Han passat setze anys. Era el 2009. La selecció nacional de Catalunya jugava davant un Camp Nou ple; Johan Cruyff s’asseia a la banqueta catalana; i el rival era l’Argentina, tricampiona del món, dirigida en aquells moments per Diego Armando Maradona.
Aquell mateix any Catalunya havia reunit 520.000 signatures reclamant la creació de seleccions esportives catalanes per participar en competicions internacionals i havia aconseguit que el Parlament aprovàs la Llei 9/1999, de 30 de juliol, de suport a les seleccions esportives catalanes. Mentrestant, el Govern de José María Aznar recorria la norma davant el Tribunal Constitucional. I futbolistes com Oleguer Presas, a Catalunya; Nacho Fernández, a Galícia; o Inaxio Kortabarria, a Euskal Herria, eren considerats per molts autèntics referents nacionals per haver renunciat o expressat la seva negativa a representar la selecció espanyola per motius de convicció política.
Hem passat de tot això a la situació actual, que no crec que faci falta descriure. És una metàfora força eloqüent de l’estat en què es troba la nació.
Crec que el moviment independentista hauria de fer una autocrítica profunda per entendre com hem arribat fins aquí. La situació actual es pot revertir, però difícilment serà possible si es pretén fer el mateix de sempre, amb les mateixes persones i les mateixes propostes que ens han dut a la situació present.
Lo que estamos viendo no es una cadena de hechos sueltos, sino un guion clásico de poder. Estados Unidos primero ha asegurado suministro y reservas de petróleo en Venezuela, luego ha atacado a Irán y, cuando el estrecho de Ormuz se cierra, el mercado hace el resto. Pánico, rutas alteradas, barcos esperando y el precio del barril por las nubes.
Por Ormuz pasa una quinta parte del petróleo mundial. Si se cierra, la crisis se traslada a todo: gasolina, electricidad, transporte, fertilizantes, alimentos, producción industrial... y se viene una inflación que golpea a casi todos mientras unos pocos recogen beneficios.
En esa foto grande, la crisis no es un accidente. Es un mecanismo. Y quien llega con reservas, control logístico y capacidad de fijar condiciones, convierte el caos en beneficio. Geopolítica pura. Socializar el coste, privatizar el beneficio. Estados Unidos en estado puro.
19 de noviembre de 2022.
Robe cierra 'Mayeútica' en Madrid y ahora aquellas palabras significan más:
“Que seáis felices. Y solo recordaros, una vez más, que estéis atentos a la vida y que no os perdáis nada. Hasta siempre”
Así sea, maestro. Hasta siempre, siempre, siempre🥺
🌹📚 EL SORTEIG DE SANT JORDI DE CLUB EDITOR 📚🌹
🌠 Rifem 2 lots amb: "La gran família", "Maripasoula", "La porta del sol", "Els ocells" i "K. L. Reich".
✨ Segueix @CatorzeCat.
✨ Posa un ♥️ i retuiteja-ho.
✨ Etiqueta algú.
🎁 Si guanyeu, tots dos rebreu el lot a casa.🌹
⚠️ El kit d’emergència de la Comissió Europea no és altra cosa que un exemple pràctic del que Naomi Klein va batejar com a “doctrina del xoc”. Les institucions europees intenten generar pànic col·lectiu per justificar el gir cap al rearmament i la militarització. És escandalós.
Els gitanos catalans són pràcticament els únics que mantenen la llengua a Catalunya Nord (sud de França) de forma habitual i majoritària. Malauradament, la resta de la població ja no els entén, excepte la gent gran:
🎄📚 La panera de Club Editor 📚🎄
¿Vols rebre aquest lot amb llibres d'Eva Baltasar, Auður Ava Ólafsdóttir, Eduard Olesti i Aina Bonet?
💥 En rifem tres!
✨ Segueix @CatorzeCat.
✨ Posa un ♥️ i retuiteja-ho.
✨ Etiqueta a qui regalaries algun d'aquests llibres.
Sort!
les cases son l'únic resguard d'intimitat seguretat tranquil·litat cura i descans en un sistema contruït estructuralment a favor de la producció i l'explotació, no poder pagar aquest resguard és violència de classe, s'ha d'haver acabat, per força major, avui a la mani
⚠️ ACABA DE SONAR L'ALERTA DE PROTECCIÓ CIVIL A BARCELONA I ELS MOSSOS ESTAN DESNONANT UNA FAMÍLIA AMB UN NEN MENOR D'EDAT ⚠️
AIXÒ ES UNA VERGONYA. MÀXIMA DIFUSSIÓ.
@salvadorilla NO PENSES ORDENAR ALS MOSSOS QUE ATURIN AIXÒ? @socialistes_cat CÒMPLICES.
A Xiva no tenen aigua ni llum. No tenen menjar. Se les han d'arreglar com poden. Han de traure el fang ells mateixos. Però això sí, a poca distància, el "seu estat" està treballant en allò important: restablir l'AVE entre València i Madrid #ObservatoriDeLaColònia
"Chupáis sangre a proletarios y luego practicáis autocomplaciente filantropía, presentándoos ante el mundo como benefactores de humanidad cuando dais a las víctimas una centésima parte de lo que les pertenece". (Engels)