Jordi Hors i Presas

[Javier Martinez @JavierM21161125]

El dia que @rvilablareix amb @didacromagos al capdavant se l'hi concedeixi el Premi Nacional de Cultura començarem a ser un país lliure. Quina feinada que fan. Estructura d'Estat! Seguim-los i fem aquesta piulada viral. Quan volem som imparables.

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

@deleslletres Vaig conèixer Jordi Barre fa 30 anys a Ribesaltes (Catalunya Nord), ben a prop de Perpinyà, dinant a la mateixa taula gràcies a un bon amic nostre, Jaume Roure, aleshores dirigent d'Unitat Catalana. Quins temps!

[República de les Lletres @deleslletres]

"Tant com me quedarà un alè de vida,
tant com me quedarà un fileret de veu,
jo te cantaré dolça terra ferida,
jo te cantaré, malaguanyat país meu"

Jordi Barre (Argelers de la Marenda), 104è aniversari.

"Parlem català, és la nostra vida,
és el nostre ésser, és el nostre pa"

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Quan us parlin de la reforma del reglament del Congrés perquè s’hi pugui parlar en català heu de tenir en compte dues coses:

La primera, que enlloc del reglament no es diu que hi hagi l’obligació de fer servir el castellà, o la prohibició de fer servir una altra llengua oficial. Per tant, amb la voluntat política de la presidència n’hi ha prou. I de voluntat fins ara no n’hi ha hagut mai.

La segona, que el procés de reforma sol ser una estratègia per fer perdre el temps fent veure que intentes arreglar un problema que en realitat a tu t’importa un rave. Cliqueu aquest enllaç i veureu com ha anat la proposta de reforma del reglament del Senat perquè el català tingui exactament el mateix rang que el castellà. https://t.co/OeAY88LE8l

Pròrrogues i més pròrrogues… fins que la proposta ha caducat perquè la legislatura s’ha acabat. Sabeu qui va presentar les 59 (!) propostes de pròrrogues per evitar el debat i votació en comissió? El Grup Parlamentari Socialista. El nostre senador @jlcleries us en pot donar tots els detalls.

Són mestres en filibusterisme parlamentari. És aquest l’itinerari que tenen previst perquè el català sigui llengua oficial del Congrés espanyol? Perquè si és aquest, ja sabem el pa que s’hi dona…

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

@tonialba Aquesta senyora, que es considera tan patiòtica, no respecta la seva pròpia llengua, perquè fins i tot s'atreveix a fer faltes d'ortografia. Dues faltes en només tres paraules. "¿Qué tienes tú?"

[Antoni Gelonch @Antoni_Gelonch]

"Qualsevol veritat passa x 3 etapes: primer, és ridiculitzada. Després, ha d suportar una forta oposició. Al final, és considerada com si sempre hagués estat una evidència". (Arthur Schopenhauer)

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

El recompte definitiu dels vots ha comportat un canvi puntual a l’assignació d’escons al Parlament espanyol però rellevant en l’equació per a qualsevol investidura. L’actual president del Govern i candidat socialista a la reelecció només podrà ser escollit si obté el vot afirmatiu d’una coalició molt àmplia, inclosos els 7 vots de Junts per Catalunya.

Si fa sis dies el resultat provisional ja ens va situar en el centre de la conversa i de les especulacions, amb els resultats definitius a les mans la posició encara ha quedat més contrastada: o @JuntsXCat vota que sí, o el PSOE acaba facilitant la investidura de Feijóo (o la del candidat que els Populars proposin), o anem a la repetició de les eleccions.

No ha passat prou temps per saber què acabaran fent els dos grans partits espanyols —el que ha perdut guanyant, i el que ha guanyat perdent—. En circumstàncies similars, van preferir repetir les eleccions. 𝐏𝐞𝐫 𝐭𝐚𝐧𝐭, 𝐜𝐚𝐥 𝐦𝐚𝐧𝐭𝐞𝐧𝐢𝐫 𝐥𝐚 𝐝𝐢𝐬𝐜𝐫𝐞𝐜𝐢𝐨́ 𝐢 𝐞𝐱𝐭𝐫𝐞𝐦𝐚𝐫 𝐥𝐚 𝐩𝐫𝐮𝐝𝐞̀𝐧𝐜𝐢𝐚.

