Paco Vázquez, histórico del PSOE:
“El problema de España no es la extrema derecha. El problema de España es el PSOE con un bloque de partidos rupturistas, populistas, separatistas y vinculados al terrorismo. El problema de España es esa extrema izquierda”
Sanitaria MARROQUÍ, nos cuenta la verdad sin maquillaje de la inmigración desbordada:
“La Sanidad y todo lo público se va a la m.erda”
#sanchezdimisión
💥¡Noche mágica en la Nova Creu Alta!
💪El @CESabadell golea 3-0 al Real Madrid Castilla, remontando el 2-0 adverso de la ida, para meterse en la final del playoff de ascenso a Segunda División
🔍 Las claves de la situación de Javi Hernández en el #RCDE
📌 Monchi le transmitió a su entorno unas ideas distintas a las que había antes de su llegada
📌 Tanto la dirección deportiva como Manolo consideran que está capacitado para jugar en Primera
📌 El club, además, no está buscando mediapunta
✍️ @sergio21escario
https://t.co/Kk8kI70VLD
Una imagen con IA la puede hace cualquiera, pero para mandar 7 inspecciones de Hacienda, hace falta algo más que una "fontanera"
Lo mismo la mujer con más poder de toda la democracia sabe algo.
Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.
Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.
La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.
Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…
Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.
Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:
menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.
A Catalunya això encara es percep més perquè combines:
la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.
El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.
També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.
I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?
Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.
Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:
desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.
És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.
Al 2008 van deixar de pagar la hipoteca.
18 anys sense pagar pis, ni casa, ni llum perquè són vulnerables.
18 anys per a buscar feina i pagar el deute
18 anys que, tot i no poder pagar, han continuat tenint fills.
Potser sí que mereixien ser desnonats, per irresponsables.
1998, la 🇫🇷 est championne du monde de football.
Plus de 500 000 supporteurs en communion totale avec les joueurs et le staff.
Pas une poubelle incendiée!
Pas un abris bus détruit!
Pas de tirs de mortiers!
Une liesse populaire, rien d'autre.
Voilà la 🇫🇷 qu'on aime et que l'on veut retrouver.