1. Aquest fil comença amb una empresa que cobra diner públic català i es diu, en castellà, Observatorio de las Ideas.
És un cas d’aquells que els castellans en diuen “El que parte y reparte, se queda con la mejor parte.”
També hi ha una altra forma de dir-ho “merienda de negros” però està racialitzada i per això no l’empro.
Ho dic en castellà a posta. Perquè avui analitzarem un “Observatorio”. I observarem cosetes.
Hi vaig destinar vint minuts de recerca, ni un de més. El que vaig trobar és el laberint del Fauno 🧵
"Los 9 maestros catalanes de la infamia"
Trobo que en aquesta notícia del @elmundoes l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va estar molt callada , no?
Espanya és un país en què la policia infiltra moviments polítics sense cap empara legal però qui rep un càstig són els qui ho destapen. Tot el suport a @La_Directa en tot aquest assumpte i gràcies per la valentia de publicar-ho.
Mirem els EUA de Trump i ens escandalitzem. L’Agència Espanyola de ‘Protecció de Dades’ persegueix dos mitjans catalans per informar sobre policies infiltrats. Demano a @periodistes_cat que hi intervingui. I a tots els altres mitjans que ens hi impliquem.
Deixant de banda si infiltrar policies era o no tan greu (els policies són això, no pas germanetes de la caritat), la persecució a @La_Directa i a @VilaWeb per haver-ho publicat és intolerable. I que ho faci l'Agencia de Protección de Datos mostra com de podrit està l'estat.
La Sindicatura de Comptes ha analizat contractes del CatSalut.
ÉS UN ESCÀNDOL. TOTHOM HO HA DE SABER.
Ho expliquem aquí en 5 minuts:
https://t.co/U8aYskqYGn
Aquest cercle vermell assenyala el darrer corredor natural que connecta els espais de la Xarxa Natura 2000 del Garraf amb el Delta del Llobregat, entre els municipis de Gavà i Castelldefels.
Adif, i l'esfondrament de Catalunya
Les dades són difícils de discutir. Segons l'informe 'El dèficit d'inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2025', elaborat per Foment del Treball, entre 2010 i 2023 Adif només va executar el 48,6% de la inversió que ella mateixa havia pressupostat a Catalunya. Si hi afegim Renfe, la taxa d'execució conjunta és de només el 50,3%. En total, 5.609 milions d'euros pressupostats per al sistema ferroviari català mai no es van arribar a invertir. No és una opinió. És una dada.
El resultat és visible: Una infraestructura obsoleta, una xarxa col·lapsada, amb un manteniment insuficient i una capacitat molt inferior a la que necessita una de les principals àrees metropolitanes d'Europa.
El col·lapse de Rodalies no és una fatalitat. És la conseqüència previsible d'anys de manca deliberada d'inversió. Quan durant més d'una dècada només s'executa la inversió d'un de cada dos euros promesos, arriba un moment que les avaries deixen de ser excepcionals i passen a formar part del funcionament ordinari del sistema.
Les obres tampoc transmeten precisament confiança. La futura estació de la Sagrera acumula retards històrics. El Corredor Mediterrani continua avançant molt més lentament del que necessita el país. I aquests dies hem vist una imatge que sembla gairebé una metàfora: Una grua caient dins d'un esvoranc d'uns vint metres de profunditat durant unes obres a Montcada. La solució adoptada és tan sorprenent com reveladora: Deixar-la enterrada sota el formigó per estabilitzar el terreny, i "circulen que aquí no ha pasado nada".
Però el que preocupa és que ningú exigeix responsabilitats.
... com si el servei públic estés alliberat de retre comptes. En qualsevol empresa privada, una direcció que durant anys prometés unes inversions, n'executés només la meitat, deixés degradar un actiu crític fins al punt de comprometre el servei i encadenés incidències de manera sistemàtica hauria d'assumir responsabilitats, fins i tot penals. Probablement hi hauria auditories independents, exigències de responsabilitat i, si fos necessari, accions judicials.
Per què amb Adif no exigim rendició de comptes?
Sorprèn que la Generalitat, que representa milions de ciutadans afectats cada dia pel mal funcionament de Rodalies, no hagi impulsat amb molta més contundència accions per reclamar responsabilitats a Adif i els seus gestors pels incompliments reiterats dels compromisos d'inversió i pels perjudicis ocasionats als usuaris i a l'economia catalana.
El debat ja no és si Rodalies funciona malament. Això ja ningú no ho discuteix. El debat és si una infraestructura crítica pot degradar-se durant dècades sense que ningú en respongui.
Perquè en un Estat de dret les responsabilitats no només s'han d'exigir als ciutadans. També s'han d'exigir als gestors públics.
PD: I, per cert, aprofito per recordar un altre episodi Adifià que em genera intranquilitat. Fa prop de vint anys es va decidir fer passar el túnel de l'AVE entre Sants i la Sagrera molt a prop de la Sagrada Família, malgrat l'oposició del Patronat del temple, de nombrosos tècnics i de moltes veus que defensaven un traçat alternatiu. De moment no hi ha hagut conseqüències estructurals, però ...
En 1137, los castellanos creían que se iban a quedar con el reino de Aragón, pero al final no pudieron hacerlo, porque el rey de Aragón le regaló su reino y su hija de un año de edad al conde de Barcelona, para que defendiera el reino de Aragón de los castellanos.
