@xavidomenech99 Tinc un amic de Salamanca k porta molts anys estiuejant a Catalunya a banda de venir altres èpoques de l’any x Godó i St Jordi, etc. Doncs ha arribat a trobar-se amb k amics seus li treguin la paraula quan parla de Catalunya i ens defensa, tot i k no li agradaria la independència
Votaré el partit polític que tingui al seu programa els següents punts:
1. declaració unilateral de independència
2. català unica llengua oficial a CAT
3. expulsió immediata de tots els delinqüents estrangers inclosos els espanyols
4. entrar a la EFTA
5. expulsar catalanofobs
I una merda, colos!!! Ha estat és i serà catalana, doncs el disseny d’arquitecte català, l’encàrrec també són catalans, els diners, catalans i turistes de BCN, i on està edificada, Barcelona, és a Catalunya. Si fos x Espanya ja estaria enderrocada: bombardejos guerra civil, CNI…
¿Por qué hablar catalán es cosa de gente culta y de alto nivel, y hablar andaluz es cosa de gente pobre y analfabeta cuando Picasso, Velázquez, Machado, Lorca, M. Zambrano, Góngora, Séneca, Bécquer, Juan Ramón Jiménez y Alberti hablaban andaluz? Bravo por Manu #ElPerroAndaluzRTVE
Aquest senyor que van entrevistar ahir a tñ3, el 1992 la policia nacional per ordre seva, hem van convidar a desaparèixer una temporadeta de casa meva amb l'amenaça de:
O desapareixia o anava a presó.
A mi i a uns cuants més del colectiu d'insubmissió, indepes, antifeixistes etc.
Que no estudiïn Filosofia
Que no estudiïn llatí
Que no estudiïn tecnologia
Que no estudiïn àlgebra
Que passin curs sense aprovar
Per un futur ple de gent que no sàpiga pensar ni esforçar-se
Gent manipulable i sense futur. Això volen.
L'estiu del 1992 van ser detingudes una quarantena d'independentistes catalans en el marc d'una operació policial dirigida pel jutge espanyol Baltasar Garzón. El rerefons de les detencions tenia a veure amb els Jocs Olímpics que aquell any s'havien de celebrar a Barcelona i amb les campanyes tant cíviques com institucionals que van tenir lloc amb objectius de reivindicar la catalanitat dels Jocs Olímpics, d'una banda, i el rebuig frontal a aquells actes, de l'altra. La justificació judicial era el desmantellament de l'organització armada independentista Terra Lliure, la qual s'havia autodissolt un parell d'anys abans.
A totes les persones detingudes se'ls va aplicar la legislació antiterrorista ( votada per CiU), cosa que va comportar la incomunicació fins a cinc dies. Tots els detinguts van denunciar haver patit tortures, consistents en amenaces i insults de caràcter sexista i anticatalà, cops de puny, amb un llistat o llibre-guia de telèfons, amb barres, puntades de peu, l'obligació de fer flexions fins a l'extenuació, de romandre nombroses hores de peu, la introducció del cap en una bossa de plàstic ajustant-la per darrere fins a provocar asfíxia, la temptativa d'ofegament en un recipient d'aigua i l'aplicació d'elèctrodes.
L'objectiu de les tortures era principalment obtenir una declaració d'autoinculpació i d'inculpació a terceres persones. Per tal de salvaguardar aquella pràctica delictiva davant de possibles denúncies judicials per part dels detinguts, aquests eren obligats a declarar que obeïen ordres de denunciar la tortura, provinents de les organitzacions polítiques a les quals pertanyien els detinguts. Així mateix, quan els detinguts eren portats davant del metge forense aquells eren amenaçats amb la continuació de pràctiques encara més salvatges si explicaven alguna cosa sobre el que estaven patint. Finalment s'engegà un procés que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 q condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures. Suposo que avui quan Garzón parli de Lawfare a tv3 li preguntarà.
Bebés Robados en España. 60 años de impunidad y codicia.
El robo de bebés comenzó en España en la Guerra Civil con los hijos de las mujeres republicanas en las cárceles franquistas y se mantuvo hasta bien entrada la democracia. Para ello se mentía a las madres y se falsificaba la documentación firmada por médicos y matronas que nunca existieron. Aunque se le atribuyó a esta trama un sesgo político lo que movió realmente el tráfico de bebés fue el dinero al amparo permanente de la iglesia católica.
