Euda Franco

[Maria José @majosevn]

Per a la gent que menysprea la bondat en l’àmbit laboral:

Ser bona persona no és només una qüestió de valors.

A la llarga, també és una manera d’avançar.

Una persona pot ser molt llesta i molt espavilada, però si només busca guanyar com sigui, el camí s’acaba aviat. En canvi, quan és honesta, té paciència, compleix la seva paraula i genera confiança, obre la porta a moltes més oportunitats.

Quan algú pensa d’una persona:

“En aquesta persona confio i estic tranquil”, significa que ha construït una cosa preciosa i molt valuosa.

I aquesta confiança no neix de grans gestos, sinó de coses molt senzilles:

• Complir allò que ha dit que faria.
• Reconèixer els errors quan s’ha equivocat.
• Escoltar molt i no córrer a respondre reactivament.
• Pensar abans d’actuar.
• No aprofitar-se de ningú, encara que pugui fer-ho.
• Ser clara, també quan dir la veritat no la beneficia.
• No necessitar tenir sempre la raó.
• I cuidar les relacions per sobre del benefici propi.

La reputació i la confiança es construeixen a poc a poc, amb la manera com una persona pensa, parla, actua i tracta els altres cada dia.

I, al final, tot això parla d’ella abans que ella.

Això també és bondat. I també és intel·ligència. 🤍

[maria pilar @rosanesfiguerol]

UNA MARE D’UN CONTE DE MARES
Hi havia una vegada una dona que no vivia en un castell. I la dona va regalar al món una princesa, una nena moreneta i molsudeta i alegre com un gínjol. I com que la mare no la volia soleta, li va anar a buscar un germanet, un príncep rosset, suavet i dolç com la mel. A la nena, la mare li va regalar un nom que, quan ella era joveneta, havia trobat amagat entre les pàgines d’un llibre molt antic: li va dir Berta. El pare va ser qui va triar el nom del nen així que va saber que ho era: “El nostre príncep es dirà Pep, com en Pep Guardiola”, va dir tot content.
I el dia que la mare va arribar a casa amb un germanet per a la seva princeseta, es va adonar que ara el seu temps ja no podria ser només per a la seva nena perquè també hauria de cuidar del nou fillet i es va posar una mica trista. “Berta, vida —va xiuxiuejar mentre l’acotxava amb tendresa~ encara que la mama ja no pot estar tota l’estona amb tu, t’estima molt, ho saps, oi?” La petita va fer que sí amb el seu preciós caparró. “La mama, al Bebè, encara no se l’estima gaire, no pas tant com a tu, Vida Meva” li va dir mentre acaronava amorosament els cabells de la seva princesa. Aleshores, la mare d’aquest conte de mares va sentir com la seva nena feia “Nooo, maaamaa, poblet Iosep…L’has d’estimar com a mi!” I la mare va pensar que quin amor de criatura. I la vida va tornar a canviar però seguia essent vida. Els matins començaven amb un “Upalí, upalí”” i les nits acabaven amb un “Margarideta lleva’t de matí”. I la mare besava, acaronava i abraçava tant com podia la seva Berta i el seu Bebè i era molt feliç, encara que aleshores no sabia com d’incommesurable era la felicitat de la que gaudia.
La mare d’aquest conte de mares va ser molt afortunada de tenir una nena moreneta i alegre com un gínjol i un nen rosset, suavet i dolç com la mel, que s’estimaven fins a l’infinit i més enllà i que van anar creixent sans, bells i savis i envoltats d’amics tan bells i savis com ells.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Tancerca @Tancerca_]

No sé cuándo, pero rodarán cabezas.
No sé cómo, pero habrá un final.
No sé dónde, pero las aguas, las montañas, y los edificios volverán a su cauce.
Demasiado caos para asumirlo, demasiados finales buscando salidas.
Demasiadas neuronas intentando unir sus axones para encontrar una lógica.
Premisas que no cuadran, palabras vacías, eufemismos y muchos nombres inventados para dar coherencia a lo que no la tiene.
Todo el mundo opinando y tratando de convencer al otro. Qué absurdo más grande.
Y seguimos opinando cada día de lo que toque. Ayer ya es pasado y hoy será pasado cuando mañana amanezca.
Quiero echarme a un lado de tanta tragedia y tan pocas soluciones.
Hablar y hablar sin parar en vez de hacer y hacer.
Estamos solos señores, hace tiempo que lo estamos.

