Ahir vam tenir el privilegi d'assistir a un acte de commemoració que difícilment oblidarem @ConxitaBadia I, si hi va haver un moment que va arribar de debò al cor dels assistents, va ser el discurs de la Mireia @Holaiquetal, comissària de l'Any Conxita Badia i besnéta de la gran soprano.
Des del primer instant es va percebre que no era un parlament més. En cada paraula hi havia emoció; en cada frase, estima; en cada record, una profunda admiració. Es notava la feina immensa, les hores de recerca, les ganes de fer justícia a la memòria de la seva besàvia i, sobretot, l'amor amb què havia preparat cada línia del seu discurs.
La Mireia va aconseguir una cosa molt difícil: explicar la dimensió artística extraordinària de Conxita Badia i, al mateix temps, obrir-nos la porta de casa seva. Amb una sensibilitat exquisida, va anar entrellaçant els grans moments de la trajectòria de la cantant amb records familiars, anècdotes íntimes i fragments de vida que ens permetien descobrir no només l'artista excepcional, sinó també la dona, la mare, l'àvia i la persona estimada pels seus.
Tot estava dit amb una naturalitat i una elegància admirables. Sense artificis, però amb una força emotiva que va anar creixent a mesura que avançava el discurs. Molts dels presents ens vam sentir transportats a aquells moments familiars que ella evocava amb tanta tendresa. I més d'una mirada es va humitejar. Alguna llàgrima va escapar-se discretament entre el públic, perquè la Maria no només parlava de Conxita Badia: ens transmetia el vincle profund que la unia a ella.
Va ser un d'aquells discursos que no s'escolten només amb les orelles, sinó també amb el cor. Un discurs que va emocionar, que va dignificar la memòria de Conxita Badia i que va deixar el llistó extraordinàriament alt per a qualsevol intervenció posterior.
La seva veu va ser, durant uns minuts, el millor homenatge possible a una figura irrepetible de la cultura catalana. I tots els qui hi érem vam sortir amb la sensació d'haver compartit alguna cosa més que un acte institucional: havíem assistit a un acte d'amor, de memòria i de gratitud.
Heu de saber que : des de fa uns quants anys els motlles de les peces de ceràmica que serveixen per embellir la Sagrada Família es fan en un taller artesanal de la Jonquera. El taller es diu QUANT i és del gran artista i millor persona Mario Sousa. Au! Ja ho sabeu!
@GarciaJosep@SalinBassegoda@MacanetCabrenys@Aempordaturisme@granjonquera@3CatInfoelTemps Tinc dubtes. En plànols actuals sembla que el repetidor se situa sobre el cim del Moixer, però erròniament o no, en altres plànols es batejava com Roc de Frausa a tot la cresta. I del pic de les Salines en algun plànol vell hi posaven Les Pedrisses. Un lio… ho “investigarem” 🤔