Ara, el que passa amb aquest Premi és que et converteixes en una patum i.., ja s'ha acabat. Jo, però, del que tinc ganes és que em deixin tranquil•la per poder continuar escrivint.” - Mercè Rodoreda
“ És que passa una cosa molt curiosa aquí a Catalunya: quan surt una persona important, automaticament desvetlla unes enveges, unes ràbies..., se'l rebutja, com si els fes nosa, no els agrada. De seguida hi ha una colla de gent que es giren en contra d'aquella persona.
Estic fascinada amb s’habilitat de Juan Rulfo per escriure; llegir aquesta obra ha estat com situar-me davant d’una peça d’art. La seva prosa és d’una qualitat poètica extraordinària; cada silenci pesa, cada paraula ressona.
Amb una elegància única i simbòlica, construeix una atmosfera que t’atrapa. Fa que et quedis lligat no només a la història, sinó també a les grans qüestions que travessen l’obra:la mort com a presència constant,l’ànima,l’amor impossible,la culpa,la memòria i el pes del passat.
Ell articula una crítica subtil però interessant a la pèrdua dels ideals revolucionaris a Mèxic — entre finals del segle XIX i inicis del XX—, un període marcat per tensions geopolítiques i fractures socials profundes.