[MEL GIBSON @Melgibsonact]

I warned about child trafficking, and many called me crazy. Now the Epstein files have brought these horrific issues into the spotlight. The truth must be faced. The victims must be heard. And above all, our children must be protected.

[Kathleen Winchell ❤️🤍💙🇺🇸🇺🇸 @KathleenWinche3]

Dogs never forget their owners. This is truly a precious moment to see. ♥️🐶❣️

[Ma-Sello-Do @_Masedo_]

He reacted so well, without scaring her off😍😍😍

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

L'extrema esquerra crema la meva fotografia cap per avall a la Festa Major de Manresa. Cap condemna política, cap titular denunciant-ho,... surt de franc.

Que us hi jugueu que si jo cremo una fotografia de la diputada que du vel islàmic, em detenen per delicte d'odi?

VERGONYÓS

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

En només dos dies, Salvador Illa ha inaugurat a Lleida un macroparc que ocuparà l’equivalent a 919 camps de futbol, sobre terrenys de regadiu d’alta productivitat, amb un impacte que patirem durant dècades.

I ha anunciat que aquest any celebrarà la Diada Nacional de Catalunya a Extremadura: la terra que va votar a favor del 155 contra Catalunya, que va enviar policies que, allotjats en hotels catalans, cridaven «¡que nos dejen actuar!» i que apallissaven extremenys vivint a Catalunya,mentre aquests els suplicaven que marxessin. Els mateixos que han admès que amb el cupo català Extremadura perdria més de 2.000 milions d’euros.

En només dos dies: destrucció, humiliació i menyspreu a Catalunya.

Vivim una substitució demogràfica sense precedents. Ens humilien per totes bandes, Illa destrueix Catalunya i els de casa el sostenen al Govern. I nosaltres, dividits, insultant-nos, acotats, callats i sense plantar cara a qui toca.

L’insult a la lluita de milers de catalans que van donar-ho tot perquè això no passés és immens.

Catalunya no es mereix això.

Fins quan?

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Des de Juny fins avui:

Un home apunyalat 11 vegades per defensar la seva propietat; 15 magribins perseguint gent pel carrer amb matxets per robar-los; una noia degollada al crit d’«Al·là és gran»; un tiroteig a la Zona Franca; un altre al carrer Balmes de Barcelona amb una víctima mortal; un enfrontament a cops de matxet que va sacsejar el barri de la Salut de Badalona.

Batalla campal amb matxets durant la revetlla a les platges de Barcelona; el Raval convertit en escenari de baralles entre màfies; un home sembrant el pànic corrent amb un matxet a la mà; Lleida convertit en el
Bronx, incendi de vivendes i persecucions dia si dia també, matxet en mà. La delinqüència disparada al metro, cada cop més gent portant esprai de pebre “per si de cas”, dos morts i un ferit greu després que un vehicle que fugia de la policia xoqués contra un cotxe aturat en un semàfor a Barcelona.
…
Més de 100 apunyalaments i a tocar de la seuxantena de tirotejos en el que portem d’any.

I avui ell. En Carles, de 45 anys, pare de dos bessons. A les 5 de la matinada, uns menors marroquins l’hi han clavat un ganivet al cor. Una altra familia desfeta per les derives proimmigracionistes.

La realitat ja no es pot maquillar.

Fins quan?

[maria pilar @rosanesfiguerol]

