Hola @JoanLaportaFCB. Com a soci del Barça des de fa 45 anys sol·licito que aquest dijous es convidi a la llotja al menor seguidor del Barça agredit per les hordes feixistes uniformades de manera injustificada a Elx. Seria un acte de dignitat i justícia. M'ajudeu amb RT?
És possible que allà on nosaltres llegim ‘Primer l’amor, després la tècnica’ ells llegeixin ‘Primer el dret de conquesta, després la tècnica de l’extracció’?
❌ TV3, en problemes judicials per haver acusat sense proves a José Luis Ortega Monasterio d'estar relacionat amb una xarxa d proxenetidme
He accedit a la documentació del cas i déu n'hi do com se les gasta TV3, q després va donant lliçons de periodisme
https://t.co/PlQsgmP6Xb
❌ Rodalies RENFE és una vergonya i una humiliació inacceptable per al nostre país. I hi ha raons de sobres per demanar la dimissió de la consellera Paneque. Aquí en teniu unes quantes:
Tots els règims polítics tenen periodistes al seu servei.
Aquest dissabte s'ha confirmat un nou fitxatge:
Ricard Ustrell i Garrido.
https://t.co/v73WrjDQNl
És molt greu tot plegat. Que corri.
Bon dia.
🛑🛑🛑🛑🛑🛑🛑🛑🛑🛑
Ens agradaria molt que aquest vídeo que acabem de publicar sigui el més vist de l'any. 😇
▶️ Roger Torrent, Jaume Collboni, Ada Colau i Elisenda Alemany s'ho mereixen!!!
🛑🛑🛑 PASSA-HO!!!
https://t.co/XXNdXZ6GTV
Hola @crisfarres:
em plau comunicar-te que ets la PROTAGONISTA del nou vídeo d'@OctuvreCAT.
El pots veure fent clic en aquest enllaç:
https://t.co/QM1jr4gPto
PD: Passa-li a @salvadorilla i diga-li que el tenim ben vigilat.
Foix: a Homer li fotria pena veure que en un estat suposadament democràtic es persegueixi la gent per les seves opinions polítiques i que periodistes que van d'intel.lectualoides com tu, això els faci gràcia (o pitjor, q diguin que els fa gràcia per seguir cobrant de la mamella).
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.
"Vindran com conillets, tites, tites, tites, no?"
Us imagineu a Pere Aragonès o Marta Rovira fent un discurs similant al del president Pujol? Jo tampoc.
A nosaltres ens interessa Catalunya!
Aquests dies, en previsió de la decisió que ERC va prendre ahir, he estat preparant una carta per fer pública després de conèixer els resultats de la consulta a la militància. Espero que en dispenseu la llargada i que tingueu interès i paciència per llegir-la sense pressa.