Ahir nit, vaig veure per la tele el concert de comiat d’Oques Grasses. Sabia qui eren però no els havia vist ni escoltat mai. I vaig quedar enganxat. Escoltar un grup que canta cançons en català (i no en anglès o en castellà) ja és un motiu de joia. A més a més, amb lletres senzilles que arriben. Com aquestes “Que la gent que estimo estigui bé, i que sàpiga que si no està bé, s’hi pot estar”, la qual cosa vol dir que la tristesa, a vegades és vàlida perquè és impossible estar sempre contents i feliços. A més a més, amb una música, en molts casos bellíssima, interpretada per nois i noies que, pel que he llegit, han estudiat a l’ESMUC. Em sap greu que hagin plegat.
Hola, @MPlusDeportes, el lector de labios que pilló a Rodri en Mestalla y dió contenido durtante 1 semana no está disponible para estas imágenes?
Enteniendo que ayer fue domingo y hoy festivo, esperemos tener, a mucho tardar mañana, la conversació completa, no?
Una parella puja al metro de BCN vestits a conjunt amb la bandera d’Espanya, la polsera i la carcassa del mòbil. “Hay que deportar a todos los putos imigrantes”, diu ell. “Y a los catalufos”, afegeix ella. Baixem a Sants. Top manta. S’aturen a comprar samarretes de “La Roja” 😵💫🥃
Aquest any, les banderes espanyoles no han durat ni 24 hores al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Els catalans no ens deixem trepitjar a la capital de la nostra nació.
En dies com avui queda clar que la Transició a Espanya va ser una estafa de dimensions siderals. Un xapa i pintura i a seguir. I la pintura cau. I se veu el llautó de sempre.
"Yo podría esforzarme en hablar un castellano que les pareciera a ustedes menos abrupto; pero entonces tendría que hacer las eles vibrátiles y poner, quizá, la boca en forma de culo de gallina".
Salvador Espriu, l'essència de la catalanitat. Recordem-lo avui i sempre.