Gemma Romeu

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol ❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️❤️ quin goig !
#JusticiaJosepBoan
#Reforma142CP
#LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

El meu fill té el sa costum de perseguir els somnis: de petit va voler ser un futbolista famós (fins que es va adonar que la pilota li esquivava els peus); d’adolescent es va convèncer que la música el duria directe a la fama (difícil, per no dir impossible, si fa vergonya cantar en públic) i finalment va considerar que el metre vuitanta-set i una figura espigada eren més que addients per desfilar en una passarel·la de moda. Així que es va pagar un curs de model i una molt productiva sessió fotogràfica. I va arribar el dia de trepitjar la primera https://t.co/BPZZEsV3BO de moda. En Josep estava tan content i jo, tan orgullosa…
La Berta seu al meu costat i aplaudeix el germà petit i jo la miro, bellíssima, un bé de deu de dona i em sento tan petita i tan satisfeta del que he aconseguit, tan orgullosa de ser la mare d’aquestes criatures, que penso que no passa res si m’arriba l’hora, que he completat la meva obra i que si he de marxar, ho faré sense recança perquè hauré deixat en aquest món una dona i un home bells per fora i encara més bells per dins i amb unes potentíssimes ales per volar tan alt i tan lluny com vulguin…
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol Una nit màgica ✨️
🥂 pel Josep , per tu, per l'amor infinit i incondicional ❤️
#JusticiaJoseoBoan
#Reforma142C
#LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

NIT DE SANT JOAN
Nit de Sant Joan, la celebració pagana del Solstici d’estiu, una de les dues nits de l’any que els pares ens permetien de sortir de nit sense haver de pregar massa; una de les nits de l’any que ens reunim amb la família, amb els amics, pa amb tomàquet i embotits; coca de fruita confitada i coca de llardons; cava, copes de cava; i foc i llum i alegria. Alegria i felicitat a dojo. Sant Joan tanca el curs a l’institut, deixa enrere la temuda selectivitat, el curs a la Universitat. Sant Joan és la porta que s’obre al Sol, al mar, a la platja, a la llibertat… I el meu fill, des que va deixar de ser el meu Bebè, vola fora del niu per passar aquesta fantàstica nit a casa de la Sira, punt de trobada de la Fam. I tot i que en Josep és el més jove, que tots tenen 20 anys (el Boan en té 18), els components d’aquesta colla es diverteixen tocant la guitarra i cantant, i explicant acudits i jugant a fet i amagar. Sí, a fet i amagar. I jo estic ben contenta que una nit com aquesta en què hi ha qui beu i no s’està de conduir, el meu fill estigui sa i estalvi a ca la Sira…

Ens veurem demà a l’hora de dinar, Llumdelamevavida. No tornis a casa a dormir, que aquesta nit hi ha massa gent que condueix beguda. No t’amoïnis, que jo et guardaré per postres un bon tall de la coca que has vist a la cuina i que també he fet per a tu. Passa-t’ho bé, Josep. Passa-t’ho molt bé.
T’estimo molt, fill. T’estimo tant que no sé com dir-t’ho…

Gaudiu d’aquesta nit màgica, família de twitter, gaudiu de la bona companyia, de la vida que recomença; gaudiu dels dies i de les nits, del Sol del cel del mar i les estrelles; i quan alceu la copa per brindar, tingueu un pensament d’amor per al nostre Josep. Jo alçaré la meva per vosaltres i per tots aquells als que estimeu. Alçaré la copa i demanaré a les estrelles que il.luminen el cel de la Nit més curta de l’any, que la vostra sigui una llarga i profitosa vida.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol El Josep no caurà mai en l 'oblit ✨️❤️ les persones que s'estimen sempre hi són d'alguna manera en el nostre camí per la vida. Bon dia 😘♾️
#JustíciaJosepBoan
#Reforma142CP
#LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

SANT JOAN…💔
El temps és una immensa roda de molí
i jo soc el gra al que esclafa Inexorablement
En cada volta.
I malgrat que el pes de la mola m’ofegui, jo seguiré cridant el teu nom, Fill meu;
jo seguiré parlant de Tu, Llumdelamevavida,
perquè parlar de Tu és tornar a parir-te
En aquest meu altre món.

