https://t.co/I5YAhVhlQD
Abigail Idan avait juste trois ans.
Samedi matin, le 7 octobre, les terroristes du Hamas ont pris d'assaut sa maison au Kibboutz Kfar Aza. Ses parents, Roy et Smadar, ont été assassinés sous ses yeux.
Son père a essayé de la ramasser – pour la sauver – mais à ce moment précis, il a été blessé par balle et gravement. Quelques instants plus tard, lui et la mère d'Abigail ont été exécutés.
Abigail s'est enfuie de la maison - pieds nus, terrifiée, couvert du sang de son père – et ont essayé de trouver refuge avec leurs voisins, la famille Brodutch.
Mais même là, il n'y a pas eu de sauvetage. Elle a été kidnappée avec la mère et trois de ses enfants et emmené par les terroristes du Hamas en captivité – détenu dans des tunnels sous Gaza.
En même temps, ses frères et sœurs – Michael (9) et Amalia (6) – se cachaient seuls dans un placard. Ils sont restés assis là pendant 14 heures, complètement silencieux, écoutant des coups de feu et des cris dehors. Tout ce temps, ils sont restés au téléphone avec un opérateur de ligne d'urgence sociale, qui les a réconforté, calmé, et resté avec eux. Jusqu'à ce que les forces de secours entrent et les sauvent.
Mais Abigail n'était plus là. Trois ans. Un orphelin. Enlevé. Elle a été détenue en captivité pendant 50 jours – dans les tunnels du Hamas et différents appartements au-dessus du sol. Personne à expliquer. Personne pour la serrer dans ses bras. Personne pour lui dire pourquoi elle avait tout perdu.
Selon sa tante, Tal Idan, Abigail souffrait de malnutrition grave. Elle devait partager un seul pita par jour avec quatre autres otages. Pendant tous ces 50 jours, elle n'a pas eu le droit de se laver – même pas une seule fois. Quand elle a été relâchée, son petit corps était couvert de poux.
« Elle était vraiment complètement couverte », a dit sa tante.
« Il nous a fallu beaucoup de temps et beaucoup d'efforts pour nous en débarrasser. ”
Ses cheveux avaient été rasés pendant la captivité, et les terroristes l'ont déplacée, elle et le groupe entre les appartements – constamment en mouvement.
Le 26 novembre, Abigail a été libérée.
Petit, silencieux, aux yeux creux. Elle ne comprenait pas où son monde était parti. Sa tante a partagé :
« Elle est sensible au bruit. Peur du noir. Ce n'est pas la même enfant. ”
Depuis sa libération, Abigail vit avec sa tante et son oncle. Ses deux frères et sœurs, Michael et Amalia, vivent avec eux aussi – trois enfants qui ont survécu à un massacre, ont perdu leurs parents ce matin-là,
et grandissent maintenant à nouveau – dans un vide profond et douloureux. 🇮🇱🙏
➡️ Si vous n'avez pas compris contre quels "moins que des animaux" (#Hamas #Hezbollah), Israel se bat... et regardez bien le "quasi monde entier" qui défend ces barbares par peur, corruption et lâcheté... vous comprendrez peut être ce qu est le monde à l envers dirigée par des crapules...
C'était Gaza le 7 octobre.
Des Palestiniens embrassaient le sol de joie tandis que le Hamas paradait dans les rues avec les corps de Juifs morts.
Souvenez-vous-en la prochaine fois que vous verrez quelqu’un les présenter comme des victimes.
@JudeTheGg@pilarcarracelas@NachoTyrion@grok No es cierto. Retrasada mental era tu puta madre por no abortar al ver la mierda que engendrava. Y te jodes porque tu si que moriras español. Espero que pronto pero lenta y dolorosamente. Lo mismo deseo para tu puta familia, hijos incluidos
EL MAL EDUCAT DE L’IMPERI
Hi ha una escena que molts catalans de Twitter coneixem massa bé. Escrius una reflexió en català, des d’una experiència catalana, sobre coses que ens passen com a catalans, i apareix el de sempre en castellà, maleducat, inflat, amb quatre tòpics i una seguretat que no saps si fa ràbia o vergonya aliena.
No ve a parlar. Ve a entrar. Ve a embrutar la conversa. Ve a demostrar que no ha entès res, però que això no li impedeix posar-se a repartir lliçons. Aquesta és la part grotesca. Gent que no capta ni el context, ni el dolor, ni la llengua emocional del que s’està dient, però apareix igualment amb aquell aire de funcionari moral de l’imperi.
I sí, la sensació que et queda és aquesta. Però aquest ara d’on surt. Què collons hi pinta aquí. No perquè no pugui llegir o respondre, sinó perquè entra com qui es pensa que qualsevol espai català és territori disponible per fer-hi soroll. No hi entra amb respecte. Hi entra amb dret de pas. Amb aquella naturalitat tan seva de qui sempre ha viscut pensant que el seu marc és el normal i que el nostre és una nosa.
No és només idioma. Que no ens prenguin per imbècils. És el paquet sencer. La llengua, el to, la suficiència, la caricatura, el menyspreu, la incapacitat absoluta d’imaginar que potser hi ha converses catalanes on ells no són el centre. I això els descol·loca. Per això entren fent el burro. Perquè noten un espai que no controlen i els cou.
Aquesta gent sovint no respon al que has escrit. Respon al català que necessita tenir al cap per poder menysprear-lo. Si parles de llengua, ja ets un fanàtic. Si parles de nació, ja ets un supremacista. Si expliques una sensació de despossessió, ja fas victimisme. Tot els arriba passat pel mateix filtre brut, perquè no venen a entendre res. Venen a mantenir el seu ordre mental.
I el més pesat és que ni tan sols s’adonen de com es delaten. Es pensen que estan fent una rèplica brillant i en realitat només ensenyen la pota. Ensenyen la vella pulsió de manar dins d’un espai que no és seu. Ensenyen que el català, quan no demana permís, els molesta. Ensenyen que una conversa entre catalans els sembla una provocació si no els deixa posar-hi la bota al mig.
Per això molts catalans ho vivim com una intromissió. No com una discrepància. Una discrepància té una mica de terra compartida. Això és una altra cosa. És algú entrant de mala manera en una conversa que no entén, amb una llengua que imposa més que no pas ofereix, i amb un to que diu molt més que les paraules.
I potser està bé dir-ho clar, encara que faci lleig. Quan feu això, no esteu desmuntant cap nacionalisme català. Esteu confirmant-lo. Cada entrada maleducada, cada comentari en castellà fent-se el gall enmig d’una reflexió catalana, cada menyspreu fora de lloc, només recorda una cosa.
👇
Que la dominació nacional no sempre necessita policies, jutges o decrets. De vegades en té prou amb un imbècil convençut que encara pot entrar a casa teva amb les sabates brutes.
Als cupaires els va molestar la presència de @orriolsderipoll a Berga però la de la ultraespanyolista Núria Parlon del partit nazi del PSOE i qui dirigeix la repressió dels mossos , no els va molestar gens
La CUP sempre al servei d Espanya
Sense novetat al front
@senhoraque@gabatxo_@LeticiaHuijara Por supuesto. Y el español, impuesto por las armas, como a los nativos en lo que llaman Latinoamérica; que somos muy selectivos cuando los que imponen son unos i poco cuando son otros.
Necesito que todos compartan esto.
Este es un chico palestino de 14 años que intentó apuñalar a soldados de las FDI.
Los antiisraelíes editaron el video para que pareciera que lo mataron sin motivo.
Esta es la versión completa sin editar. Por favor, hagan que se viralice.
@VividProwess
Pauvre père brisé après la mort de son enfant à Gaza. Tellement submergé par le chagrin qu’il ne sait même plus s’il doit rire ou pleurer.
Heureusement pour lui, son fils a soudainement dû s’occuper d’un pied qui le démangeait et d’un geste maladroit avec sa main… ce qui l’a clairement ramené de l’au-delà.
Pendant la guerre à Gaza, des dizaines de vidéos de ce type étaient produites chaque jour pour les réseaux sociaux, afin que le monde entier crie au “génocide”.
El periódico alemán Bild destapó este montaje pallywoodiense en agosto del año pasado.
Desde entonces siguen dando la matraca con una inexistente hambruna en Gaza.