“El hombre que hacía reír… lloraba en silencio.”
Afuera, era el genio, el profesor, el padre disfrazado de niñera, la chispa de mil carcajadas. Por dentro, era un alma sensible que lo sentía todo, incluso lo que no se decía.
Robin Williams creció en soledad. Hijo único de un alto ejecutivo, pasaba horas encerrado en su imaginación. Sus primeros amigos fueron personajes que inventaba para no sentirse solo. Aprendió a hacer reír, no solo para entretener, sino para sobrevivir.
“Creo que las personas más tristes hacen siempre lo posible por hacer felices a los demás porque saben lo que se siente estar completamente vacío.”
En su carrera, lo ganó todo. Pero detrás del escenario, libraba batallas invisibles: depresión, adicciones, inseguridad. No pedía ayuda; daba.
Daba tanto que un día se quedó sin fuerzas.
Cuando se quitó la vida en 2014, el mundo lloró desconcertado. ¿Cómo alguien tan brillante, tan generoso, podía sentirse tan roto?
Y esa fue su última lección: que el dolor no discrimina.o siempre grita. Que a veces, la risa es una máscara. Y que los más luminosos… también necesitan que alguien los abrace en la oscuridad.
Hoy, cada vez que alguien se salva porque pidió ayuda… es como si Robin hubiese encendido una luz más allá del telón.
En el hilo del sábado, que fue tan bien recibido (🥰) hablé de las principales tecnologías para desenrollar virtualmente un papiro. Queda una cuestión importante por resolver antes de ponerse a leer el texto: ¡encontrar la tinta en el interior del papiro!
Cuando hablé delante del Papa, me permití ponerme en la americana un pequeño triangulo. Muy poca gente se fijó porque realmente muy poca gente sabe lo que significa ese triángulo, y sobre todo ese color: el azul, que se aprecia bien en la foto que me hice con María.
🧶 👇🏻
A finals de juny de 1794 es va escampar per Barcelona un manifest a favor de la República Catalana.
La reacció espanyola va ser inequívoca, van decretar pena de mort per als que en tinguessin algun.
🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨
#CATALUNYA#CATALONIA
Anem a rebentar uns quants tòpics històrics sobre l'origen dels drets civils i el control del poder amb els textos originals a la mà. Ens han explicat fins a l'avorriment que les garanties jurídiques modernes van néixer amb la Revolució Francesa o la Carta Magna anglesa, però la realitat és que al segle XI, a Catalunya, els #Usatges de Barcelona ja recollien fragments literals que deixarien bocabadat qualsevol jurista actual per la seva increïble modernitat i el seu caràcter revolucionari.
Anem als fets i als extractes literals. 👇
* Primer: El dret a la propietat i el rebuig absolut a l'arbitrarietat del poder, l'equivalent medieval al degut procés o "due process". Diu literalment l'Usatge 64: 👇
"Quoniam palam és a tots que el senyor no pot tolre ni strayre a sos hòmens... sens iudici de la cort".
Traducció: És evident per a tothom que el senyor (el governant) no pot treure ni confiscar res als seus homes sense un judici de la cort.
Pensem-hi un moment: en plena edat mitjana, mentre a la majoria d'Europa els reis expropiaven terres, ramats i béns per pur caprici reial o dret diví, aquí el Comte de Barcelona tenia prohibit per llei tocar el patrimoni d'un ciutadà si no passava primer per un tribunal independent.
* Segon: La protecció dels estrangers, els viatgers i una noció primitiva però potent del dret d'asil. L'Usatge dedicat als "advenis" (els nouvinguts o estrangers) dictamina de forma textual:, *👇
"Tots los estrangers qui vindran en aquesta terra... saluament e segura e en pau hi passon e estien, e negú no els fassa maltot".
És a dir, que qualsevol estranger que entri a Catalunya, ja sigui de pas o per establir-s'hi, ha de poder viure en pau i seguretat, i ningú li pot fer cap dany ni imposar exaccions il·legals. Una declaració de protecció de l'immigrant, del refugiat i del comerç internacional redactada fa gairebé mil anys!