Jo parlaré de tu, Josep,
Fins que la mola s’aturi.
Així ha de ser.
I de mi,
De mi no ha de quedar cap record
Mentre que tu, Josep
Tu has de ser recordat
Molt més enllà de la meva existència.
Perquè una mare
No ha de viure
més enllà de la vida d’un fill.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol Però quina monada de petitó amb aquestes reflexions tant profundes. I tenies raó Maria Pilar. Tant guapo de petit com de gran. Petonets 🥰🥰
#JustíciaJosepBoan
#Reforma142CP
#LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

EL CONTE DE L’ANEGUET LLEIG.
En Josep petit petitet és bonic, molt boniquet i la mare li ho diu totes les nits quan el du al llitet i tots els matins, quan el desperta.
Davant la porta de l’escola, abans de la tendra abraçada i el dolç petó, la mare mira el seu petit als ulls i li diu Bebè, ets guapo, molt guapo, però amb això no n’hi ha prou a la vida. Recorda el que et diu la mama: ara has d’escoltar tot el que explica la senyoreta. Tot el que ella explica és molt important per a tu. Està bé ser bonic, Bebè, i això ja ho tens. Però ser-ho no és pas un mèrit. Aprendre sí que ho és i cada dia has d’aprendre coses noves, que ja saps que a la mama no li agraden els homes guapos si són babaus! I en Josep somriu, demana el seu petonet i entra a escola. I un matí, com tots els matins camí del cole, la seva maneta dins la càlida mà de la mare, en Josep diu “Mama, jo no vull ser guapo”. I la mare s’atura i mira el seu fillet i li demana per què ho dius això, Bebè de la mama? I el fillet contesta tot tristoi És que si soc guapo de petit, “selé” lleig de glan, i petit dula poc i glan dula semple!
I ho diu tan convençut com amoïnat. Però fill, qui t’ha dit aquesta bestiesa? Per què has de ser guapo de petit i lleig de gran? I en Josep s’explica…És que jo vull com l’aneguet, murmura. I la mare, que no entén que li diu el seu nen, li demana “Quin aneguet, Bebè, de què em parles?” En Josep respon amb veu ferma, “Mama, l’aneguet del conte! Vull ser com l’aneguet que de petit és lleig i quan es fa glan és un cigne!” La mare se’l mira joiosa i li diu “No pateixis, Bebè, que estic ben segura que també seràs molt i molt guapo quan siguis gran. El més guapo del món mundial i el més llest de l’univers. Ara, orelles com pàmpols!”
I la mare no s’equivocava, perquè el seu fillet bonic, boniquet, es va convertir en un home bellíssim i llestíssim a qui tothom s’estimava.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueinaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol Bon dia mare de dos fills preciosos. Gràcies per aquests records del Josep que ens transmets dia a dia 😘❤️✨️♾️
#Reforma142CP
#JusticiaJosepBoan
#stopviolenciaviaria

[maria pilar @rosanesfiguerol]

TOTS ELS DIES, EL MATEIX DIA
Un dia com avui, quan el món somreia feliç de tenir el meu fill i el meu fill somreia feliç de ser l’amo del seu món,
Un dia com un de tants, el meu fill se m’apropa i em demana diners perquè necessita comprar els esmorzars i berenars de la nova dieta. El meu Bebè, que ja fa molt que no ho és, ha decidit canviar la sala de musculació pel Muguendo i, és clar, ara ha de menjar diferent. En David, que és qui supervisa els progressos esportius del nostre nen, li ha fet un nou llistat d’àpats. Compro res per casa? Em demana. I jo li contesto que no cal. En Josep marxa amb el carro de la compra cap al supermercat i dels molts que hi ha prop de casa nostra, tria el que li he dit mil cops que No vull que hi compri res. Però no, no em fa cap cas “Mama, és que al súper on tu vols que hi vagi no hi ha clares d’ou i no pretendràs que faci dos viatges!” Gent jove, pa tou, que deia ma iaia. I no sé per què, quan torna a casa, fotografia el que ha comprat abans de col.locar-ho tot a la nevera.
Aquell vespre, a la cuina hi ha en Josep amb l’ampolla de clares d’ou a punt de fer-se’n una truita. Com t’ho fas perquè no s’enganxi? em demana. A mi no em surt! I li prenc l’ampolla i li explico que la paella ha d’estar roent. Llanço un bon raig d’aquell líquid semitransparent i llefiscós i li ensenyo al meu Bebè com ha de fer per poder menjar una truita i no uns “ous” remenats. Jo no n’havia feta mai cap, de truita avorrida, però me’n vaig sortir. Després torro pa de motlle amb un rajolí d’oli i l’hi serveixo acompanyat d’un tu fregues el que he embrutat. I és clar que ho fa. Sempre ho fa. I molt rebé…
Cada dia,
quan obro la nevera,
em miro aquella ampolla de clares d’ou
com dorm. No la puc llençar… no ho faré mai. Perquè res no caduca quan tots els dies són el mateix dia.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol 😅😅😅😅😅😅

