leur validation des acquis de l’expérience. Ils ont leur diplôme de « citoyen du monde ». Et ils diront, avec le plus grand sérieux : « C’est la faute du système. »

Bienvenue dans la République des crétins épanouis.

La fabrique tourne à plein régime.

Et personne n’ose appuyer sur le bouton d’arrêt d’urgence.

[Rocío Infante @RocioInfantesb]

🤦🏻‍♀️🤦🏻‍♀️🤦🏻‍♀️

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Vas a vandalitzar la seu d'Aliança Catalana i acabes pastat per terra...

Es pot considerar "accident laboral", això, @danicornella?🤔🤣

Màxima difusió🥂

[Isaac @isaacrrr7]

MARCO RUBIO ACABA DE DESTRUIR EL MITO COMUNISTA PARA SIEMPRE!

«Dicen que el comunismo “suena bien en teoría, pero falla en la práctica”.

Mentira rotunda.

El comunismo nunca sonó bien, ni siquiera en la teoría.

Lo que propone es un mundo oscuro, plano, gris y miserable: un hormiguero humano donde todo lo excepcional se corta de raíz, donde la grandeza es un delito y la diferencia, un pecado.

Un mundo sin coraje, porque el valiente es peligroso.

Sin creatividad, porque el genio amenaza al rebaño.

Sin ambición, porque aspirar a más es “egoísmo burgués”.

Sin héroes, sin gloria, sin grandes causas que enciendan el alma.

Un mundo sin milagros, sin hombres que se eleven y logren lo extraordinario.

Un mundo sin Dios.

Para los arquitectos de la envidia revolucionaria, la civilización occidental, con sus catedrales, libertades, genios y conquistas, no es un logro: es una humillación intolerable.

Les recuerda cada día lo que ellos jamás podrán crear.

Y como no pueden construir, destruyen.

Como no pueden elevarse, arrastran todo hacia abajo.

Como no pueden brillar, apagan la luz.

El comunismo no es un error económico.

Es un odio existencial contra la grandeza humana.

Por eso siempre termina igual: en miseria, sangre y tumbas.

Nunca fue una utopía.

Siempre fue una distopía disfrazada de compasión.

Vía @Jhonffonseca

[Enric @enric0548]

@ramoncotarelo Que deu t’escolti, i no soc creient. Pero la Mafia es molt poderosa i sobre tot, plena de mafiosos que dificilment deixaran que algu els prengui el poder.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Ja no sé si em volen sancionar i dur a la fiscalia d'odi per oposar-me a l'islamisme o per atacar la corrupció i els privilegis de la casta política...

#SalvemCatalunya

[Alber @albernap]

Lección magistral sobre la historia y evolución del clima. Desmontaje total del cuento climático cacareado por los calentólogos. Escuchen a este hombre 👇

[Alba MV @mundo_viperino]

Me envían este vídeo, pero no saben de quién es. Créditos a quien corresponda.

Como dije hace un par de días... A veces la realidad supera a la ficción.

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

Imatge de la degradació de Catalunya. És el testimoni de la venalitat d'aquesta dona (s'embutxaca més de 80.000 € l'any per disfressar-se) i la podridura de @Esquerra_ERC, que defensa l'esclavitud de la dona per un grapat de vots.

[Menjòmetre @Menjometre]

Tens la sensació que et fan menjar un relat cada cop que mires el TN vespre?

Si és així, mira el vídeo per veure com ampliem el nostre focus. 👇👀

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

Això ho hauria d'escoltar tothom a Catalunya.

[((( David Romà ))) @DavidGR1714]

Qui et diu que Orriols es extrema dreta xenòfoba pero considera PSOE PP i Comuns partits normals , es un farsant pocavergonya al servei d' Espanya , una escoria colaboracionista

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

De racista res...

Bon dissabte catalans!

[Joan Grimal @JoanAC_93]

La reacció de Jordi Graupera a l’entrevista de Jordi Aragonès és molt reveladora. Agafa un titular, el força dins el seu esquema mental i el converteix en propaganda per Alhora, una plataforma que volia refundar l’independentisme i ha acabat sent, bàsicament, una sala d’espera per a gent que encara no ha entès per què el país ja no compra els sermons de sempre.

