Vaja! Quina sorpresa!:
Espanya és un país on hi ha una regió que té el 16.5% de la població i contribueix el 20% dels impostos però que només rep el 6,8% de les inversions. Clarament, al gobierno de Espanya no li fa cap mena de vergonya discriminar contra una comunitat particular.
I ara tornem a preguntar a la gent d'ERC i del PSOE: d'on creieu que sortiran els 4.800 milions del nou finançament?
Sabeu què va presentar ahir el Ministeri d’Hisenda? L’esborrany del nou model de finançament.
Recordeu el gran acord d’investidura, anunciat a bombo i plateret, entre ERC i el PSOE, oi?
On ERC deia que aquest era, el punt clau, del perquè donaven el seu vot d’investidura a Pedro Sánchez, oi? Ho recordeu?
Aquell que deien que Catalunya tindria el control de l’IRPF i la sobirania fiscal plena? Doncs res de res. Madrid continuarà retenint-ne el control.
Recordeu que parlaven del control íntegre de l’IRPF? Doncs la cessió quedarà limitada a un ridícul 55%.
Recordeu que asseguraven que l’Agència Tributària de Catalunya recaptaria els impostos? Doncs la posada en marxa queda ajornada.
Recordeu que deien que Catalunya gestionaria els seus propis recursos? Doncs el sistema continuarà depenent de transferències controlades pel Tresor espanyol.
Recordeu el famós finançament singular per a Catalunya? Doncs desapareix i es converteix en un model “a la carta”, sense singularitat.
Recordeu que garantien el principi d’ordinalitat perquè Catalunya no hi perdés després de redistribuir recursos? Doncs tampoc. L’esborrany ni tan sols ho garanteix.
Ara, és quan surten tots indigants a dir que els han tornat ha enganyar, però NO.
Ho sabien, han venut el país, un cop més, a canvi de pagues, cadires, silencis i desenes de guinguetes més.
Memòria catalans, necessitem moltes dosis de memòria …
Ni concert econòmic, ni principi d'ordinalitat, ni més recursos nets per a Catalunya.
No sé per què hi ha gent que se sorprèn: tot això ja ho vaig explicar a TV3 fa MOLTS mesos. I recordeu que la reacció de Junqueras va ser la d'insultar-me i de dir que jo no sabia dividir. La consellera d'economia em va menystenir tot dient que jo no hi entenia ja que jo vivia al món de l' "economia en colors". Fins i tot van treure al pitbull oficial del partit (Miquel Puig) a TV3 per a dir que la meva intervenció havia estat còmica.
Però, al final, resulta que el professor de les americanes tenia raó. Qui ho havia de dir!!!
https://t.co/DqAcKi4VF2
El Suprem, tan savi i oportú, ens recorda que només la independència ens permetrà ser un país tan normal com el seu.
El Suprem prohibeix excloure el castellà de la retolació d'escoles i instituts públics catalans https://t.co/Qis6f374TC
Tenia unes notes escrites sobre Gaudí i la seva croada contra el castellà, i ara que l'Església ha decidit pixar-se sobre la seva memòria i llegat he cregut oportú reciclar-les.
https://t.co/LyGHsuLdYe
Rodalies fregant el col·lapse.
La sanitat catalana propera al col·lapse.
Els mestres i l'ensenyament propers al col·lapse.
L'economia catalana (informe Fènix) camí del col·lapse.
O canviem el rumb, o Catalunya col·lapsarà.
Cal reprendre el camí cap a la independència.
Que la pastanaga per encular-se els pressupostos sigui el Tren Orbital tal com tenim les Rodalies és com a mínim un acudit de molt mal gust. Un insult a tots els catalans que pateixen cada dia unes rodalies tercermundistes.
PSC + Comuns + ERC
estan tapant la CORRUPCIÓ de la DGAIA.
Pensen que la gent ja s'ha oblidat del tema.
Nosaltres no oblidem.
Per això hem fet aquest vídeo.
Espero que arribi al màxim de telèfons possible.
Bon dia.
- Delicte d prevaricació.
- Delicte d descobriment i revelació de secrets, agreujat.
- Delicte d'impediment d l’exercici d drets cívics o llibertat sindical.
- Delicte contra la integritat moral.
- Delicte d malversació.
Explicacions o dimissions? Se'ls ha d detenir i jutjar.
🙄El país és un acudit, per anar del 🚢port de Barcelona a Port Bou ara les mercaderies han de passar per Lleida i fer 330km extra.
👉Tot per no mantenir un túnel de 900 m.
Això amics i amigues és Adif, és Óscar Puente, és Espanya.🥳🥳
@lluiscarrasco@ComellasRamon Soc docent de primària i secundària per 28 anys, Lluís.
I et puc dir que l'encertes plenament.
Fa temps que els "consellers" d' ensenyament són de tot, menys docents.
Corrupteles a mansalva pels seus amics i a canvi, som els docents més mal pagats de l'estat espanyol.
Vergonyós
Catalunya no només perd població està perdent capacitat de futur.
Segons la @FIEC1 ja tenim 427.423 catalans a l’exterior. +5,1% en un any. I gairebé un 40% dels que marxen tenen educació superior.
Això no és mobilitat. És com una fuga de talent estructural. Però el problema és encara més profund:
Molts d’aquests catalans:
• no poden votar amb facilitat
• no poden tornar sense una penalització econòmica o professional molt gran
• no tenen cap via real per transferir el coneixement adquirit fora
Sense adonar-nos estem expulsant talent (o digueu-ho com voluguis) … i després bloquejant el seu retorn.
Cap país competitiu fa això.
Els ecosistemes que lideren el món (Silicon Valley, Singapur, Japó) fan exactament el contrari: atrauen, retenen i, sobretot, RECUPEREN el talent. Et fan tornar.
Catalunya encara no té una estratègia real de “brain circulation”.
Sense això:
no hi ha economia del coneixement
no hi ha sobirania digital
no hi ha competitivitat global
Això no va de dades.
Va de model de país.
Cal passar de la fuga de talent… a una política activa de retorn, connexió i influència global. I cal fer-ho ja.
#Talent #Catalunya #BrainDrain #EconomiaDigital #PolíticaPública #CatalansAlMón #AdeuAlTalent #braincirculation
🚨 Breaking: Szymon Marciniak out for 6 months with ACL injury. Devastating blow for Real Madrid – now they have to play Bayern in a fair 11 vs 11? No pre-booked penalties, no red cards, no ignored offsides. Our deep condolences to Florentino and Real Madrid. 💔 #Realmadrid
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
Per a que tu cobris 1.000€ nets, la teva empresa n'ha de pagar 1.700.
Els altres 700 se'ls queda l'Estat. IRPF, Seguretat Social, cotitzacions. Cada mes. Saps on van?
Avui presentem Menjòmetre per respondre exactament això. Fil: 👇
@jpagesm@JuntsXCat TRIPARTIT ESPANYOLISTA ha rebutjat (68 vots a 67) eliminar el districte universitari únic i/o reservar un 70% de places de medicina a estudiants catalans. Sense cap vergonya PSC, PP i VOX en contra de tenir metges catalans, en contra dels estudiants catalans.