* Tercer: La limitació radical de l'autoritat del monarca. Els Usatges deixen ben clar que el príncep no pot jutjar sol, sinó amb la seva cort de prohoms i jutges. El Comte de Barcelona no era un jutge absolut que decidia la vida, la presó o la mort segons el seu humor del matí. Havia de sotmetre's a la deliberació i sentència d'un tribunal. Si el monarca se saltava aquesta norma o prenia una decisió unilateral, cometia un "contraús", un acte directament il·legal que invalidava la seva resolució i el posava en evidència davant de tota la comunitat.
* Quarta lliçó: La seguretat ciutadana i la creació d'espais protegits mitjançant la Pau i Treva, plenament integrada en el cos jurídic dels Usatges. Es prohibia explícitament exercir la violència no només a les esglésies i cementiris, sinó també als camins públics i contra els pagesos que treballaven la terra o les dones. Destruir les eines de conreu o assaltar un vianant no era un crim menor; era un desafiament directe a la Pau de la Terra, castigat amb la màxima duresa de la llei.
Aquests extractes no són interpretacions romàntiques d'historiadors moderns; són lleis pragmàtiques escrites en pergamí medieval. Ens demostren que la cultura de pactar les lleis, de protegir l'individu davant de l'Estat i d'establir que la llei de la terra està per sobre de la voluntat del governant no és una concessió contemporània ni un invent importat. És l'ADN original d'una societat que va preferir el dret i el pactisme a la submissió de l'absolutisme centralista tant propi de Castella.
Conèixer els Usatges és entendre d'on venim i per què la nostra relació amb el poder ha estat, històricament, tan desconfiada i exigent.
Els Usatges compilats a les "#Constitutions de Cathalunya y altres Drets" , ens diuen que no som una Comunitat autònoma nascuda el 1978.
Catalunya és l'Estat de Dret més antic d'Europa. Que es cumpleixi la llei.
Antoni Benaiges
Nacido en Mont-roig del Camp (Tarragona). En 1934 llegó a Bañuelos (Burgos) y ejerció como maestro. En 1936 publicó “El mar…” y prometió llevar a sus alumnos a verlo. Fue asesinado el 25 de julio de 1936.
Sus restos siguen sin identificar en La Pedraja.
¿Sabías que Joaquín Sabina tuvo que pagar la factura de un club de alterne a un abogado de Bilbao por culpa de una figura del Derecho Romano? Abro hilo para explicar cómo la "Magdalena" se convirtió en una obligación jurídica real. 👇 #DerechoRomano
1/ Desmontando bulos, abro nuevo hilo: España debe modernizar su proceso penal. Pero no compremos trampas: que “Europa” exige quitar al juez instructor, que la Fiscalía investigadora es automáticamente más garantista y que la acusación popular es una anomalía antidemocrática.
"No vuelvas a donde a nadie le importó que te fueras, a donde entraste con el corazón gigante y te lo llevaste todo partido. No vuelvas a donde duele, porque no tiene sentido."
• No regreses a lugares o personas que alguna vez te dejaron ir sin importarles.
• Proteger tu corazón roto es más valioso que intentar reparar lo que ya te destruyó.
• Volver donde duele no es lealtad, es autoflagelación.
• Hay puertas que deben cerrarse para siempre, aunque una vez las cruzaste con ilusión.
• La verdadera sanación empieza cuando decides no regresar al origen del dolor.
📢💣 ¡Descifran el primer Papiro de Herculano completo!
Ojo a esto porque gracias al Vesuvius Challenge, y mediante IA y tomografía avanzada, se ha logrado la lectura completa de un papiro carbonizado por el Vesubio sin desenrollarlo, atribuido al estoico Crisipo de Solos 🧵👇
Voy a explicar, de forma muy simplificada, pero sin banalizar, en qué consiste el "virtual unwrapping", es decir, las técnicas que se usan para "desenrollar virtualmente" los papiros de Herculano y permitir su lectura.