L’entrevista d’Aragonès no és una renúncia a l’eix nacional. És exactament el contrari: és un intent de tornar-li densitat, estratègia i materialitat política. Parlar d’independència no és repetir “llibertat” com un mantra mentre s’administra l’autonomia. Parlar d’independència és parlar de poder, de territori, d’infraestructures, de control institucional, de model productiu, de llengua, de demografia, de seguretat, d’Estat i de capitalitat. I això és justament el que fa Jordi Aragonès.

Quan Aragonès parla de Barcelona com a capital de Catalunya i del Mediterrani està plantejant una idea nacional de ciutat. Barcelona no pot continuar sent el parc temàtic del progressisme global, ni el laboratori dels Comuns, ni la finca municipal del PSC, ni una postal turística cada cop més desconnectada del país real. Barcelona ha de tornar a ser capital catalana: connectada amb el territori, amb les comarques, amb la indústria, amb l’empresa, amb la llengua, amb l’ordre urbà, amb la cultura pròpia i amb una idea de país que vagi més enllà del cosmopolitisme buit.

Això és el que Graupera no vol o no pot entendre. Aragonès no contraposa Barcelona a Catalunya. Fa exactament l’operació contrària: trenca el fals esquema segons el qual el nacionalisme català és només interior, rural o sentimental, mentre Barcelona ha de quedar en mans del maragallisme, del progressisme subvencionat o del processisme de postal. Aragonès recupera una idea molt més fonda: la de la Catalunya ciutat, la Catalunya ordenada, productiva, culta, industrial, exigent, neta, segura i amb vocació de poder.

I això molesta perquè Aliança Catalana està fent una cosa que Junts, ERC i la CUP fa anys que no fan: pensar políticament. Pensar políticament vol dir relacionar habitatge amb immigració massiva, salaris amb model productiu, inseguretat jurídica amb pisos buits, turisme amb estructura econòmica, islamisme polític amb llibertat civil, llengua catalana amb capacitat de supervivència nacional, i independència amb control efectiu del territori.

Es pot estar més o menys d’acord amb cada proposta, però el que no es pot fer és reduir una entrevista d’aquest nivell a una caricatura miserable sobre “la dreta de la dreta”. Això no és anàlisi: és mandra intel·lectual. És llegir una entrevista complexa amb ulleres de tertulià ressentit i després sortir a vendre la pròpia paradeta com si s’hagués descobert la sopa d’all.

Aragonès parla d’habitatge i no cau en la fantasia infantil de pensar que tot se soluciona amb més burocràcia, més intervencionisme i més eslògans. Assenyala el fracàs dels topalls, el bloqueig de l’oferta, la inseguretat dels propietaris i el fet evident que una ciutat que rep desenes de milers de persones cada any no pot mantenir el mateix parc d’habitatge, els mateixos serveis i els mateixos salaris sense col·lapsar. Això no és “extrema dreta”. És mirar la realitat sense por.

Parla també de salaris i model productiu. I aquí hi ha una de les claus més importants de l’entrevista: Catalunya no pot viure eternament d’importar mà d’obra barata per sostenir sectors de baixa productivitat mentre els catalans veuen com el seu poder adquisitiu s’enfonsa. Sense indústria, sense empresa forta, sense productivitat, sense salaris europeus i sense sobirania econòmica, el país no té futur. Ni nacional ni social. Aquest és el debat que l’esquerra evita perquè li desmunta el relat.

També parla de Junts, i ho fa amb una precisió quirúrgica: Junts està condemnat a copiar Aliança perquè Aliança és l’original i Junts arriba tard, carregat de contradiccions, fotos antigues, pancartes i anys de complicitat amb el mateix model que ara diu voler corregir. Junts vol semblar ferm sense pagar el preu de la fermesa. Vol parlar d’immigració després d’anys de dogmatisme bonista. Vol parlar d’habitatge després d’haver participat del marc regulador que ha contribuït al desastre. Vol parlar de país mentre continua atrapat en la gestió autonòmica.

