Aeropuerto, 7:20 de la mañana. Un niño de unos 6 años lleva diez minutos llorando y gritando junto a la puerta de embarque. Se tapa los oídos, da patadas al suelo y no quiere levantarse. Su madre está sentada a medio metro, aparentemente impasible, mirando al frente sin abrazarlo ni intentar que pare.
Las miradas empiezan. Una mujer a mi lado murmura: “Así están los niños ahora, hacen lo que quieren”.
Otro pasajero añade: “Yo no podría verlo así y quedarme sentado sin hacer nada”.
La madre lo escucha. No responde. Hasta que una señora se acerca directamente a ella y le dice: “Perdona, ¿no vas a intentar tranquilizar a tu hijo? Está molestando a todo el mundo”.
La madre levanta la mirada y contesta...
Dios mío,que puto horror de ciudad.
Qué asco, qué pena ....
Por qué si en una empresa no les gusta tú trabajo te pueden despedir y en cambio a quién decide estas barbaridades no se les penaliza con nada?
Un tipo estupendo, un gran periodista @jjyelamo, un excelente mensaje:
"Dedico este premio a la compañera reportera que ha dado el paso de denunciar a su agresor y a todas las que no lo pueden hacer por miedo".
El gran engaño de nuevo modelo de Feria es que se decía que solo era un día menos. No es cierto. El día de hoy, en la práctica, es un día perdido. Millones en ganancias económicas y un día menos de alegría. La Feria que querían los tristes.
Com a català que viu a Sevilla, em dol llegir certs comentaris, no perquè siguin crítics —la crítica és legítima— sinó perquè reprodueixen un prejudici fals, i sobretot profundament injust.
La Feria d'Abril va ser proposada el 1847 per dos regidors de l'Ajuntament de Sevilla: José María de Ybarra (d'origen basc) i Narcís Bonaplata (català). Va néixer com una fira de bestiar, és a dir, com una eina de dinamització econòmica. El seu origen és productiu, no lúdic. Quan es critica la Feria de Sevilla, es critica també un invent en part català.
La Feria genera centenars de milions d'euros l'any. Hostaleria, transport, modistes, dissenyadors, artesans, floristes, músics, tècnics de so, fusters de les casetes... Milers de persones treballen com mai durant aquesta setmana. No és una setmana de no fer res: és una setmana de fer moltíssim.
Catalunya té La Mercè, Sant Joan, festes majors de poble que duren una setmana sencera, correfocs, castellers, calçotades, aplecs... Ningú no acusa els catalans de vagos per això, i amb raó. Aplicar un criteri als propis costums i un altre als aliens té un nom que preferiria no haver de fer servir.
Ho veig cada any: la meva dona surt de la feina, va a la Feria, i l'endemà torna a treballar. I no és un cas aïllat: és el més habitual. La Feria no substitueix la feina; hi conviu. Els sevillans fan "doble jornada" aquells dies perquè la Feria els importa, no perquè el treball no els importi.
La idea que "uns treballen i uns altres viuen de subvencions" és una caricatura fascista. El PER —al qual sovint es fa al·lusió sense saber ben bé què és— és un subsidi agrari condicionat a haver treballat un mínim de jornades al camp, una activitat extremadament estacional.
A Andalusia hi havia jornalers, pagesos sense terra que treballaven quan els deixaven.
No és una renda universal gratuïta, i afecta una minoria de la població. La gran majoria de sevillans treballen en turisme, serveis, administració, agroindústria, aeronàutica (Airbus té plantes enormes aquí), construcció naval, universitat...
Sevilla va ser, als segles XVI i XVII, una de les ciutats més riques i poblades d'Europa: port únic del comerç amb Amèrica.
Durant segles Catalunya va ser el territori pobre i Andalusia el ric. Això és el que explica que a Sevilla es canti el virolai.
La desigualtat econòmica Catalunya–Andalusia que avui ens sembla "natural" és un fenomen històric recent, producte de processos concrets: desamortitzacions mal resoltes, pervivència del latifundisme, industrialització asimètrica del segle XIX. No és un tret cultural; és un procés històric. I el que és històric es pot revertir.
És molt injust culpabilitzar les víctimes que han patit processos històrics duríssims.
La Feria és un espai de sociabilitat intensíssima. És on trobes els amics dels teus amics, on es teixeix xarxa, on es fa comunitat. No és "no fer res": és fer allò que una ciutat necessita per seguir essent ciutat i no una suma d'individus aïllats. És exactament el que Catalunya fa —i molt bé— amb les seves festes majors.
Acusar una ciutat sencera de vagància per celebrar-se a si mateixa és una gran mostra de desconeixement. I quan aquest desconeixement ve de Catalunya —una terra que sap perfectament què és una festa que cohesiona un poble—, fa encara més mal. Podem discrepar de moltes coses d'Andalusia, i jo mateix ho faig sovint. Però aquesta crítica concreta és falsa, injusta i, sobretot, impròpia de qui la fa.
¿Sabéis si este reportaje si hizo en Fallas o se hará en San Fermines o simplemente es un mantenimiento del estereotipo del andaluz como vago y jeta y en este caso desde una televisión PÚBLICA?
A mí me quitan el Pecaíto un Sábado y me lo tengo que comer un Lunes con el día siguiente laboral para que unos cuantos, a sus anchas disfruten de la Feria.
Vaya, ni más ni menos que lo que se veía venir con el cambio.
Entierro de las 168 niñas asesinadas por EEUU-Israel en la escuela de #Minab
La impunidad de los genocidas es total y la complicidad del silencio atronadora.
Cría cuervos…, El crimen de Cuenca, La historia oficial, El hijo de la novia👇🏼, Noviembre, Vientos de agua…
No ganamos para disgustos, y hoy también despedimos a un maestro, a un genio, a un verdadero monstruo de la actuación.
A sus 96 años, nos deja Héctor Alterio😔💔
D.E.P.
Decimos NO a todas las formas de acoso: en el aula, en el patio o detrás de una pantalla.
El acoso escolar y el ciberacoso matan.
Si ves acoso o ciberacoso, no mires hacia otro lado. Acompaña, apoya y actúa.
#DiaMundialContraElAcosoEscolar#aspergersevilla
Los protocolos de acoso ni se abren ni son útiles mientras los centros sean juez y parte #AcosoEscolar#Bullying#Sevilla#Irlandesas. Deberiamos de dejar de pagar con fondos publicos a centros escolares que lo consienten