El terratrèmol de Veneçuela continua deixant imatges commovedores a les xarxes socials. "Amor, no te'n vagis", va dir una dona amb mobilitat reduïda al seu marit quan els sismes van sacsejar el país.
#Veneçuela#terratrèmol#sisme#morts
Al teu costat @RaholaOficial perquè som al costat de la llibertat d’expressió que alguns totalitaris pretenen coartar a casa nostra des de fa temps, amb silencis còmplices, i ara amb l’ajut inestimable dels fiscals repressors espanyols de sempre que tan bé coneixem.
Abans d’anar al Palau de la Música hem volgut dinar pels voltants. Semblava fàcil, però ha estat tot un esport de risc: intentar parlar en català i demanar la carta en la nostra llengua. Resultat? Cap establiment ens ha atès en català. Benvinguts a la gimcana lingüística de BCN.
I ho tornaré a dir un cop més, i sempre:
Una parella que funciona està formada per dues persones independents que comparteixen una relació d'amistat i complicitat, amb moments apassionats d'intimitat eròtica, i sobretot amb el compromís mutu d'ajudar-se, de respectar-se i de fer créixer la millor versió d'ambdós. ❤️
L’Ajuntament de Barcelona obliga la Bodega Fermín de la Barceloneta a arrencar els rètols de la façana. Els cartells hi són des de 1973. Més de mig segle.
La bodega serveix vi des d’aquell any. Primer a granel, ara reconvertida en bar de tapes, però amb la mateixa estètica de sempre. Els rètols formaven part del paisatge del barri: qualsevol persona a la Barceloneta els reconeix.
El motiu de la retirada és l’Ordenança d’Usos del Paisatge Urbà. Prohibeix els identificadors tipus bandera que sobresurten del pla de la façana i limita el gruix dels cartells. La normativa s’aplica, i s’aplica aquí.
El que indigna no és la norma. És l’arbitrarietat. La propietària, Gladys Roca, denuncia que la majoria de locals del voltant tampoc compleixen l’ordenança, i molts són obertures molt més recents. A ells, tanmateix, no els obliguen a treure res. A la bodega de mig segle, sí.
I aquí ve el detall que ho torna més absurd. La mateixa Guia de bones pràctiques de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà reconeix que en els comerços històrics i en les zones de protecció patrimonial han de prevaldre els criteris de conservació.
Ho diu el mateix Ajuntament. Però no existeix cap mecanisme que ho faci efectiu quan ja hi ha un expedient de retirada obert. La guia diu una cosa; l’expedient en fa una altra.
Quan va morir el propietari original, la bodega va estar vuit mesos tancada. El fill buscava algú del barri que continués el llegat.
Li van oferir molts diners cadenes de fleques, supermercats 24 hores, una franquícia de menjar ràpid. Va resistir i va llogar el local a gent del barri per 750 € al mes els primers anys. Aquell gest, avui, a Barcelona, ja és gairebé un miracle.
Els obrers ja han esborrat el cartell vertical. Queden els horitzontals, comptats. Abans van caure els banys de Sant Sebastià, els Tinglados, la llibreria Ona del passeig de Gràcia. La Barceloneta perd trossos d’ànima un a un, mentre el barri s’omple de restauració pensada per al turista.
A l’Ajuntament li preocupa més un rètol de 1973 que cinquanta franquícies idèntiques sense una sola arrel.
A la newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes com aquest.
Cada dia, un mail que t’estalvia una consulta. Tot el que afecta la teva butxaca, explicat perquè s’entengui.
Apunta-t’hi de franc: 👉 https://t.co/3KYpimcWay
(Rebràs un correu electrònic de confirmació. Si no el veus, revisa la carpeta de correu brossa, arrossega’l a la safata principal i confirma'l perquè t'arribin totes les novetats.)
"Barcelona pagará"...
Això son, pel cap baix, uns 3.000 aires acondicionats d'alta potència (instal•lació inclosa) per les escoles dels nostres nens.
PSC-ERC-Comuns.