Tanmateix, sí que em permeto donar un consell, que crec que ajudarà a entendre les coses millor i evitarà —potser demano massa— que circulin barrabassades: 𝐪𝐮𝐢 𝐜𝐫𝐞𝐠𝐮𝐢 𝐪𝐮𝐞 𝐞𝐱𝐞𝐫𝐜𝐢𝐧𝐭 𝐩𝐫𝐞𝐬𝐬𝐢𝐨́ 𝐨 𝐩𝐫𝐚𝐜𝐭𝐢𝐜𝐚𝐧𝐭 𝐝𝐢𝐫𝐞𝐜𝐭𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐞𝐥 𝐱𝐚𝐧𝐭𝐚𝐭𝐠𝐞 𝐩𝐨𝐥𝐢́𝐭𝐢𝐜 𝐨𝐛𝐭𝐢𝐧𝐝𝐫𝐚̀ 𝐚𝐥𝐠𝐮𝐧 𝐛𝐞𝐧𝐞𝐟𝐢𝐜𝐢 𝐭𝐚̀𝐜𝐭𝐢𝐜, 𝐞𝐬 𝐩𝐨𝐭 𝐞𝐬𝐭𝐚𝐥𝐯𝐢𝐚𝐫 𝐥’𝐞𝐬𝐟𝐨𝐫𝐜̧. Almenys en el meu cas.

Gairebé mai no parlo de com visc, a escala personal, l’experiència de l’exili. He procurat queixar-me’n el mínim possible i de no caure en l’explotació, per a mi deshonesta, del victimisme fàcil. Normalment, quan en parlo és perquè m’han fet alguna pregunta, però procuro no entrar massa en detalls. Si ara hi faré una referència és perquè ajudarà a entendre la posició política, i perquè el moment és prou important com perquè ningú no es cridi a engany.

En aquests cinc anys i nou mesos que porto a l’exili he rebut amenaces cada setmana, he estat objecte de campanyes de difamació vergonyoses, d’articles vomitius sobre mi i la meva família, de dossiers policials degudament filtrats involucrant-me en trames delirants; m’han detingut dues vegades i m’han col·locat aparells de seguiment al cotxe; han infectat amb Pegasus tot el meu entorn, inclòs el mòbil de la meva dona; m’han presentat com a populista, eurofòbic i xenòfob; darrerament es porta el terme "ressentit i irrellevant". M’han comparat, en articles en diaris seriosos, amb aquell miserable pilot de Germanwings que va estavellar deliberadament l’avió als Alps. Han fabulat sobre la meva salut mental sense tenir gens de respecte per la persona ni tampoc per les persones que sí realment pateixen malalties. Visc sense la protecció que la llei teòricament em garanteix; s’inventen que hi ha ONGs que reben subvencions públiques que desvien diners cap a mi; s’inventen que el grup parlamentari de Junts va desviar a “Waterloo” (concepte) diners destinats a la Covid… 𝐢 𝐦𝐚𝐢 𝐮𝐧 𝐬𝐨𝐥 𝐣𝐮𝐭𝐠𝐞 (𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥) 𝐞𝐥𝐬 𝐡𝐚 𝐩𝐚𝐫𝐚𝐭 𝐞𝐥𝐬 𝐩𝐞𝐮𝐬. 𝐓𝐚𝐦𝐩𝐨𝐜 𝐥𝐢 𝐡𝐚 𝐢𝐦𝐩𝐨𝐫𝐭𝐚𝐭 𝐚 𝐜𝐚𝐩 “𝐝𝐞𝐦𝐨̀𝐜𝐫𝐚𝐭𝐚” 𝐞𝐬𝐩𝐚𝐧𝐲𝐨𝐥 𝐬𝐚𝐛𝐞𝐫 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭 𝐚𝐢𝐱𝐨̀ 𝐞𝐫𝐚 𝐯𝐞𝐫𝐢𝐭𝐚𝐭, 𝐨 𝐬𝐢 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐦𝐚𝐧𝐢𝐩𝐮𝐥𝐚𝐜𝐢𝐨́ 𝐝𝐞 𝐥𝐚 𝐫𝐞𝐚𝐥𝐢𝐭𝐚𝐭 𝐞𝐫𝐚 𝐮𝐧𝐚 𝐟𝐨𝐫𝐦𝐚 𝐝𝐞 𝐟𝐞𝐢𝐱𝐢𝐬𝐦𝐞 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐚𝐥 𝐜𝐚𝐥𝐢𝐚 𝐩𝐫𝐞𝐨𝐜𝐮𝐩𝐚𝐫-𝐬𝐞. Perquè si es tracta d’aturar el feixisme, s’ha de fer sempre, no a la carta.

