Marie Curie

hoy hace un buen dia, no lo estropees.

[Marie Curie @euclides_miente]

@orriolsderipoll Doncs no podrem juvilar-nos fins els 70 anys per mantenir als senyors de les paguetes. A mes, ja ens podem oblidar de la sanitat i educació públiques. Puta escanya.

[yai🦦 @666yai]

no sabes como son los coches de policia de tu puto pais pedazo de borrega?

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Aquests sí que no han passat per cap procés net de selecció ni han acreditat mèrits... i tots tindran pagueta i estat del benestar a costa teva...

[Marie Curie @euclides_miente]

@sanchezcastejon 2 opciones: expulsarlos a marruecos por la fuerza o ceder la soberania de Ceuta. No hay mas.

[On the other side of the Berlin Wall @03690jul]

Caricatura en prensa argelina

[Rosa M Soberana @RosaMSoberana]

Un país que rep una agressió com aquesta, s'ha de poder defensar amb totes les eines al seu abast. Sabeu on acabarà tota aquesta gent? Les empreses que reben diners de la DGAIA ja els esperen. #SalvemCatalunya

[Marie Curie @euclides_miente]

@viquirepublica Veig wue si hem de mantenir a aquesta colla no ens juvilem fins els 80 anys i adeu a la sanitat i educació públiques. Uffffff

[Camarada Volodimir 🇪🇺🤝🇩🇿 @OriolanoChill]

Eso es mentira, si tú estuvieses en el gobierno pasaría exactamente lo mismo porque Marruecos está respondiendo al acercamiento de Pedro Sánchez con Argelia y la única manera de que no pase eso es hacerle la pelota al rey de Marruecos.

[ECSaharaui @ECSaharaui__]

🔴ÚLTIMA HORA | El régimen de Marruecos envía a 15.000 de sus ciudadanos a Ceuta, con el objetivo de entrar de forma ilegal en el enclave español. Mohamed VI está chantajeando a España a pesar del giro de Sánchez en el Sáhara Occidental y las concesiones en materia de geostrategia.

Fuente: @_Laura_Garcia_P

[Viquipèdia 2️⃣5️⃣ @Viquipedia]

Podeu trobar les biografies exhaustives i procés d'infiltració de fins a 9 policies espanyols com Daniel Hermoso Pérez, Ignacio José Enseñat Guerra, Maria Isern Torres o Carlos Pérez Moreno a la categoria de la Viquipèdia «Policies espanyols infiltrats»:

https://t.co/8UWZHOFNCA

[Radix @NombreFalso1231]

Primero: no es un trabajador forestal, es un youtuber facha llamado Franxuh que se dedica a disfrazarse de lo que no es para hablar de lo que no sabe aprovechando las desgracias.

Segundo: está usando una desbrozadora mecánica, lo cual es ilegal cuando hay peligro de incendio.

[3CatInfo @3CatInfo]

“L’Ajuntament de Girona m’ha robat els mobles.” El Jordi protesta davant del consistori de la ciutat des de fa dos mesos perquè l’indemnitzin com creu que es mereix. Fa sis anys va cedir el seu pis a la borsa de lloguer social, però li van tornar sense res https://t.co/ra7FldKOJ7

[Josep Costa @josepcosta]

M’importa un rave el que diga el Tribunal Suprem, la puta Constitució o la monarquia delinqüent en nom de la qual dicten sentències.
Qui hagi lluitat per l’amnistia, enhorabona.
Si jo no els reconec cap autoritat per jutjar-me tampoc els la reconec per absoldre’m ni amnistiar-me.

[Óscar Puente @oscar_puente_]

Firman pactos de gobierno en los que niegan el cambio climático. Reducen los servicios de prevención y extinción de incendios a la mínima expresión. Y después llaman pidiendo auxilio a ese gobierno al que insultan permanentemente y al que niegan toda legitimidad. Y nos piden que les asistamos sin rechistar. Nosotros sí cumplimos con nuestras competencias. Y eso es compatible con responderles como merecen. Y para los que dicen que no es el momento, les pregunto cuándo es el momento. Ya vivimos esto mismo el año pasado. Y en diciembre nadie se acuerda de nada. El momento es ahora. Cuando el monte arde.