TEMPUS FUGIT
Primer la Berta. Després en Josep. El temps que no s’atura i que va donant formes diferents als meus fills. La Berta i el Josep el primer dia. La Berta i en Josep, la primera setmana, el primer mes, el primer any, el segon, el tercer, el quart, el cinquè… Els primers mesos, els primers anys, els fotografio i els gravo tant com puc: el primer dia al món, el primer bany, dormidets al bressol, els primers somriures, les dues primeres dentetes, els primers sons, les primeres paraules, les primeres rialles a cor què vols, els primers àpats amb cullera, les primeres passes. La Dècima de Nadal, els Reis, els aniversaris, la Mona, les vacances. La primera bici… per�� les fotografies se separen en espais més grans com més grans són la Berta i el Josep. I sense tenir-ne una voluntat conscient, vaig deixar de prendre imatges dels meus fills, de documentar-ne els somriures, de capturar-ne les paraules. Ja només fotografiava moments concrets com les reunions familiars i el meu Bebè és un més entre un munt de persones. Pero ells sí que es fotografien, primer amb la càmera, després amb el mòbil. Els nostres fills capturen els moments feliços de les seves joves vides, els aniversaris amb els amics, les nits de festa, les excursions a la muntanya, els meravellosos dies de platja, el primer viatge sense els pares, les escapades de cap de setmana, les tardes de compres, els somriures, l’alegria, la llibertat. Ja no han de demanar “puc”. Només han de dir “marxo”.
El mòbil del Josep. Un IPhone 8 negre que va comprar amb el primer sou de la Nike del Portal de l’Àngel. Al matí a la uni i a la tarda a treballar. El meus fills saben que a casa no els faltarà de res però que, si volen diners, se’ls han de guanyar. En Josep també estalvia per comprar-se la moto, la moto a la que va posar nom.
Al mòbil del meu fill vaig trobar milers de fotos: fotografies a l’escola, al viatge de batxillerat, fotos amb la seva nena, nits de ball, d’amics, tardes de platja, joventut, bellesa, alegria, felicitat… va quedar destrossat però miraculosament es va encendre. I la contrasenya? No la sabíem. I es va produir un miracle. Teníem tres oportunitats i vam encertar la primera combinació numèrica. Era un homenatge al seu pare, al seu heroi. Els darrers missatges, els darrers somriures,
la darrera foto…20 minuts després, el sol es va apagar. Si no hagués pogut accedir a tants de moments que no eren meus, però que necessito molt més que l’aire que respiro, ara no quedaria res de mi. Perquè visc en la vida del meu fill. Perquè el seu passat és el meu present.

Demaneu als vostres fills els moments feliços dels que els pares ja no participem. Feu-ne un motiu de conversa. Que triïn fotografies i us les mostrin. Escolteu el que us vulguin explicar. Feu el que jo no vaig fer…
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Ju @tujurulaju]

a Solsona ho tenim clar

[Pep Antoni Roig @quadern_tactil]

Ahir a Vilafranca va passar això.

Concert de Baya Baye, mitjana d'edat de vint anys, clams contra el feixisme i samarretes blanques de Hansi Flick, no de la selecció espanyola.

Em tornat? Simplement mai no havíem marxat.

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Espanya sempre enganya. Sempre.

Ara intenten convertir una estelada en una provocació i una agressió en una resposta.

Però hi ha una cosa que no poden controlar: les imatges.

I les imatges no menteixen.

La policia va directament “a per ell” per mostrar una estelada. El treuen del mig d’un grup, l’agafen, li estiren l’estelada i comencen a donar-li cops, com si no hi hagués demà.

Que corri el vídeo. Que es vegi. Que no puguin tapar-ho amb mentides.

Ni una manipulació més. Ni una mentida més. Ni una agressió més disfressada de relat oficial.

Que ho vegi tothom.

[maria pilar @rosanesfiguerol]

CARTA AL HOMICIDA DE MI HIJO
Esta carta también es para ti para que recuerdes que mataste a mi hijo y para que sepas del enorme e interminable dolor que infringiste a los que le queremos más que a nuestras propias vidas. Mañana, 26 de agosto, es uno de esos días de intenso dolor, uno de esos días de desolación sin límites porque el padre de Josep, el padre que tuvo que contemplar horrorizado como atropellabas a su hijo, cumple años, uno de esos días en los que nos es imposible engañarnos porque en nuestro hogar siempre hemos celebrado de manera especial el cumpleaños de papá y porque Josep siempre tuvo para él un regalo envuelto en una de sus mágicas sonrisas y el sonido de su voz “Ei, papa. Per molts anys!”. Siempre el primero. En su lugar solo habrá un inconmensurable vacío.
Poco más de dos semanas nos separan del sexto 9 de agosto, el maldito día en el que mataste a la persona más extraordinaria que he conocido, el séptimo 26 de agosto desde que te cruzaste en nuestras vidas envuelto en una capa negra, blandiendo una guadaña…
Siete cumpleaños, dos mil quinientos cuarenta y seis violentas puñaladas en el corazón, en el alma…
No olvido, Asier González Silva.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[ARTUROTE8 🇪🇦🙋‍♂️🧢 @arturote8]

Adoro este video. 😍😍😍😍
La reacción del niño, no tiene precio. 💓💓💓💓💝💝💝💝
#FelizDiaOsQuiero 🤗🤗😍😍

[Tendencias de Animales @EsTTAnimalesEnX]

Este perro K9 se negó a comer durante una semana hasta que el hospital le permitió yacer sobre el pecho de su oficial

[maria pilar @rosanesfiguerol]