Un nou índex alerta que la transmissió familiar del català a la Franja ja no és estable ❗️
Un estudi de @natxosorolla detecta indicis de substitució lingüística, especialment a la Llitera i la Ribagorça ⚠️
https://t.co/HIRrmuu4iF
El pitjor del no-informe PISA a Catalunya és l’insult a la intel·ligència del govern a tots els ciutadans.
Hi ha alumnes d’infantil que se saben empescar millors excuses barates.
Us heu fixat que tots els tipus d'espanyols tenen un mite delirant sobre com els catalans no servim per res i és gràcies a la magnanimitat espanyola que progressem?
1910: Els espanyols funden la CNT
1940: Franco industrialitza Catalunya
1960: Catalunya és aixecada pels andalusos
Bona part dels motius de la repressió als manifestants mallorquins és, n'estic convençut, la presència massiva d'estelades a la manifestació. És l'efecte crida principal per a les forces d'ocupació.
Només diré una cosa i me'n tornaré a L'Illa de Còmic.
A Mallorca, els moviments socials d'esquerra són en català.
Disculpau-me, però algú ho havia de dir.
He vist varis vídeos de les càrregues de la PN a manifestants pacifics.
De com feien caure al terra a una professora que caminava tranquilament.
He vist les càrregues policials de l'1Oct contra avis i nens.
He viscut càrregues il·legals, llançament de pilotes de goma i foams sense justificació, identificacions i denúncies aleatòries, molts ferits, gent mutilada de per vida, companys amb baixes de mesos per les seves agressions i el més greu el suïcidi d'un patriota per la violència policial dels qui treballen fora d'horari apallissant i amenaçant a mort a domicili. I un era company meu de lluites. Sempre present. Sempre pacífic. Li van espatllar la vida per sempre...i no va poder més.
He vist les tàctiques de Mossos i la #BriV0X per provocar incidents.
Tots sabem d'infiltrats a les manifestacions que son els que comencen les agressions contra la policia perquè tinguin l'excusa per carregar contra la gent pacífica i després veure 'el manifestant violent' xerrant i rient amb els seus companys darrera les furgones.
I va haver un #Urquinaona.
El que ells no saben és que un dia no podrem més, saltarà una espurna i s'arrepentiran de tot el mal que fan.
Perquè el karma existeix i qui arribarà plorant a casa son ells, arrepentint-se de ser uns putos antiavalots violents.
I seran molts #Urquinaona a molt llocs.
Perquè a sobre mai se'ls jutja i se saben impunes.
Primer van posar l’estanquera al Parlament i als Canonges, acudir al dia de la hispanitat, retirar les llums de Nadal del Raval i el pessebre de Sant Jaume, tradicions centenàries per no incomodar.
Després van donar, la medalla d’or a Estopa, al grup Planeta i la Creu de San Jordi a la León. En acabat van excloure a Elèctrica Dharma del concert d'homenatge als 50 anys de la Zeleste, Van menystenir la Rumba Catalana, mentre promocionaven l’oli de Jaén i per acabar-ho de rematar, a Lleida, van incloure dones amb símbols de sotmetiment en la festivitat de la dona i han acabat substituint una festa centenària de les pubilles i els hereus, per acabar ballant sevillanes pels carrers.
Enhorabona, socialistes, ni VOX ho haguès fet millor.
Franco estaria orgullós!
Sabeu què és l’APE?
-És l’agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, creada per avaluar el sistema educatiu, analitzar dades, fer recerca i prospectiva i aportar evidència per orientar les polítiques educatives.
Sabeu quan es va crear?
-Legalment, el 2010.
I quan es va posar en marxa?
Creada el 2010 però havia estat inactiva i “casualment”, es va activar just amb l’arribada del govern Illa, el 2025.
Casualitat? Rasquem una mica més?
Qui la presideix?
-Esther Niubó, consellera d’Educació.
Qui la governa?
-Un Consell Rector de 12 membres.
Qui l’assessora científicament?
-Un Comitè Científic de 10 experts.
Quantes dotacions estructurals preveu?
25( només en alts càrrecs).
Quants directors d’àrea té?
3. Projectes, Sistemes d’Informació i Serveis Generals.
Saps com han estat nomenats tots els càrrecs? A dit.
De quins sous estem parlant?
De sous que parteixen dels 70.000 € bruts anuals
Sabeu quant ens costa l’APE?
Més de 3,1 milions d’euros anuals de pressupost públic. Uns 8.500 euros cada dia.
D’on surten aquests diners?
Principalment, de transferències de la Generalitat.
I què té a veure amb PISA?
L’APE participa en l’anàlisi dels resultats de PISA 2025 i compta amb una experta internacional en PISA al seu Comitè Científic.
Què ha passat amb PISA 2025?
Un 23,2% dels alumnes de la mostra catalana han quedat exclosos, molt per sobre del 5% establert per l’OCDE, comprometent la comparabilitat dels resultats.
Qui avalua els que ens han d’avaluar?
En resum: tenim una agència, un altre “xiringuito”, que ens costa més de 3 milions d’euros l’any i que té com a missió avaluar, analitzar dades i aportar rigor al sistema educatiu, que no ha fotut ni brot per evitar el que ha passat.
I aquí és on cal començar a estirar del fil.
Perquè la pressa de pèl és tan gran, que ja ni s’esforcen a dissimular-la.
O fem caure aquest govern, d’una vegada per totes, o acabarem perdent-ho tot.
Ja n’hi ha prou.