Los partos eran siempre con anestesia que eliminaba no solo los dolores sino la consciencia durante los alumbramientos. Se despertaban con el pecho vendado y eran aisladas en dormitorios individuales en la planta privada hasta que se recuperaban. Si la madre pedía ver al niño le decían que había muerto por asfixia, paro cardiaco, o llevado a la incubadora y que no podía ver su cuerpo, horas después desaparecía. Al padre biológico a veces le enseñaban un bebé medio congelado. No había entierros o se simulaban féretros vacíos. Tumbas vacías a las que las familias han estado décadas poniendo flores.
Guerra y posguerra. 1936 – 1952.
Etapa represiva. En el 36 las autoridades franquistas trataban de castigar a las republicanas encarceladas matando a sus hijos o dejándoles que murieran de hambre. Más adelante, arrebataban a los niños con 3 años de edad de sus madres biológicas y se lo entregan a familias de reconocida catolicidad. Una Ley de 1941 permitía a las familias inscribirlos como hijos naturales y eliminaban todo rastro anterior.
Franquismo. 1952 – 1976.
Se llevaba a cabo en maternidades, hospitales, clínicas, hospicios y orfanatos con madres desarraigadas, analfabetas, empobrecidas, solteras, viudas o con parto de mellizos. En 1968 se pagó por una niña el valor de un piso en el centro de Madrid. Era más caro un bebé robado que uno adoptado legalmente y más las niñas que los niños pues muchos de los compradores eran mayores de 50 años sin descendencia y así se aseguraban una chacha que les cuidara de mayores.
Democracia. 1976 – 1996.
El rapto de recién nacidos continuó en maternidades públicas y privadas. El boom de niños robados se mantuvo hasta 1983. En los ’90 todavía se daba algún caso aislado y ha afectado a personas de cualquier clase y condición. El crimen ideológico se había convertido en un negocio de 300.000 bebés robados con la Iglesia como principal inductora y con la inacción del Gobierno.
Dos personas clave de la trama entre los años ’50 y ’80: La monja María Gómez Valbuena, la primera persona imputada de la trama,. En su primera comparecencia en 2013 salió sin declarar y unos días más tarde, para impedir la segunda cita, se simuló su muerte con 87 años con un certificado de defunción falsificado y un entierro realizado en secreto. Y el ginecólogo Eduardo Vela, que hizo una fortuna de 159 millones de ptas. vendiendo bebés, fue la única persona juzgada en España por la trama y murió en 2019 a los 86 años, poco antes de poder ser condenado por ello.
En 2012 Ascensión López sospechaba que era una niña robada y contó a la prensa cómo la monja Dolores Baena arregló su venta, pero olvidó decir “presuntamente”, por lo que rápidamente fue denunciada por la monja y hoy está condenada por un delito de calumnia a indemnizar con 40.000 euros a la monja que la vendió. Como Ascensión no puede pagar será la primera persona encarcelada por el caso del robo de bebés en nuestro país. La víctima condenada, incomprensible.
En 1987 el gobierno PSOE derogó la ley de 1941 y aprobó la ley de Adopción, secularizó los hospitales y reconoció el derecho a saber la identidad de los padres biológicos. En 1995 tipificó los delitos de fingimiento de parto y falsedad documental. A partir de los ’90 casi desapareció el tráfico de bebés. En 2011, de los 2.000 y pico casos investigados desde entonces, solo la cuarta parte han sido judicializados y a día de hoy se desconoce cuántas denuncias siguen investigándose
(Santi Ochoa para Kaosenlared)
Sessió del Consejo de Castilla:
"Los catalanes son aficionados a su patria con tal exceso q les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablar en su lengua nativa...
Respetan los preceptos de V.M. no por afecto y amor, sí por la fuerza superior de las armas"
13 juny 1715
Mononeuronales monolingües monohuevos. Els cavernícoles nyordos no evolucionen. Suposo que són part del circ que ens toca viure. Llàstima no sapiguem desempallegar-nos.
@ferranvfr Para ladrón,Pujol y toda su familia.
Para asesino Luis Companis,al que adoráis, le lleváis flores el 11 de septiembre y le ponéis su nombre a un campo de fútbol.
L'estiu del 1992 van ser detingudes una quarantena d'independentistes catalans en el marc d'una operació policial dirigida pel jutge espanyol Baltasar Garzón. El rerefons de les detencions tenia a veure amb els Jocs Olímpics que aquell any s'havien de celebrar a Barcelona i amb les campanyes tant cíviques com institucionals que van tenir lloc amb objectius de reivindicar la catalanitat dels Jocs Olímpics, d'una banda, i el rebuig frontal a aquells actes, de l'altra. La justificació judicial era el desmantellament de l'organització armada independentista Terra Lliure, la qual s'havia autodissolt un parell d'anys abans.