I quan Aragonès diferencia Aliança de Vox, també fa una cosa que Graupera amaga deliberadament: situa Aliança dins un marc nacional català propi. No és una sucursal espanyola, no és una dreta espanyolista amb barretina, no és una còpia de ningú. És un projecte català, independentista, secular, liberal en la concepció de l’Estat, dur amb la inseguretat, crític amb el sistema de pensions actual, defensor de la propietat, de la responsabilitat individual i d’un Estat català petit però fort en allò essencial.

El punt central de l’entrevista, però, és la independència. I aquí la diferència amb el processisme és abismal. Aragonès diu una cosa incòmoda però elemental: en 2017 no es va intentar prendre el control del territori. Es va proclamar simbòlicament una independència que no es va executar materialment. Sense control de ports, aeroports, fronteres, carreteres, energia, administració i forces d’ordre, no hi ha Estat. Hi ha retòrica. Hi ha emoció. Hi ha performance. Però no hi ha independència.

Això és massa dur per a molts, perquè els obliga a admetre que el problema del Procés no va ser només la repressió espanyola, sinó també la manca de voluntat real de poder per part dels qui prometien portar-nos a la llibertat. Aragonès posa el dit a la nafra: un Estat no neix només perquè ho digui un paper; neix quan disputa i exerceix sobirania. Aquesta és la conversa adulta que l’independentisme oficial ha esquivat durant gairebé una dècada.

Per això la manipulació de Graupera és tan pobra. Vol fer veure que Aragonès “deixa de qüestionar Espanya”, quan a l’entrevista es defensa explícitament la restauració de l’Estat català i es descriu Espanya com una construcció fallida, centralista i incompatible amb les nacions catalana i basca. El que passa és que Aragonès introdueix una idea més intel·ligent que l’antiespanyolisme de consigna: no convertir el conflicte en una guerra civil identitària entre veïns, sinó situar el problema en l’Estat, en el model polític, en la dependència, en les fronteres obertes, en la decadència institucional i en la supervivència nacional.

Aquesta és una diferència important. No es tracta de cridar més. Es tracta de pensar millor.

Alhora vol fer veure que posa “la llibertat del país per damunt de tot”, però quan apareix algú que parla de llibertat nacional amb termes concrets —poder, territori, capitalitat, economia, demografia, seguretat i Estat—, corren a caricaturitzar-lo. Perquè en el fons no els molesta que Aragonès sigui poc independentista. Els molesta que ho sigui d’una manera que deixa en evidència la seva impotència.

Jordi Aragonès ha fet una entrevista de candidat, però també d’ideòleg. Ha posat sobre la taula una Barcelona catalana, una Catalunya productiva, una independència material i una crítica frontal al model que ens ha dut fins aquí. I davant d’això, alguns només han sabut respondre amb titulars manipulats, superioritat moral i propaganda d’una plataforma que no arrenca.

Doncs sí: llegiu l’entrevista sencera. No els titulars. No les caricatures. No els fils interessats de qui necessita embrutar Aliança per justificar el seu propi fracàs.

Salvem Barcelona i Salvem Catalunya amb Sílvia Orriols i Aliança Catalana.

https://t.co/semn3Cx54u

[Aliança Catalana @CatalunyaAC]

Sílvia @orriolsderipoll a @salvadorilla: "Quan prendrà exemple de Ripoll o de França i prohibirà els burquinis, que denigren les dones, que normalitzen el fonamentalisme i que suposen un risc per a la tasca dels socorristes?".

💙#SalvemCatalunya

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

80 o 85 cadires buides en plena sessió parlamentària.

Em sembla que de cara a la propera legislatura podríem reduir a la meitat el nombre de diputats, sense notar-hi...

#SalvemCatalunya

[JoanC Otger57 @joan200011]

@psiborn Aquí teniu l'empresa @AticcoWorkspace que despedeix els seus treballadors per parlar català a Catalunya. C/ Sicilia amb Diputació. Fes-ho córrer si vols, cal avergonyir-los !!!
Foto JCSB