[Chema Clavero @jm_clavero]

Si el multireincident hagués estat a presó com calia, no hagués mort un innocent

Un lladre multireincident mata un home en un xoc frontal mentre fugia amb un cotxe robat a Sabadell
https://t.co/RXrn8RMKOu

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Han atorgat places d’acollida que no existien. Sense concursos. Sense normativa. A dit.

Han creat un imperi immobiliari de més de 500 pisos, comprats amb diners de tots, on els únics beneficiaris són les fundacions.

Les mateixes 12 persones continuen controlant la plataforma educativa, acumulant desenes de càrrecs.

788 milions d’euros destinats en quatre anys a aquests centres de manera irregular.

I han condonat 167,5 milions d’euros que havien estat atorgats de manera irregular.

I quan tot això es porta al Parlament per demanar explicacions, fugen de l’hemicicle com si hi hagués una estampida.

Davant les càmeres, tots es fan els sorpresos i els indignats.

Però quan toca donar la cara, desapareixen.

De què tenen por?
Que no us enganyin. Estan tots emmerdats fins al cap.

[Anti Burocracia @anti_burocracia]

8.800 euros le costaría volver a amueblar su piso. El Ayuntamiento de Girona le ofrece 1.600.

Hace un año y medio, un vecino de Girona cedió su piso a la Oficina Municipal de Vivienda dentro del programa 60/40 de alquiler social.

El contrato vencía en junio del año pasado y él quería recuperar la vivienda para volver a alquilarla, ya fuera de cualquier programa municipal.

Cuando en mayo se presentó en la oficina para preguntar en qué punto se encontraba el trámite, le dijeron que el piso todavía estaba ocupado y que la devolución se retrasaría más de lo previsto.

Finalmente, el Ayuntamiento le devolvió las llaves en la fecha pactada. Pero cuando entró, no había ni un mueble, ni una lámpara, ni un portalámparas.

Fue a una tienda a pedir presupuesto para volver a amueblarlo: 8.800 euros. Solo la reparación de los desperfectos que se encontró —a cargo de un electricista— ya le costó 1.800 euros de su bolsillo.

El Ayuntamiento, para «no ser parcial», según dice el teniente de alcalde Sergi Font, encargó un peritaje externo.

El resultado: 1.600 euros. Ni cubre la reparación que ya ha pagado, ni se acerca a lo que cuesta volver a amueblar un piso entero.

El vecino no lo acepta. Ha presentado alegaciones al peritaje, ha ido al pleno municipal a exponer el caso y lleva más de dos semanas plantado delante del edificio consistorial con una máscara de Guy Fawkes y un cartel que dice que el Ayuntamiento de Girona le robó los muebles de su casa hace un año. Asegura que no parará hasta que el consistorio le haga caso.

Un ciudadano cedió su vivienda a un programa social del Ayuntamiento de buena fe. Se la devolvieron vacía, y ahora le ofrecen una cifra que ni de lejos cubre lo que le ha costado. Y todavía tiene que ser él quien se plante en la calle para que alguien en el consistorio lo escuche.

En mi Newsletter hablo de temas como este para que conozcas tus derechos frente a la Administración. En el primer comentario te dejo el enlace para apuntarte 👇

[Jorge Antonio @_JARGD_]

Hay 23 millones de firmas para expulsar a Argentina del próximo mundial...👏

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

TESTIMONIS

Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.

En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.

Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.

Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.

Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.

A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.

Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.

He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.

Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.

Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.

Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.

En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.

Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.

Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.

Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.

I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.

Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,

acabem depenent de qui controla el carrer.

Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.

És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.

De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?

Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.

Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.

Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.

Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.

Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.

[Piers Morgan @piersmorgan]

Disgusting behaviour by the Argentinians at the end, especially Paredes.
Just a bunch of nasty violent thugs, and a disgrace to football. Never been so happy to see a team lose.