El govern espanyol no podia retre millor homenatge a Gaudí que recordant al món que Catalunya és una autonomia no pas per voluntat democràtica, sinó per imposició.
Per això expulsen, persegueixen, identifiquen, menystenen i insulten.
És por. Por a un color, a un nom, a una bandera, a una estelada, a un himne, a un president, a una nació.
Lliures o sotmesos.
No hi ha més volta de full.
Allò que alguns anomenen “procés” és una guerra. Una guerra que alguns s’han arribat a creure que havíem perdut.
I no.
Encara som aquí.
I els d’allà ho tenen molt clar. Potser més clar, fins i tot, que alguns dels d’aquí.
Franquisme en estat pur. Em treu de polleguera saber, avui, que els 600 cantaires que volien ahir a la nit mostrar estelades davant del Papa, els reis i els polítics que eren a la Sagrada Família, van ser encapsulats per la policia com a delinqüents durant un quart d’hora.