El q estic veient al carrer a barna, és fortíssim. Mil penya amb la bandera d’espanya. Ja no dic les samarretes. Aturant el cotxe amb les banderes fora i cridant a la penya migrant movent-la, rollo Eeeh…
Estic flipant, i fa molta por.
I no, no és el fútbol.
Un mestre no pot fer faltes d’ortografia. Un monitor d’esplai en pot fer, un pallasso en pot fer, però un mestre no, tret que vulgueu convertir les escoles en circs o casals de colònies.
Fa 92 anys, Daniel Cardona escrigué:
"Si Catalunya no ha recobrat encara la seva independència, ha estat perquè n’han estat guiatge homes porucs, homes que han pensat massa en les dificultats a vèncer, homes vells abans d’hora, que volien portar la llibertat sense tenir cap trastorn, com un bell somni d’infant.
Tot infantament porta dolor, i era impossible infantar sense dolor la independència d’un poble, sense sofrir les tristeses d’una violència.
Ni tan sols la voluptuositat del dolor sentien. Solament el plorar els plaïa, i el plor havia substituït el neguit i el desig de llibertat.
Aquest esporuguiment ha causat estralls en el nostre poble."
Any 1934. Continuem igual o pitjor.
Quan una persona es veu atrapada, acorralada i sense sortida, sovint descobreix una valentia i una força que no sabia que tenia.
És aleshores quan apareix l’instint de supervivència i es diu aquella frase tan nostra: Ves quin remei! No podia fer res més!
I tirem endavant situacions que, un cop passades i si mirem enrere, no ens entra al cap com ho varem poder aguantar, passar i superar.
Resum: Tant de bo la vida no ens posi mai a prova amb tot allò que encara no sabem que seríem capaços d’aguantar.
Perquè som molt més forts del que pensem. I no cal que ho comprovem. Només que ho sapiguem. 🤍😉
Fa anys deien que la Diada Nacional no havia de ser l'11 de setembre perquè dividia. Que havia de ser Sant Jordi. I ara Sant Jordi no s'ha de dir Sant Jordi. Volen esborrar tot el que és català de Catalunya perquè saben que és fonamental per ser acceptat com a espanyol.
@DidacGine@santiagoespot A banda que a les escoles rurals sempre hi ha hagut diferència de nivell i ningú s'ha mort. El que cal és poder passar el temps necessari per alumne, és a dir, ràtios baixes. Ho sap qualsevol que vulgui saber.
Rectifiquem un detallet:
La Unió Excursionista de Sabadell, després d'haver silenciat un crim que els implica, després de negar-se a col·laborar, després d'haver protegit un assassí, no ha tingut més remei que explusar SL per desvincular-se d'aquests encobriments d'homicidi.
Per reforçar el català a les aules seria més profitós donar-li valor al C1, deixar de regalar-lo amb l'ESO i obligar a TOT EL PROFESSORAT a complir amb els projectes lingüístics de centre!
És curiós el cas dels mitjons. Te'ls poses, te'ls treus a la vegada i els poses a rentar a la vegada però de la rentadora van sortint en un ordre que no s'acaba d'entendre. De tant en tant, juguem al memory i aparellem. I SEMPRE, per més parelles fetes, el cistellet continua ple
Estoy harta de la excusita de que “los colegios no pueden hacer nada” ante el bullying.
Claro que pueden. Y si no lo hacen, son cómplices. Porque el acoso escolar no aparece de repente. Se ve, se huele y se tolera. El aula es un ecosistema donde todo se nota.
Abro hilo y melón👇
Avui celebrem la Mare de Déu de la Mercè, una de les dues patrones de Barcelona, però la ciutat va tenir una única patrona oficial fins l’any 1868: Santa Eulàlia. Aprofito que aquesta matinada Santa Eulàlia ha tornat a plorar per explicar-vos aquesta magnífica història…