LES FESTES DE SANTS
Els horaris de retorn a casa es relaxen durant les festes del barri: hi ha actuacions musicals a diferents carrers d’aprop de casa i també música de llauna per ballar. La meva filla, la Berta, va tenir via lliure l’estiu dels setze i prou que li va costar, perquè com a totes les famílies (també la meva) el primer fill ha de picar pedra per aconseguir obrir la porta de l’escapada nocturna i els que venen darrere n’aprofiten l’esvoranc. Així que, malgrat l’oposició de la mare “sargento”, també coneguda com “la bruixa del no”, el petit de la casa s’estrena en el món de la nit dos anys abans que sa germana. La Berta n’ha fet d’avaladora: “Mama, deixa’l sortir! Si també surten el Pol i L’Adri i l’Abella i jo ja hi donaré un cop d’ull” i em deixo guanyar perquè estic farta de fer de dolenta. Au, doncs tot per tu! “Josep…en compte que només tenim 14 anys, eh?” I el meu Bebè em mira amb cara de no sé que estàs insinuant si jo soc molt bon minyó…
L’endemà rebo una trucada del Magí, el pare d’en Pol, que m’explica que el seu fill li ha dit que van haver d’acompanyar en Sergi Abella a casa seva, que en Sergi havia agafat un pedal digne d’Indurain i que la mare del Sergi li ha demanat el meu telèfon perquè “vol parlar amb tu”. “Amb mi?” Repeteixo. I a l’altre costat del fil telefònic, la veu del Magí em desvetlla el misteri…
“És que va ser en Josep qui va anar a comprar una ampolla de Vodka. Com que és el més alt de tots…” I li dono permís per compartir el meu número amb la mare indignada. Penjo. Crido com si m’hagués empassat un altaveu:
JOSEP-BOAN-I-ROSAAANEEES! VINE AQUÍ ARA MATEIX! I en Josep apareix al menjador amb cara de què-passa-per què-crides-com-una-boja i li llegeixo la cartilla. I com si el que li acabo d’explicar no anés amb ell, el senyoret em contesta “Ai, mama, que jo no vaig beure’n ni una gota. I si l’Abella se la va beure sencera, quina culpa en tinc jo?”
M’exaspera aquesta criatura. Com és que no entén la part de responsabilitat que li correspon per haver-la comprat? A cap dels altres amics els haguessin venut alcohol.
En Josep torna amb la cantarella “Que-jo-no-vaig-beure; que-a-mi-que-me’n dius; que-jo-no-he-fet-res…!” I tomba que gira i gira que tomba. Ja m’ha tret de polleguera.
“Prou xerrameca. Prou excuses de mal pagador! Castigat la resta de les festes!”
(Primer assalt: mama 1 - bebè 0)
I ara la trucada de la mare que m’explica el que jo ja sabia. Li dic que ja he esbroncat el meu fill per haver comprat alcohol, que està castigat sense sortir (“dona, jo no et truco perquè el castiguis…em sap greu”) però que les culpables del que ha passat som nosaltres, ella i jo. I m’explico: “Saps què passa? Que els nostres fills només tenen 14 anys i a aquesta edat no podem esperar que actuïn amb un seny que encara no tenen. A 14 anys no havien d’haver estat fins a tant tard al carrer.”
Em diu que tinc raó i que tan amigues.
Segon assalt: mares 0 - bebès 1. Empat.
Evidentment, aquesta part no la hi vaig explicar al nen de la casa com tampoc li vaig demanar que em posés una sanció per no haver fet bé la meva feina de mare en permetre-li de sortir de nit sense supervisió adulta. Com hagués xalat!
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

Fa 2 dies vaig publicar un fil de Twitter explicant el tema dels 500 pisos de Resilis pagats amb els nostres diners.
Des de fa unes hores, veiem gent posant en dubte els fets.
Doncs bé: en aquest vídeo, de 2025, està tot explicat i DOCUMENTAT.
https://t.co/9Qd48Sxj6h
Bon dia!

[Ramon Cotarelo @ramoncotarelo]

La culpa que tota aquesta violència dels cretins de la CUP és de vosaltres, @vpartal, de la premsa venuda, antisemita, els que dieu "extrema dreta" als que són sistemáticamente agredits pels vostres cadells de la Hitlerjugend. @orriolsderipoll arrasarà.

[maria pilar @rosanesfiguerol]

De retorn de les vacances. Que curtes que se m’han fet! Ara toca preparar-se per a la feina: cal fer múscul! (Múscul? Muscle? Musclo? Ai la mama, com m’hagi equivocat!)
Us estimo un munt ❤️❤️
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan