A veure si el twitter em dona un cop de mà, per la nostra clínica veterinària a Osona ens urgeix veterinari@ per entrar a formar part del nostre equip, experiència en pet animals. Enviar CV [email protected]! 🙏 feu retwitt
‼️🗣️Maica Garcia assegura que denunciarà el CN Sabadell per no renovar-la després de ser mare: "No em mereixo això"
Tots els detalls👇
https://t.co/BcF4e0L8ZW
La nostra sanitat té problemes, també financers, i que cal corregir, però això no habilita a un/a polític a poder fer demagògia amb afirmacions falses. I sense rigor: la sanitat no es cobreix ni es financia per les quotes de la seguretat social, sinó pels impostos que tots paguem
@joanRvallve Aquest no és el parc més gran ni de tros.... lleig, el que vulguis, però és una infraestructura energètica necessària, de les poques que hi ha. Estem a la cua de l'estat en implantació de renovables. Llavors us queixareu quan hagi de venir la MAT...no es pot criticar sempre tot
Fa dies que davant de casa tenim un noi de Ghana que dorm en un portal, ve tard i marxa molt d’hora per no molestar, li portem alguna cosa de menjar, està molt agrait, i si es calent encara més, he parlat amb l’ajuntament i la Creu Roja per si poden fer alguna cosa, 🧵
De l’ajuntament no nhe tret res, de la Creu Roja mhan dit que hi podia anar i a veure si poden fer quelcom, però avui quan li hem portat el sopar mha donat una alegria inmensa, li renovaran els papers i podrà treballar, espero quw d’aqui poc pugui dormir aixopluc 🧵
Hi ha algú que vulgui fer d'entrenador de futbol dels petitons de Calldetenes?
Que aixequi la mà, sisplins (dm).
Feu-ho voltar, si ho considereu oportú.
No nos olvidemos del LIBANO , un país maravilloso que Natanyahu está destruyendo hasta dejarlo como un solar. Otro genocidio que permiten las grandes potencias como hacen con Palestina.
"Hace décadas los niños no se vacunaban tanto y la gente era mucho más sana, no había autismo como ahora. Tengo pruebas, usan una cosa de vacunación como una botella y la vierten sobre niños. Las vacunas contra hepatitis o gripe no serán recomendadas para niños"
El demente Trump aprobó un decreto para reducir las vacunas sobre los niños en EEUU, asegurando de forma absurda que antes sin vacunas la gente era más sana y no había tanto autismo.
Este discurso delirante es criminal y es una amenaza para la humanidad si se normaliza, los medios le ríen la gracia a este delincuente mientras nos pone en peligro a todos.
Tothom escandalitzat amb l'episodi de Ceuta quan l'elefant a l'habitació són els milers de persones que setmanalment entren tranquil·lament per Barajas i el Prat amb visat turista i aquí es queden (sense cap control).
@massanagranaire Sóc català d’origen magrebí amb 0 cognoms catalans. He crescut en un entorn poc o gens catalanoparlant. Vaig aprendre el català a l’escola. Sóc periodista i quasi tot el que faig és en català (VilaWeb, la Directa, SX3). N’estic molt orgullós. I també estic fart de la plorera.
29 year old Supermodel Bella Hadid is now Biggest headache for Netanyahu 🔥
🇺🇸Bella Hadid: "Netanyahu is working to create a new graveyard for 2.5 million Palestinians. He is the Hitler and biggest war criminal of modern times.🔥🔥
I am not afraid of losing modeling jobs and I will continue to speak out about Palestine."🔥
What a courage. Girl with a metal spine. 👌👏
Los bomberos vascos han acudido a Madrid para colaborar en las labores de extinción de los incendios forestales. Mientras, la derechista Ayuso baja los impuestos a los ricos, recorta en prevención de incendios e insulta al pueblo vasco.
TESTIMONIS
Visc al Raval de Barcelona des de fa més de quinze anys. Treballo com a terapeuta i estimo profundament aquesta ciutat. Barcelona és casa meva.
I precisament per aquest amor sento la necessitat de fer pública una situació que ja és insostenible, no només per a mi, sinó per a molts veïns.
En els darrers dos anys, l’ambient del meu carrer —un carrer que sempre havia estat tranquil— ha empitjorat greument. Al costat del meu edifici hi ha un bar molt petit, sense terrassa, regentat per persones d’origen pakistanès, que obre tots els dies de l’any, de vuit del matí a dotze de la nit, sense cap dia de descans.
Vull deixar una cosa molt clara: no denuncio l’origen de qui el regenta, sinó la desigualtat en l’aplicació de la normativa i la manca absoluta de control institucional. Aquest local gaudeix, de fet, d’uns marges horaris i d’una permissivitat que no es concedeixen a molts negocis portats per gent del país, que sí que són sancionats o vigilats amb rigor.
Des de la llei antitabac, en no poder fumar dins del local, els clients passen tot el dia i bona part de la nit al carrer: bevent, fumant, cridant, discutint i, massa sovint, barallant-se.
El resultat és que tot el problema dels bars s’ha traslladat directament als veïns.
Als qui no fumem.
Als qui no bevem.
Als qui no participem d’aquesta dinàmica.
Als qui simplement intentem viure i treballar a casa nostra.
A més, el bar accepta qualsevol persona mentre consumeixi, sense cap mena de filtre, i s’ha convertit en un punt habitual de trobada de persones vinculades a la delinqüència: tràfic de drogues, objectes robats, amenaces, armes blanques.
Davant del local hi ha un aparcament de motos que funciona, de fet, com a punt de reunió permanent. Els veïns convivim amb crits constants, intimidacions, baralles i una tensió contínua que no ens permet ni descansar ni treballar des de casa.
He intentat, com a veïna, demanar respecte. Demanar que abaixin el to, que es desplacin uns metres, que permetin la convivència. La resposta ha estat una escalada progressiva: males mirades, insults, amenaces explícites.
“He sentit dir que et pegaran una pallissa”.
“Com continuïs així, et tallaran el coll”.
Gestos clars. Paraules clares. Por real.
Durant mesos i mesos he trucat cada dia al 112. No de manera puntual, sinó constant, perquè la situació és continuada i cada vegada més greu.
Al principi, en algunes ocasions, venien els Mossos d’Esquadra o la Guàrdia Urbana. Entraven al bar i, quan se’ls informava de possibles activitats delictives com el tràfic de drogues, de vegades demanaven els DNIs, feien escorcolls superficials, miraven i marxaven. No hi havia conseqüències. Tot continuava igual.
Amb el pas del temps, han deixat directament de venir.
Avui, quan truques al 112, cada dia, les persones que atenen el telèfon et tracten com si fossis una persona pesada, molesta, com si exageressis. I mentre intentes explicar una situació de convivència gravíssima, una situació que fa impossible viure a casa teva, et fan sentir que el problema ets tu per insistir.
En moltes ocasions, quan et deriven a la policia o quan la mateixa policia et truca, la resposta és sempre la mateixa:
que no poden ajudar-te,
que no poden intervenir,
que si tens algun problema, t’has de personar tu en una comissaria i presentar una denúncia.
Això passa fins i tot després d’haver viscut situacions d’enfrontament, amenaces i baralles, fins i tot quan el conflicte està passant en aquell mateix moment. Els mateixos Mossos et diuen que vagis tu a la comissaria, com si fos raonable exigir a un veí intimidat que s’exposi encara més.
Mentrestant, la realitat al carrer és encara més greu i dolorosa d’assumir.
Hi ha comerços regentats per espanyols que, per por a represàlies, han deixat de confiar en la protecció institucional i han optat per fer la pilota als delinqüents. Els porten croissants, els porten l’esmorzar, els tracten amb submissió, no per simpatia, sinó perquè no els destrossin el negoci i perquè, a canvi, els ofereixin protecció.
I aquesta dinàmica, profundament perversa, acaba estenent-se també als ciutadans.
Perquè quan la policia no protegeix,
quan l’Ajuntament no respon,
quan denunciar no serveix de res,
acabem depenent de qui controla el carrer.
Jo mateixa m’he vist en la situació d’haver d’acudir a delinqüents magribins, traficants de droga, per demanar-los protecció davant d’altres maleants. No perquè vulgui. No perquè ho aprovi. Sinó perquè és l’única manera real de sentir-se segur en el dia a dia.
És a dir: els delinqüents han substituït l’autoritat pública.
Són ells qui medien.
Són ells qui imposen límits.
Són ells qui “garanteixen” seguretat.
De veritat hem arribat a aquest punt?
De veritat una ciutat com Barcelona pot normalitzar que veïns i comerciants depenguin de la delinqüència per poder viure i treballar?
Treballo, pago impostos, intento viure amb dignitat. Com molts autònoms, ja és prou difícil tirar endavant. I ara, a més, no podem ni treballar des de casa pel soroll, la violència i la por.
Això no és convivència.
Això no és barri.
Això no és ciutat.
Denuncio públicament aquesta situació perquè em sento en indefensió absoluta.
Perquè la policia ho sap i calla.
Perquè l’Ajuntament ho sap i calla.
I perquè els veïns que volem viure en pau estem sent empesos, a poc a poc, a marxar de la nostra pròpia ciutat.
Barcelona no pot normalitzar això.
El Raval no pot quedar abandonat així.
I els ciutadans no hauríem d’haver de triar entre la por o el silenci.
Ho faig públic perquè se sàpiga.
Perquè no es digui que ningú va parlar.
Perquè no es digui que no va passar.