Francesc Trabal

Miri, més val això que trencar-se una cama.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Us dic que tant se val que algú marxi o no, que la festa major serà la mateixa.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Què insinua ara aquest?

[Francesc Trabal @ftrabal]

L’amor, després d’esvaït el misteri, ¿només deixava un enterniment domèstic de lirismes poca-soltes?

[Francesc Trabal @ftrabal]

No podia passar l’istiu que a la Tor de Querol no hi vingués el sabadellenc enternit amb aquells panorames i aquelles muntanyes a tocar i aquelles nuvolades vertiginoses.

[Francesc Trabal @ftrabal]

-Però ¿és que vols que ara vingui, a aquesta hora, exposant-me a tot? Exposant-te a tot?
-No, no. Ara, no. Tens raó, sinó que jo estic molt feble i no puc resistir que m’hagis deixat.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Ell, una vegada, va anar a espetegar davant la Venus de Milo. Jo hi era. I, ell que em diu, digué:
-...Què et diré, la meva dona està molt millor.

[Francesc Trabal @ftrabal]

-A Viena hi ha tant de trànsit que a cada cantonada hi han de posar un guarda per regular la circulació.
-Vols dir que no exageres?
-Ai! Potser sí. Potser sí que exagerava.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Si no hagués estat ella, tot aquell veïnat encara no coneixeria les gràcies de l’istiu.

[Francesc Trabal @ftrabal]

És l’època de la gasosa «Perla», única il·lusió d’estiueig pels que romanen a les ciutats subalternes i per divertir-se han de refiar-se només d’aquestes pessigolles i dels terrossos de gel sucats dins de mil porquècies.

[Francesc Trabal @ftrabal]

I per damunt de tot un crit: rediantre! ja són les dotze!

[Francesc Trabal @ftrabal]

Començava a meditar on era, què feia, què havia passat; però un mosquit, un far, una punxada amb deixalles de marisc, me’n distreien.

[Francesc Trabal @ftrabal]

¿En quina mena de follia quèiem que no ens recordàvem dels nostres cossos i només amb els nostres llavis sentíem tota l’alegria imaginable?

[Francesc Trabal @ftrabal]

Judita, volant volant damunt d'aquelles floretes petitetes va tornar-me a cridar, i no fent-ne jo cabal, de sobte va fer un pet com una gla i va quedar a trossos.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Només admirava la tranquil·litat del respirar a ple aire sota un cel tan clar i en una quietud tan ressonant.

[Francesc Trabal @ftrabal]

El primer senyor, d’en tant d’en tant, mira de reüll i toca l’ase (allò que es fa amb la llengua).

[Francesc Trabal @ftrabal]

Un campanar escampà el so de tres hores que s’amagaren al mar fugint de nosaltres.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Un petit gemec indesxifrable semblà demanar misericòrdia, i sobtadament Lídia es descotxà una mica deixant al descobert l’espatlla.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Judita em fa fàstic. Ahir es gratava els ulls amb un peu.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Es desféu un puny Simplex i tornà a collar-lo; s’exercità xiulant allò del: «Lo que importa es que yo vuelva, para no marchar jamás!» (El que importa és que jo torni per no anar-me’n mai més.) d’una sarsuela castellana.

[Francesc Trabal @ftrabal]

Els naturistes, abans de queixalar carn de bou o de cavalls s’agafarien amb carn d’automòbil.

[Francesc Trabal @ftrabal]

-Vull dir: no sé explicar-me per què els de Sabadell no viviu a Barcelona.