[maria pilar @rosanesfiguerol]

El primer “Mama, no vull que vinguis a buscar-me al cole” va arribar amb el 1r curs de l’ESO, acompanyat d’un “Mama, ja puc tenir mòbil?” I sí. Li’n vam proporcionar un, un de vell. A casa, la Berta i el Josep hereten els mòbils del papa i de la mama quan se’ls canvien i a en Josep li ha tocat una BlackBerry. En aquella època, els Reis d’Orient m’havien deixat damunt el sofà de la sala el meu primer IPhone, el número 4, i així que el meu Bebè el va veure, va deixar anar un Mama, quan et canviaràs el mòbil? Jo vaig contestar-li amb un quan et surti pèl a la barba! I vaig afegir-hi que si no li agradava el mòbil que li havíem proporcionat, que el tornés tornes al seu pare. Una factura menys! Per primer cop a la vida, en Josep no va dir ni piu. Caram, vaig pensar, que convincent que he estat! Santa Innocència la meva, creure que el meu fill s’havia rendit…No. No ho havia fet. En Josep havia dissenyat una altra estratègia: si la mama no es canvia el mòbil, hauré d’aconseguir un IPhone per una altra via. Com? Doncs seduint la tieta. I així és que com un cap de setmana que la Berta i el meu Bebè (que ja no era tan bebè), marxen a Madrid a casa de la meva germana petita, el molt trapella torna amb un Iphone nou de trinca, un Iphone 5. I què és el primer que fa? Doncs enviar un missatge al grup de wasap de classe (del que la tutora n’era l’única administradora) anunciant la bonanova. Un missatge que ha passat als annals de la història dels grups de wasap dels alumnes del Joan Pelegrí.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Dolors Arimany @Arimanydo]

😭🫂

[maria pilar @rosanesfiguerol]

Són moltes les coses que he descobert de mi des que el meu fill no va tornar a casa i el meu cervell va emmalaltir. El tractament psiquiàtric i psicològic als que em vaig haver de sotmetre em van obligar a observar-me, a racionalitzar les emocions, a trobar perquès sobre qui soc i a com aconseguir resistir-me a descansar per sempre d’una vida que pesa amb un pes insoportable.
Una de les coses que vaig poder veure quan vaig mirar-me endins és que mai he pogut demanar res que jo desitgés o que em calgués però que sempre he sentit la necessitat de fer-ho per als altres. I sento que això que ara us demanaré ho faig per a mi i em costa, em fa vergonya, però ho faré igualment.
A la pàgina web de projectes solidaris, El gra de mostassa, hi ha una beca que du el nom del meu fill: la beca Josep Boan. Amb aquesta beca que du el nom del nostre nen, en Tenas pot anar a escola i somiar amb un futur diferent al que tenia fins ara. Però hi ha més nois i noies com ell que necessiten la nostra col·laboració.
Entreu-hi i ajudeu a d’altres a perseguir i aconseguir el que ara només és un somni inabastable: una nova vida.
Moltíssimes gràcies 🫂
“ Si donem el necessari als que no tenen, no fem més que donar-los el que és seu”

