Xavier Gomis

Conserge i geganter

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

4. és PRESENT) amb el verb en FUTUR: la suma d'un present i un futur (permeteu-me que ho digui així) no és altra cosa que un FUTUR IMMINENT o IMMEDIAT, que és allò que volem expressar: que farem l'acció tot seguit, a continuació, al cap de pocs moments!

Gràcies de fer-ho córrer!

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

3. parlarem de l'obra de l'autora de ‘La plaça del Diamant’.

En lloc de dir, doncs, ‘anem a parlar de l'obra de Mercè Rodoreda...’, hem dir (si no ens movem cap enlloc) ‘ARA PARLAREM de l'obra de Mercè Rodoreda...’, és a dir, combinarem l'adverbi ARA (que indica que l'acció +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2. gran escriptora catalana. Per exemple si anéssim tots plegats a una trobada que es fes per a parlar de la seva obra.

Però no ho és gens si no anam enlloc, com passa sovint, sinó que allò que volem dir és que serà a continuació, que serà d'ara en pocs moments que +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 20 de juliol. Serà un enfilall de quatre unitats:

Un dia vaig sentir que algú deia ‘anem a parlar de l'obra de Mercè Rodoreda...’, una oració que seria ben encertada si ens moguéssim cap a algun lloc per a parlar de l'obra d'aquesta +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2.
el podem aplicar a una cosa costosa.

Per exemple, "enfermetat" (= MALALTIA) és un castellanisme REPATANI perquè, incomprensiblement, costa de bandejar: podem sentir que el diuen metges, infermers i tota mena de personal sanitari.

Feu-ho córrer per divulgar la nostra llengua.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 19 de juliol. Serà un enfilall d'un parell unitats:

L'adjectiu REPATANI-REPATÀNIA s'aplica a algú que sempre vol fer la seva, que és difícil de convèncer.

I, figuradament, també +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

4. fan que no sigui correcte de dir-les amb SER.

Sí que les podem dir amb FER, aquest verb sempre va bé:
• FARÉ vacances tot el mes d'agost.

• Del dia 7 fins al dia 18, vaig FER vacacions.

• N'Aurebiaix FARÀ vacances quatre dies.

És important que ho fem córrer. Gràcies.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

3.
• Del dia 7 fins al dia 18, vaig ESTAR de vacacions.

• N'Aurebiaix ESTARÀ de vacances quatre dies.

Les indicacions temporals duratives i limitades de cada oració (‘tot el mes d'agost’, ‘Del dia 7 fins al dia 18’ i ‘quatre dies’) ens obliguen a fer servir el verb ESTAR i +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2. Completarem així aquest enfilall de la setmana passada: https://t.co/AKFGKOVgIX

El verb ESTAR ha d'emprar-se si en l'oració hi ha un complement temporal que indica una duració limitada, és a dir, que té un acabament.

Per exemple:
• ESTARÉ de vacances tot el mes d'agost.
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Publicació de #boncatalà del 18 de juliol. Serà un enfilall de quatre unitats en què explicaré el context en què és correcte i obligatori que diguem ‘estar de vacacions’ o ‘estar de vacances’ (i no podem dir ‘ser de vacances o vacacions’; però sí ‘fer vacances o vacacions’).
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 17 de juliol:

No hauríem de confondre TRINXAR i TRITURAR.

• TRINXAR: tallar a trossets petits, especialment la carn.

• TRITURAR: reduir a pols o a trossets petitíssims, moldre. És un llatinisme adoptat per totes les llengües romàniques.

Que corri.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 16 de juliol:

Hi ha dos verbs que no hauríem de confondre:

• ‘anomenar’: esmentar algú, dir el nom d'algú en un discurs, en una conversa, etc.

• ‘nomenar’: designar per a un càrrec: ‘El rei el va nomenar secretari seu’.

Feu-ho córrer, si us plau!

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

4. es diu correctament així:
• Avui DINAREM (o ‘soparem’...) DE peix.

Dit d'aquesta manera, en lloc d'un c. directe (que no hi pot ser perquè els verbs dels àpats són tots intransitius), els parlants de les illes usen un complement preposicional, introduït amb DE.

Que corri.

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

3.
• Avui dinarem (o ‘soparem’...) peix➡️Avui, PER DINAR (o ‘per sopar’...), MENJAREM peix.

Observeu que, en els tres primers exemples, el complement directe depèn del verb FER i, en el darrer, de MENJAR, dos verbs que sí que són transitius.

A les illes, l'últim exemple, +

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2.
• Per la festa major, ballarem els gegants a la plaça➡️Per la festa major, FAREM BALLAR els gegants a la plaça.

• Aquesta mainada xala molt volant avions de paper➡️Aquesta mainada xala molt FENT VOLAR avions de paper.
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 15 de juliol, un enfilall de quatre unitats:

En general, no és adequat de fer transitiu un verb intransitiu. En diré exemples (l'oració de l'esquerra no és bona, hem de dir la de la dreta):

• Correm la veu!➡️FEM CÓRRER la veu!
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

5. Per tot això faríem molt bé de limitar l'ús de COL·LAPSE i COL·LAPSAR al significat mèdic original.

I fer servir ENSORRAR, ESBUCAR, ESFONDRAR, ENDERROCAR, AFONAR, etc. per al primer significat i EMBÓS, TAP, OBSTRUCCIÓ, etc., per al segon.

Us agrairé molt que ho feu córrer!

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

4. Si algú diu que ‘el pont ha col·lapsat’, què hem d'entendre? Que s'ha ensorrat o que hi ha un embós de trànsit?

I si diuen que ‘l'hotel és col·lapsat’, què han volgut dir? Que s'ha esbucat? O que, en aquest hotel, ja no hi caben més hostes?

No se sap. S'ha d'endevinar.
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

3. El castellà, a més, també hi ha afegit el significat d'EMBÓS, TAP, OBSTRUCCIÓ.

I, no cal dir, com que el català modern calca tot allò que fa el castellà, també ara podem sentir COL·LAPSE i COL·LAPSAR amb aquests nous significats, que bandegen els mots catalans genuïns.
+

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

2. ni tan sols existeixen.

En anglès volen dir la mateixa cosa, però van prendre, a més a més, els significats figurats d'ENSORRAMENT o ESBUCAMENT i ENSORRAR o ESBUCAR.

Aquests segons significats també els han pres el portuguès i el castellà, segurament per calc de l'anglès.
+