El 4t post pandèmia i el meu 3r. En una plaça que m'estimo i sento com casa. Aquest va dedicat a tres personetes que ahir no van poder venir!! @irrois@pautreballa i Xènia 🥰🥰🥰🥰🥰
@MarcFerranS@tirneta@montsezaragoza3 Això depèn com visquis la pertinença a la colla. Per mi primer és el sentiment de colla i de ciutat, independentment dels pisos que alçem. I el pilar representa això, orgull, molt d'orgull.
Admiro els mestres. Junts, d vaga. Reivindicant els seus drets i el dels infants i l'educació. N es pot dir el mateix dls Educadors Socials, q ens queixem però no lluitem. Evidentment aquí caldria analitzar privilegis, pro reflexionem.
#VagaEducacio#eduso#educadors
@damesonpareras Aquí ha patinat. Però bé, després nosaltres anem de viatge a l'Àfrica i ens fem fotos amb els infants "negrets". Si no ho fas, no has estat de viatge allà. Per mi és el mateix nivell. Som imbècils.
Mentre seguim posant el focus en quants anys de presó mereix una persona, en comptes d’almenys qüestionar en què hem fallat com a societat perquè un problema segueixi passant o inclús incrementi, ens estem col·locant al bàndol de l’opressor, no de l’oprimit.
«Que se pudra entre rejas». Avui es podria parlar de molts temes però em ve de gust opinar sobre aquest.
La lluita feminista també va de reconèixer que en una societat heteropatriarcal com la nostra, no trobem un sol culpable d’un acte/fet.
#8M#educaciósocial#presó#feminisme
i amb això senyors només fèiem que reproduint el missatge que volien donar els poders fàctics i legitimar (encara que sigui sense voler) el discurs patriarcal.
El focus mediàtic estava en els detalls morbosos de la situació... recordo tota la xarxa compartint la fotografia dels agressors acompanyada de missatges de «que se pudran entre rejas» «hijos de puta» «que se les vea la cara» ...
Amb el discurs punitiu només nodrim i reproduïm un sistema que ens segueix agredint a nosaltres, les dones. I sinó penseu un moment en el fenomen manada. Què vam fer enfront d’això?
El feminisme ha d’implicar també una revisió del sistema per atacar el problema d’arrel i això només es pot fer des de l’educació i la prevenció en front del càstig que ni rehabilita l’agressor ni repara a les persones afectades.
És responsabilitat nostra reconèixer-les i mirar de canviar-les en comptes de fer veure que no passa res. Abans he parlat de «culpable» però a mi m’agrada més parlar de «responsables», o almenys és el que miro de treballar amb els interns que compleixen condemna a presó.
Mentre li seguim dient a un maltractador «fill de puta», alguna cosa estem fent malament. Ens queda molt camí per recórrer. I no, no passa res per acceptar que absolutament tots tenim conductes heteropatriarcals
ots, exactament tots som responsables dels problemes socials emergents. Amb això no vol dir que haguem de justificar accions injustificables, no confonguem. Un primer pas, és revisar el llenguatge que fem servir.