“El cielo que olvida sus estrellas” explica con claridad cómo funciona el cerebro y qué ocurre cuando empieza a fallar. Un libro pensado para quien acompaña, para quien teme olvidar o ser olvidado, y, sobre todo, para quien quiere entender. #geoPlaneta@smartinezho1
¿Hay consenso entre los expertos sobre el impacto de las redes sociales y los móviles en la salud mental de los adolescentes? Interesante trabajo de consenso entre expertos.
@jayvanbavel@GIES_UAB@CORESalutMental
Brutal hilo, desgarradora historia, cómo lo social, lo mental, lo físico, emocional se interrelacionan; el papel de la memoria, del inconsciente…qué mirada más poliédrica de la enfermedad y del ser humano. Gracias @smartinezho1! , me enseñas un montón! nos vemos en breve!
Paciente mujer, 52 años y un largo historial de eventos familiares y personales absolutamente dramáticos. Así que sentarse con ella y escuchar su historia de vida era lo más parecido a recibir una paliza emocional de cruda realidad.
Conceptos como “autocuidado”, “autogestión” o el individuo como “empresario de sí mismo” han ganado terreno a la noción de ser humano que necesita del cuidado del otro, de la atención y amparo comunitarios. Nos aíslan artificialmente para que olvidemos la fuerza de la comunidad.
“La filosofía no solo educa mentes, también libera almas. Necesitamos más preguntas profundas y menos respuestas rápidas en nuestras aulas
Eliminar la filosofía de las aulas es renunciar a una educación que enseña a pensar, reflexionar y cultivar nuestra humanidad. Sin pensamiento crítico, ¿qué futuro nos espera? 🌍📚" @Aspirar_al_uno
El estrés por permanecer constantemente ocupados se ha normalizado y se nos ha impuesto la carga y responsabilidad de gestionarlo. Se culpa al individuo en lugar de revisar y cuestionar los desajustes sociales, políticos y económicos que originan angustia y numerosos malestares.
¿Cómo un libro puede ser tan conmovedor y tan bello siendo tan sencillo?
Un homenaje a la absoluta relevancia que tiene dar las gracias y hacer cosas en agradecimiento, no sólo decirlo.
Ya falta poco para la Jornada de #EscuelasPromotorasdeSalud
(15 de octubre)
Con un completo programa y con muchas ganas de encontrarnos quienes trabajamos en promoción de la salud en la escuela.
@pgullon
@mdg_monica
@noiccidar
https://t.co/pUBLrR1r4j
A qui correspongui:
Tenim gairebé la meitat dels psicòlegs i psiquiatres que la mitjana de la UE, i llista d'espera de mesos per atendre la salut mental.
Augmenta el nombre de suïcidis, i encara més entre joves i adolescents. Moltes vegades s'empastella i es tracta més el símptoma que l'arrel del problema, perquè no hi ha temps.
Quina barbaritat: No hi ha temps de fer les coses ben fetes.
Però cap on anem tan de pressa?? Cap a on?
Manquen equips professionals multidisciplinaris de prevenció. A hores d'ara, és evident que la salut mental ja és una responsabilitat governamental.
No es pot responsabilitzar la gent que emmalalteix, ni els professionals de la salut física i mental, d'aquesta realitat. Cal anar a l'origen. I quin és l'origen?🤔Per què tanta gent està patint tant? Què cal fer? Qui? Com? Quan?
Cal analitzar, buscar i trobar respostes des del govern, això és massa greu per a deixar-ho en mans de la bona voluntat de les famílies i dels professionals.
Però com es pot fer prevenció de salut mental quan es viu dins d'un sistema on es treballa un munt d'hores per un baix sou que sovint no permet cobrir les necessitats bàsiques?
Anar al psicòleg/psiquiatre de manera privada és una opció, però no és la solució social justa. No és just no poder rebre bona atenció psicològica a Sanitat Pública.
Perquè la salut mental és SALUT.
I una civilització que porta a emmalaltir els ciutadans i els responsabilitza de com reaccionen, actua igual que ho fa un manipulador sobre la seva víctima.
No es pot responsabilitzar la gent per sentir-se malament. Ni podem sentir-nos malament els psicòlegs per atendre a la privada. Que ningú no se senti culpable de necessitar ajuda professional, perquè el que és estrany és adaptar-se i mantenir-se sa dins d'un sistema malalt.
Cada dia veig més gent sana que venen al psicòleg a causa de la gent que realment té problemes psicològics i no vol o no pot tractar-se; o per una relació cruel; o per l'abús i pressió laborals; o per viure en un barri sorollós/conflictiu; o per manca d'un sou digne que els permeti cobrir les necessitats bàsiques.
La salut mental és salut, i s'ha de tractar molt més ampliament i ràpidament a la Seguretat Social de manera immediata, o cada vegada hi haurà més persones que esdevindran malaltes de tant patir emocionalment, físicament i psicològicament. I sobretot, canviar la manera de veure i de viure la vida, des de l'Educació.
De veritat, quina impotència.
Queixeu-vos més, si us plau. A veure si entre els uns i els altres fem reaccionar a qui correspongui, i es prioritza més tenir cura de la salut mental, des de totes les dimensions que l'afecten.
Avui és el dia mundial de la Salut Mental.
Cuidem-nos. Escoltem-nos, escoltem els altres. Ajudem-nos, i queixem-nos a qui correspongui, cadascú el seu trosset on pugui reclamar més atenció a la salut mental.
I, si us plau, no us talleu. Anar al psicòleg és tan normal com anar al dentista o al podòleg, que hi vas quan et cal o per fer una revisió de tot com va. On és el problema?No és temps de prejudicis. És temps d'obrir la ment i de cuidar-nos molt els uns els altres.
Feu esport.
Mengeu de manera saludable.
Descanseu més.
Sortiu a xerrar i a riure amb els amics.
Llegiu llibres que et facin pensar.
Cuide-vos.
Passeu una mica més de tot plegat. (He dit passar, sí. Una mica, i no prendre's tot de manera personal.)
No voler ser perfectes, ni ser com aquell o l'altre.
Perquè TU ets TU. I ets únic/a.
I si tot i així no te'n surts, o vols millorara o clarificar algún aspecte, busca ajuda professional.
La salut mental és salut.🤍
Interesante debate sobre la investigación clínica en Sant Pau. Sus luces (¡muchas!) y sombras (¡aún más frecuentes y sutiles!). El lucro y la ambición personal son fuerzas poderosas que se oponen a que el beneficio de la investigación retorne a la sociedad que la hace posible.