🎸 L'Estartit celebrarà els 20 anys del Beatles Weekend amb dues convidades excepcionals: Pattie Boyd i Freda Kelly, dues figures clau en la història dels Beatles.
🎶 Concerts, exposicions, activitats familiars i molta beatlemania del 9 al 12 de juliol
ℹ️https://t.co/Nie5XZKwyR
El cervell de l'Operació Tarradellas, va ser el falangista Adolfo Suárez, amnistiant a Carrillo, legalitzant el PCE, tot i sabent l'enuig de l'exèrcit, Suárez coneixedor de la "performance" del 23F, va decidir deixar el govern. Gran estratega i negociador va arrossegar catalans i
Si noia, molta "belleza", però la policia va encapsular i evacuar 600 cantaires, perque entre les partitures duien la bandera de Catalunya i que presumptament volien cantar "Els Segadors", l'himne de Catalunya. Segueix la llibertat d'expressió d'un poble sotmès, encara sota el
"L'expressió que fa referència al marc polític, social i constitucional sorgit a España durant la Transició, sovint utilitzada per descriure la Transició com un procés col·lectiu i consensuat. Tanmateix, és un concepte que genera un ampli debat historiogràfic i polític.
El cervell de l'Operació Tarradellas, va ser el falangista Adolfo Suárez, amnistiant a Carrillo, legalitzant el PCE, tot i sabent l'enuig de l'exèrcit, Suárez coneixedor de la "performance" del 23F, va decidir deixar el govern. Gran estratega i negociador va arrossegar catalans i
@viquirepublica De fet, tota la classe política catalana des de tarradellas, es va introduir dins l’imperio🇪🇸 amb la transformació franquista que per disfressar-ho l’anomenen la transición democrática.
El cistell ja estava podrit des de l’inici.
Cal tallar. Cal la independència de Catalunya.
permetre aglutinar a diferents formacions, des de democristians o liberals fins a socialdemocrates, que compartien el camí a la democràcia per la via reformista iniciada pel Gobierno del propi Suárez.
Enganyats ens porten en
"La democràcia que nos dimos".
jou del franquisme, i de l'església col·laboracionista amb la dreta, des de temps ençà, permetent al dictador assassí entrar als temples sota pal·li, on es porta el Santíssim Sagrament (l'Eucaristia consagrada).
Fàstic. 😡
@CgsKarma@MaxBosch_ Fa temps que un busco un parell, un de marró i un altre de negre. No vull fer espòiler, ni que se'm tracti de racista... però no sé.🤭
Espero que la noia que han enxampat amb els micros de TV3 a les portes de la selectivitat i ha dit que la seva amiga "s'ha hagut de vindre a les sis del matí" tingui temps de fer una darrera repassada abans de la prova de català de dimecres.
En llegir aquest titular m'ha vingut a la memòria la imatge de la pelicula "Nobleza Baturra" de Florián Rey, 1935, on un baturro dalt d'un ase van per una via de tren, i pel darrera s'apropa un tren tot xiulant, avisant per tal que s'aparti, i el rústic personatge li deixa anar:
🤔 Xiular Sílvia Orriols, xiular el papa.
No tots els xiulets volen dir el mateix. I aquí hi ha la diferència que alguns fan veure que no entenen.
Xiular el papa si trepitja Catalunya i menysprea el català en un acte solemne a la Sagrada Família seria una protesta contra el poder. Contra una institució universal que, davant del temple de Gaudí, ha de respectar la llengua pròpia del país. Seria dir-li: si vens a Catalunya, respecta Catalunya. Si beneeixes l’obra més universal de Gaudí, no converteixis el català en decorat folklòric.
Això és una protesta política, cultural i nacional. Contra una decisió concreta. Contra un gest concret. Contra una humiliació concreta.
El que ha passat a Berga amb Sílvia Orriols és una altra cosa. No és xiular el poder: és intentar fer fora de l’espai públic una opció política catalana que existeix, que creix i que té el suport de milers de ciutadans. Orriols no hi anava com una turista provocadora. Hi anava com a batllessa de Ripoll, diputada i dirigent d’un partit català amb representació democràtica.
La Patum no és de la CUP. No és dels comitès “antifeixistes”. No és dels que reparteixen carnets de catalanitat. La Patum és de Berga i és de Catalunya. I Catalunya no pot ser una festa privada on només hi entren els que pensen com l’esquerra subvencionada.
Aquí hi ha el fons de la qüestió: quan es xiula el papa per defensar el català, es reclama respecte al país. Quan s’escridassa Orriols per ser Orriols, es vol negar la legitimitat d’una part del país. Una cosa és plantar cara a qui ve de fora i no respecta la nostra llengua. L’altra és voler expulsar catalans de casa seva perquè no voten el que toca.
I precisament per això la imatge de Berga pot acabar sent un bumerang. Volien assenyalar Aliança Catalana com una presència incòmoda, però han ensenyat una altra cosa: que hi ha una esquerra que només tolera la democràcia quan guanya ella, només respecta la pluralitat quan li dona la raó i només defensa el poble quan el poble vota com li convé.
Sílvia Orriols no és el problema, és la solució contra una casta política i activista que es pensava que Catalunya era seva.
lúdic dedicat a preservar la memòria sonora del mitjà radiofònic, a la construcció d’un relat històric dels seus professionals i al foment de l’ús del llenguatge sonor, com una eina expressiva i creativa”.
Vaig estar-hi present, entre d'altres, el 7 de juny de 2018, durant la celebració de la 19a edició.
Es va presentar el manifest pel Museu de la Ràdio, en la que van intervenir Cinto Niqui @altraradio (RNE), Esther Molas i @DCondeminas (📷 foto)
Recordàvem que el 13 de febrer de 2018, a l’Ateneu Barcelonès, els programes L’altra ràdio (1980), dirigit per Cinto Niqui, i Cocodril Club (1993), dirigit per Albert Malla, van fer públic el manifest esmentat abans, en el que es demana la constitució d’un “centre didàctic i