Buscaven una humiliació política, una humiliació mediàtica, una humiliació judicial, i ara una humiliació professional i emocional. Però no em sento humiliada. Perplexa, si de cas. Tot i que la meva capacitat de perplexitat comença a quedar superada per la capacitat del tribunal de prendre decisions deshonestes sota una toga que haurien d’intentar respectar més.
Però hi ha una cosa que aquesta decisió no pot fer: canviar qui soc, què penso ni allò que he defensat sempre. El suport extraordinari que he rebut aquests dies m'ho confirma, moltes gràcies. I, després de tot el que he viscut, si algú esperava trobar-me sotmesa, s'ha equivocat de persona. No m’han doblegat en 8 anys i no ho faran amb un curs de 25h.
Avui, amb @MarcoChiazza a @la2_tve
No me’n puc estar.
Em sembla una manca de respecte enorme, que frega l’insult, dirigir-se en castellà -i amb un espanyolíssim “Yo quiero” per bandera- al partit fundat el 1931 per Francesc Macià i Lluís Companys, el partit que durant anys -inclosos els foscos anys de la dictadura- ha estat un referent del catalanisme polític i de la defensa de la llengua catalana.
Es dirigeix a la parròquia i votants d’@Esquerra_ERC en castellà. I es vol carregar les sigles de quasi cent anys d’història com ERC per anar en coalició amb les esquerres d’Espanya. Militants d’ERC, si us plau, aixequeu-vos i trenqueu això!
Ara s’entén perquè ahir la Colau va voler escalfar motors amenaçant al president @KRLS: una no pot liderar res a Espanya sense un atac directe al president Puigdemont.
Ha aguantat moltes tempestes, aquí i a l'exili, però ja era hora!!
Tothom es pregunta quan tornarà.
Jo només penso que es va exiliar amb 55 anys i tornarà amb 63.
📷 de @KRLS
No vam anar a l’exili a defensar els partits polítics de cadascú sinó a defensar institucions i drets del poble de Catalunya greument amenaçats pel 155 i la repressió policial i judicial, i en tornarem de la mateixa manera: no pas al servei del nostre partit sinó al servei del nostre país.
El que s’ha acordat avui obliga a acabar l’etapa de repressió política que hem patit des de fa més de nou anys perquè vam votar per la independència del nostre país. Nou anys d’utilització impròpia dels poders judicials per interferir en un conflicte que pertanyia i pertany a la política i que correspon a la política, no als jutges, de resoldre.
En termes de la relació Catalunya-Espanya avui no se soluciona res. L’amnistia forma part de la fórmula per a la resolució del conflicte històric que existeix entre Catalunya i Espanya, però l’amnistia no és en si mateixa la seva solució.
Intentar la mort civil dels líders independentistes, dels líders socials i dels activistes mobilitzats, és propi dels règims autoritaris i, per tant, és inacceptable en una democràcia europea. El que dèiem el primer dia a la primera roda de premsa quan vam arribar a l’exili és perfectament vàlid nou anys després.
Vull posar en valor la determinació i els resultats de l’estratègia de l’exili. Ho hem aconseguit mantenint una posició basada en quatre principis que hem respectat escrupolosament:
1. La defensa de les institucions i la legitimitat de les seves decisions en contra de tot intent de sotmetre-les al caprici repressor espanyol.
2. La defensa política dels nostres drets fonamentals per aconseguir un marc jurídic que els blindi millor del que no estaven l’any 2017.
3. El caràcter irrenunciable del dret a l’autodeterminació i a les accions unilaterals de caràcter democràtic i pacífic que s’escaiguin quan ja s’hagin esgotat totes les vies i intents de solució negociada.
4. El manteniment del sentit polític de l’exili i, per tant, el refús a tot itinerari personal per resoldre la situació particular de cadascú. Vam decidir anar a l’exili a fer política i no hem parat fins a assegurar que el retorn tingui també sentit polític.
Avui és un dia molt especial per a les nostres famílies, per als nostres amics i per a tota la gent que de manera incansable ens ha acompanyat i ens acompanya des del primer dia. Mai, mai no ens han deixat sols. A totes elles els donem les gràcies i els dediquem emocionats la victòria de l’amnistia.
JUNTS ni farà falta que faci campanya, se l’estan fent els de Madrid!! El desconeixement que tenen de Catalunya, es impresionant!! Encara no saben que els catalans, tanquem files, quan ens diuen que hem de fer, els de fora?? Porten una campanya, contra junts, que creixerà!!
Ada Colau fou alcaldessa d Barcelona entre juny dl 2015 i dl 2023. Hom pot veure al gràfic com es tracta dl període en que + ha crescut el preu dl lloguer d Barcelona, tot i q la tendència és la mateixa amb el mandat d Jaume Collboni (amb el suport d'Ada Colau). I donen lliçons!
En rebre el president legítim, no rebem Carles Puigdemont ni el president de Junts, sinó la restitució de la Generalitat per treure-la de la subordinació a Espanya. I es fa el primer pas per refer l'aliança entre carrer i institucions, trencada l'octubre de 2017.
Avui s’obre finalment el camí perquè els exiliats puguin tornar a Catalunya en llibertat. És un dia d’una enorme transcendència política i jurídica perquè, després de nou anys, es tanca una etapa de persecució judicial contra el MHP @KRLS i els HC @LluisPuigGordi i @toni_comin , però també contra el conjunt de l’independentisme català.
És la constatació que allò que durant anys es va voler resoldre per la via judicial no es podia resoldre per aquesta via.
Però hi ha una cosa que aquesta sentència no pot fer: esborrar el que ha passat. No pot esborrar l’1 d’Octubre, ni la repressió, ni l’exili, ni nou anys de conflicte polític i judicial. Tampoc no pot donar per resolt un conflicte que continua existint.
Avui podem començar a passar d’una etapa de judicialització a una etapa de política. I això vol dir tornar a discutir políticament allò que continua pendent: la independència de Catalunya.
L’amnistia no és el final de l’independentisme com voldrien alguns. És el final —o hauria de ser-ho— d’una etapa de persecució judicial contra l’independentisme.
Els exiliats podran tornar. I fer-ho sense renunciar a les idees per les quals van marxar. El conflicte polític continua obert. I ara, precisament perquè la via judicial ha arribat a aquest punt, toca tornar a posar la política i l’autodeterminació al centre.