https://t.co/ytqYOUx9ju

#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

Ens van confinar a casa per quinze dies. Una situació estranya, molt estranya. Un virus nou que havia viatjat des de la Xina i que matava. Però els quinze dies es van anar allargant, allargant i es van convertir en mesos… Jo els recordo amb afecte: convalescent d’una intervenció quirúrgica, ja feia temps que no sortia de casa i ara podia gaudir del pas lent de les hores, del refilet dels ocells, del silenci, tan estrany en una gran ciutat… Però per en Josep era molt dur no poder quedar amb la colla ni conduir la seva moto. Així que, a casa, el meu Bebè que ja no era cap Bebè, era l’únic que estava pendent de les notícies sobre la desescalada, perquè frisava poder muntar la seva pantera i fer-la ballar pels revolts de la carretera que el duia a Begues.
Un dels dies que tots quatre seiem a taula (quatre més un, perquè el xicot de la Berta, que havia arribat de Roma per cursar l’Erasmus, es va quedar atrapat a casa, pobret ell…, pobrissona ella…) en Josep va obrir el mòbil i va fer un bot de la cadira. Sí,Sí,Sí!!! Va cridar alçant el braç amb el puny tancat i colpejant l’aire. Ja puc marxar a Begues. A Begues!!! Però tot d’una, torna a seure, l’alegria desapareix i demana a son pare Papa, Begues no està dins la nostra zona sanitària, oi? I el vaig veure tan trist que per primer cop a la vida vaig aconsellar al meu fill que se saltés una prohibició. “Josep, pren la moto i marxa i si t’aturen els Mossos, fes-te el suec, demanes disculpes i mitja volta”. El meu fill primer somriu i després em demana “I si em posen una multa?” La meva resposta era evident: “Si et multen, hauràs de rascar-te la butxaca”. Va decidir que millor s’esperava a què obríssin la zona. I va arribar el dia tan i tan esperat. Jo era a la terrassa llegint i el meu Bebè de 20 anys recent estrenats va aparèixer mudat i perfumat i va deixar anar des del marc de la porta el tan desitjat Mama, pujo a Begues. Vaig bé? Duia uns pantalons texans i una camisa. Si fill, estàs guapíssim. Si no vens a dinar, avisa’m. I des de la terrassa estant, sento un Adéu! i el clec de la porta. No sé pas el temps que havia passat. A mi em va semblar un no-res, quan vaig sentir com la porta es tornava a obrir. Josep? Vaig demanar. I la veu del Josep em respon “Mama, marxo. Deu!” I un altre cop el clec.
Un parell de mesos després, una preciosa colla d’amics i amigues del meu Bebè (la Judit, en Pau, en Dario, la Marta, la Pachu i la Carla) va pujar a una tarima d’una mena d’escenari on es representava, encara no sé per què, el final absurd d’una història meravellosa i la Judit va llegir un text que duia escrit. I jo, que hi era i no hi era, de sobte vaig sentir com deia “Una de les anècdotes més impactants de les mil anècdotes que tinc amb tu va ser quan vam anar a la piscina del Pau i no portaves banyador i tot que et va dir que te’n deixava un, vas agafar la moto, vas baixar a Barcelona i vas tornar a pujar. 45 minuts de camí. Havies d’estar molt enamorat de la moto perquè et podíem haver deixat un banyador i tu vas voler baixar, fer les corbes i agafar un banyador de casa per tornar a pujar…”.
I les paraules de la Ju em van retornar a la terrassa de casa…
Mama pujo a Begues. Vaig bé?
Si fill. Estàs guapíssim. Si no véns a dinar, avisa’m.
Duia uns pantalons texans i una camisa… I en un temps de no-res, sento de nou el so de les claus a la porta…
Josep?
Mama, marxo. Adéu! …
Un banyador. Aquell dia el meu Príncep havia volgut refer camí per poder tornar a ballar, ben abraçat a la seva Bagheera, les corbes que el duien a Begues.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol Bon dia! Una abraçada 😘✨️
#JustíciaJosepBoan
#Reforma142CP

[maria pilar @rosanesfiguerol]

No deixeu de perseguir cap dels vostres somnis. Alguns es deixen atrapar, us ho asseguro. 😜

Bona nit, família (o Bon dia, per a qui em trobi demà)

#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan

[Gemma Romeu @gemixpac]

@rosanesfiguerol Que bonica és l'amistat 🥰❤️♾️✨️
#JusticiaJosepBoan
#Rrforma142CP
#LleiBoan

[maria pilar @rosanesfiguerol]

Temps sense temps,
passes perdudes,
espais buits,
dies de Lluna, nits de Sol;
veus sordes, silencis eixordadors;
calor freda, fred bullent;
carn sense pell;
sense batecs, el cor…
Un tresor. Un tresor m’ha trobat. Unes fotografies del meu fill adolescent m’esperaven dalt del núvol que, per fortuna, va quedar obert a l’ordinador. Ella és l’Olalla, una amiga del barri. Li conec la veu, perquè ve sovint a casa per cantar acompanyada de la guitarra d’en Josep. Té una veu preciosa, l’Olalla. Encara la puc veure a l’habitació del meu nen, asseguda al llit, cantant, rient.
Em recordo pensant “l’Olalla és tan bonica com la seva veu”.
Mai van deixar d’estimar-se, de necessitar-se, ni quan ella va marxar del barri, ni quan ell va...
I és per això que el Boan és sempre al cor de l’Olalla, a la pell de l’Olalla i que l’Olalla és sempre amb nosaltres en aquells dies en què jo voldria desaparèixer.
Un tresor m’ha trobat i jo us el regalo.
Sé que és molt poca cosa, però avui no tinc res més.
Amb tot el meu afecte
La mare d’en Josep Boan.
#JosepBoan #Reforma142CP #StopViolenciaViaria #JustíciaBoan #nofueunaccidente #LleiBoan