Això és només una mostra d’un inventari molt més llarg. 𝐉𝐚 𝐬𝐞́ 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞́𝐬 𝐥’𝐨𝐛𝐣𝐞𝐜𝐭𝐢𝐮 𝐝𝐞 𝐭𝐨𝐭𝐚 𝐚𝐪𝐮𝐞𝐬𝐭𝐚 𝐞𝐧𝐠𝐢𝐧𝐲𝐞𝐫𝐢𝐚 𝐧𝐚𝐫𝐫𝐚𝐭𝐢𝐯𝐚: 𝐪𝐮𝐞 𝐡𝐨 𝐝𝐞𝐢𝐱𝐢 𝐜𝐨́𝐫𝐫𝐞𝐫. I, si pot ser, que em presenti davant del jutge espanyol i accepti tant la seva autoritat com la seva decisió. Estic convençut que si hagués renunciat a mantenir la posició i a fer política, m’hauria estalviat moltes d’aquestes coses tan desagradables.

𝐇𝐨 𝐞𝐱𝐩𝐥𝐢𝐜𝐨 𝐛𝐚̀𝐬𝐢𝐜𝐚𝐦𝐞𝐧𝐭 𝐩𝐞𝐫𝐪𝐮𝐞̀ 𝐡𝐢 𝐡𝐚𝐠𝐢 𝐪𝐮𝐢 𝐞𝐬 𝐩𝐮𝐠𝐮𝐢 𝐟𝐞𝐫 𝐮𝐧𝐚 𝐥𝐥𝐞𝐮𝐠𝐞𝐫𝐚 𝐢𝐝𝐞𝐚 𝐝𝐞 𝐪𝐮𝐢𝐧 𝐞𝐟𝐞𝐜𝐭𝐞 𝐞𝐦 𝐩𝐨𝐭 𝐜𝐚𝐮𝐬𝐚𝐫 𝐞𝐥 𝐟𝐞𝐭 𝐪𝐮𝐞 𝐝𝐢𝐠𝐮𝐢𝐧 𝐪𝐮𝐞 𝐬𝐢 𝐉𝐮𝐧𝐭𝐬 𝐧𝐨 𝐯𝐨𝐭𝐚 𝐏𝐞𝐝𝐫𝐨 𝐒𝐚́𝐧𝐜𝐡𝐞𝐳 𝐞𝐦 𝐜𝐚𝐮𝐫𝐚̀ 𝐞𝐥 𝐦𝐨́𝐧 𝐚 𝐬𝐨𝐛𝐫𝐞 𝐢 𝐯𝐚𝐠𝐚𝐫𝐞́ 𝐜𝐨𝐦 𝐮𝐧𝐚 𝐚̀𝐧𝐢𝐦𝐚 𝐞𝐧 𝐩𝐞𝐧𝐚. Però també és completament irrellevant si es tracta de fer política (la de debò, no la de les aparences dels milhomes que es passegen per les moquetes de Madrid com si fossin Cambó) i de negociar els termes en què s’ha d’acordar la resolució d’un conflicte com el que existeix entre Catalunya i Espanya.

Tenir la clau és circumstancial. Un dia la tens i l’endemà no, i no ho podem perdre mai de vista. Això no ens pot fer caure ni en les presses davant la por de perdre-la, ni en la sobreactuació davant d’un poder que és inevitablement efímer. El dit i la Lluna. Això és el dit; la Lluna és una altra cosa. La Lluna és un conflicte polític molt seriós i profund, i és aquí on cal posar el focus. No en les persones, sinó en el país. I fins que no recuperin el paràgraf perdut en aquest conflicte (allò de les “diversas vicisitudes” de què parlava fa un parell de dies), no entendran res i no estaran en condicions de tenir una conversa profitosa. Tot el que podran aspirar és a apedaçar legislatures, i avançar d’esma pel camí de l’aigua. Com la vaca cega.

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

De la pluja de milions a la pluja àcida
L’estat espanyol ha anunciat moltes vegades una “pluja de milions” que mai no hem rebut. La veritat és que mentre anava prometent inversions, l’Estat ja havia decidit descarregar una persistent pluja àcida sobre Catalunya, amb la intenció de dissoldre la nació començant per la llengua i continuant per la cohesió social.

Aquest és l’objectiu, no en tenen cap altre. Els importa un rave si els catalans tenim els serveis i les inversions que ens mereixem o si els nostres recursos se’n van per no tornar mai més. La prosperitat i el benestar dels catalans no figuren en les prioritats reals de cap partit espanyol. Ho han demostrar quan han governat: l’esquerra és exactament igual de dissolvent que la dreta, i per això s'ajuden mútuament, com hem tornat a veure a Barcelona.

En aquest context, si ells han decidit ser pluja àcida per a Catalunya, Catalunya no pot ser la pluja balsàmica de la política espanyola. Qui pretengui estabilitzar tot Govern espanyol estarà contribuint, com s’ha demostrat, a la dissolució de la nació; de manera més explícita o a l'estil de la granota bullida, però dissolució al capdavall. Les evidències acumulades durant dècades (i segles) confirmen que no existeix cap via constitucional espanyola que permeti la supervivència de Catalunya. Ni sota dictadures ni sota democràcies presidides per la monarquia hereva de la dictadura.

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

🔴 VÍDEO
És imprescindible que recuperem la memòria i diguem coses com, per exemple, que a Catalunya el castellà es va imposar per la força de les armes.
https://t.co/To04gaEaXs

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

Un escrit al Suprem del 2017 converteix la Fiscalia en aliada de Puigdemont. El peix encara no està tot venut i a la llotja encara hi ha peix.
https://t.co/6Ze2GH36If

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

Espies, espiadors i espiats: un "totum revolutum". https://t.co/v1XJR8IQtu a través de @YouTube

[Albano-Dante Fachín @AlbanoDante76]

🔴🔴🔴 Per què els mitjans catalans no estan parlant més d'això?
👇👇👇
"Amb Pegasus, el PSOE va espiar 65 telèfons d'independentistes catalans saltant-se la llei. Ara podria espiar els missatges de tots els independentistes".
Aquí explicat:

https://t.co/45IOdum43C

[Ignasi Sabater Poch @ignasisabater]

S’apropa el 28M. Per a mi, és important valorar les opcions polítiques que mantenen el seu compromís de treballar per la independència del nostre país des del municipalisme.

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

En quina mena de "democràcia" vivim? Cap a on anem? Qui ens hi ajudarà? OCTUVRE davant El Periódico, La Vanguardia i el CNI. https://t.co/zR7BMBZrHj a través de @YouTube

[octuvre @OctuvreCAT]

🔴🔴🔴 Aquesta setmana El Periódico de Catalunya i La Vanguardia han fet moviments que no haurien de passar desapercebuts a l'independentisme.
PASSA-HO.
https://t.co/9VT4TrRujZ

[Joan Canadell @jcanadellb]

Com seria el pressupost de debó? Sense dèficit fiscal…
Feu-lo córrer!

[Carles Móra @cmoratuxans]

Injustícia a dojo i no passa res.

[Junts i Lliures per Europa @JuntsEU]

Comunicat sobre les declaracions de la consellera Laura Vilagrà vinculant falsament Junts i Lliures per Europa amb l'anomenat 'Acord de Claredat' del govern català. El tacticisme de partit afebleix la defensa de l'autodeterminació a la Unió Europea.

📲 https://t.co/Wau5OTJHLr

[Junts i Lliures per Europa @JuntsEU]

El ministre d'afers exteriors espanyol ha mantingut una reunió a Estrasburg, per la que no hem rebut invitació i segons ha afirmat a la premsa, hi ha convidat tots els europarlamentaris espanyols.

Per tant només podem agrair la coherència i el reconeixement que no som espanyols.

[Jordi Hors i Presas @Havaneres]

Laura Borràs haurà de ser finalment absolta via @elnacionalcat https://t.co/1GeEFXI2Yt. Quan es fa fosc, tot es confon. El jutge no sempre té raó.