A totes les persones detingudes se'ls va aplicar la legislació antiterrorista ( votada per CiU), cosa que va comportar la incomunicació fins a cinc dies. Tots els detinguts van denunciar haver patit tortures, consistents en amenaces i insults de caràcter sexista i anticatalà, cops de puny, amb un llistat o llibre-guia de telèfons, amb barres, puntades de peu, l'obligació de fer flexions fins a l'extenuació, de romandre nombroses hores de peu, la introducció del cap en una bossa de plàstic ajustant-la per darrere fins a provocar asfíxia, la temptativa d'ofegament en un recipient d'aigua i l'aplicació d'elèctrodes.
L'objectiu de les tortures era principalment obtenir una declaració d'autoinculpació i d'inculpació a terceres persones. Per tal de salvaguardar aquella pràctica delictiva davant de possibles denúncies judicials per part dels detinguts, aquests eren obligats a declarar que obeïen ordres de denunciar la tortura, provinents de les organitzacions polítiques a les quals pertanyien els detinguts. Així mateix, quan els detinguts eren portats davant del metge forense aquells eren amenaçats amb la continuació de pràctiques encara més salvatges si explicaven alguna cosa sobre el que estaven patint. Finalment s'engegà un procés que acabà al Tribunal Europeu dels Drets Humans el 2004 q condemnà l'Estat Espanyol per haver-se negat a investigar les denúncies de tortures.
🔴 Atenció!! Estem estudiant interposar una denúncia per discriminació sobre aquests fets. Si sou un cantaire afectat o en coneixeu algú us agrairíem que ens ho féssiu saber. No ens quedarem calladets mentre ens fan fora de tot arreu pel fet de ser catalans.
Gaudí hagués liquidat fàcilment els responsables i treballadors de la Sagrada Família que ahir van enviar la policia nacional a envoltar l'Orfeó Català.
El mateix Orfeó que va cantar quan es va posar la primera pedra de la Sagrada Família.
Acabarem sabent QUI va donar l'ordre.
Senadora del Partit Socialdemòcrata del Japó critica i qüestiona l'expulsió dels 600 cantaires a la Sagrada Família.
Doncs potser si que ha arribat una mica més lluny del que pensàvem. Potser si que cal seguir fent soroll per informar al món.
@pilarcarracelas@grok@grok pili insiste pero no sé si bromea o no…está la población catalana siendo españolizada contra su voluntad por militares y policías que te llevan a prisión si tienes ideas independentistas y además te manifiestas de manera legal a favor de la independencia?
La firmante de esta carta sobre los robos que publicó ayer @LaVanguardia es mi madre. Hace unos días fui a comer con ella y con una amiga de su edad. A su amiga se le había sentado al lado una chica rubia en esos jardines. Le dijo que la conocía del barrio y que estaba embarazada. Le cogió la mano y se la puso en su barriga. Cuando acabamos la comida, la amiga de mi madre se dio cuenta que le faltaba el reloj. Se lo había robado la chica rubia "embarazada". Dos días después mi hermana le contó a mi madre que a una amiga de su suegra le había pasado lo mismo con un collar que llevaba puesto. La misma chica se le acercó en la misma zona y sin darse cuento le quitó el collar. Esta semana, por la mañana, en la calle, en el mismo barrio, sin nadie alrededor, una chica rubia se puso al lado de mi madre en un semáforo y le dio conversación. Le dijo que estaba embarazada de dos meses y que iba al médico. A mi madre le saltaron las alertas. Tiene 91 años pero su cabeza funciona perfectamente. Llevaba puesto un colgante que le regalé yo. Le preguntó a la chica de donde era y le dijo que ucraniana, aunque hablaba un español perfecto. Ella le puso la mano en el hombre y mi madre reaccionó dándole un codazo. Ella cambió el rostro de repente, pero se fue rápidamente de allí. Mi madre volvió a casa asustada y por la tarde redactó la carta. Tres veces (al menos) en una semana en la misma zona. Podemos pedir al @ajuntament_bcn_ y als @mossos más seguridad en el barrio para la gente mayor. Se busca chica rubia, con ojos azules, que dice ser ucraniana y que está embarazada. Es una profesional del hurto sigiloso.