Fa molts anys que votem autèntics subnormals, i ara ens queixem que els boscos estan abandonats??
El mateix podríem dir de la AP7, de l'educació, de la sanitat, etc, etc.
El més fotut del món laboral és que tanta gent pugui sotmetre's més o menys voluntàriament a tanta humiliació, a ser controlada, injuriada i renyada a base de pals durant un mínim de 8 hores cada dia per persones que sovint no tenen cap virtut.
L'absentisme laboral és una reacció als acomiadaments massius i als sous de merda, és aplicar la lògica soviètica: ells fan veure que ens paguen i nosaltres fem veure que treballem.
Hi ha miralls màgics. Miralls diabòlics. Miralls que deformen. Hi ha mirallets per caçar aloses. Hi ha el mirall de cada dia que ens fa estrangers a nosaltres mateixos.
Pròleg a Mirall trencat
✊🏼 Parla la treballadora acomiadada d'@AticcoWorkspace per parlar en català.
Plataforma per la Llengua ja hem denunciat l'empresa a Inspecció de Treball.
𝐴 𝑙𝑎 𝑓𝑒𝑖𝑛𝑎 𝑖 𝑎𝑟𝑟𝑒𝑢, 𝑑𝑒𝑓𝑒𝑛𝑠𝑒𝑚 𝑒𝑙𝑠 𝑑𝑟𝑒𝑡𝑠 𝑙𝑖𝑛𝑔𝑢̈𝑖́𝑠𝑡𝑖𝑐𝑠! 💥
TV3 ha tallat la retransmissió del partit Catalunya-Gran Bretanya de bàsquet quan faltaven pocs segons. Ens ha enviat a @som3cat. En clicar per veure el final hi feien dos anuncis i ens l'hem perdut. 😡Si hagués jugat 'la roja' no ho haurien fet.
1/ 🧵Bon dia! Des que vam començar amb la prevenda del llibre Menjonation, ja n’hem vengut 500.
Necessitem arribar a 1000 perquè l’operació doni beneficis al @Menjometre (no som ni una editorial ni molt menys una ONG)
I per això et demanem la teva ajuda.
Pots reservar-lo aquí si ja saps de què va. https://t.co/uhDV025yx8
Si no, segueix llegint👇
A mi aquesta manera de fer política em sembla pobra.
Obrir una seu podria ser un acte normal. Fer-ho com qui penja un trofeu a la paret, amb aquell punt de botí arrencat a l’enemic i el xiuleu-me de final, ja és una altra cosa.
No em fa cap pena el món que durant anys ha anat abandonant el terreny nacional entre assemblees, moralitat, sermons i consignes de temporada. S’ho han guanyat força.
Però tampoc penso aplaudir qualsevol gest només perquè porta una etiqueta nacional. La nació catalana no s’aixeca fent befa damunt les restes d’una altra capelleta.
La Nació Catalana necessita projecte, llengua, comunitat, arrelament i poder català.
No una altra tribu fent-se fotos amb el cap de l’adversari.
Si les pelis fossin realistes, s'acabarien moltes quotes de minories, les noies no serien agents secrets expertes en combat cos a cos i les joguines no parlarien.
Som un país subordinat lingüísticament perquè sistemàticament aparquem el català en escenaris de poder:
Caps d'empresa, mestres, directors, caps de departament, monitors, entrenadors, formadors...
Cal que tothom en siguem conscients i tots mantinguem el català en tot moment.
Si penses que el mexicà, argentí, castellà, xilè, colombià, veneçolà, cubà, hondureny, peruà etc són la mateixa llengua PERÒ el català, valencià, mallorquí, alguerés són llengües diferents, tens una malaltia mental molt greu.
Antoni Gaudí torna a casa després de la seva última caminada per Barcelona. El cotxe de morts que porta el cadàver de l'arquitecte entra al Temple venint des de l'Hospital de la Santa Creu, acompanyat per milers de ciutadans formant un llarg seguici.
Ara faran veure que això és cosa d'espanyols i iniciaran el típic relat de l'apropiació cultural. Però saben que només el poden imposar per la força de les porres. Nosaltres som el mirall del seu complexe i per això ens odien.
Avui fa 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí. I a ‘Les tres bessones i Gaudí’, la seva mort es representa poèticament: en lloc de ser atropellat per un tramvia, se’l veu pujant-hi i retrobant-se amb el seu amor de joventut.
Pell de gallina. Sempre referents.