A on abans hi havia una òptica, avui hi ha un super 24 hores que és impossible que hagi passat cap inspecció sanitària, de riscos laborals o de treball.
Ni és Vietnam ni Calcutta, no; és Rambla Catalunya.
Qui no vulgui veure a què es dediquen aquests establiments, o és cec o en cobra comissió.
🎮 ¡SORTEO GLOBAL! 🎮 para celebrar las reservas de #GTA6
Regalamos 3 meses de Xbox Game Pass Ultimate 🌍
✅ Sigue a @GeneracionXbox
✅ Haz repost de esta publicación
📅 Participa hasta el 25 de junio.
🌎 Válido para todo el mundo.
¡Mucha suerte! 🍀 #Xbox#XboxGamePass
“Qui pugui fer, que faci”
Hi ha moments en la història d’un país en què la diferència no la marquen les institucions. Ni els partits. Ni tan sols els governs. La marca una actitud.
Durant els darrers anys, Catalunya ha viscut una depressió col·lectiva. Els anys posteriors a l’1 d’Octubre van deixar una sensació amarga: La d’un poble que havia fet un esforç extraordinari i que, després, havia estat conduït cap a la impotència per una classe dirigent més preocupada per gestionar la claudicació, i salvar el seu indigne cul, que per construir el futur.
I així ens van acostumar a esperar. Esperar que algú resolgués els problemes. Esperar que algun partit reaccionés. Esperar que alguna institució liderés. Esperar temps millors.
I mentre esperàvem, el país s’anava fent petit.
Per això aquests dies han estat tan sorprenents.
La visita del Sant Pare no només ha estat un esdeveniment religiós. Ha estat un recordatori de qui som quan deixem de mirar-nos el melic, quan deixem les auto-felacions narcisistes i l’autoconmiseració. Hem vist una Barcelona orgullosa. Hem vist gent treballant, organitzant-se, participant, fins i tot conspirant (bravo cantaires, perquè heu guanyat). Hem vist polítics (alguns), institucions, entitats i milers de ciutadans remant en la mateixa direcció.
I sobretot hem tornat a veure una actitud que feia molts anys que no apareixia. Una actitud difícil de definir.
En @jaumeclotet ens recordava avui que potser la manera més precisa de descriure-la és recuperant la crida a la Jihad fatxa de’n José María Aznar:
“Quien pueda hacer, que haga.”
Més enllà de qui la pronunciés, la idea és poderosa.
Vol dir deixar d’esperar permisos.
Vol dir assumir responsabilitats.
Vol dir entendre que els grans canvis no apareixen perquè algú els decreta des d’un despatx, sinó perquè milers de persones decideixen actuar allà on són.
El ciutadà que parla per defecte en català.
L’empresari que crea una empresa.
L’investigador que impulsa un projecte.
El professor que forma millor els seus alumnes.
L’arquitecte que somia una connexió entre terra i cel.
L’enginyer que resol un problema.
La periodista que explica les coses amb honestedat.
El ciutadà que deixa de lamentar-se i comença a construir.
Catalunya va ser gran quan aquesta era la seva manera natural d’entendre el món.
Quan els industrials construïen fàbriques perquè l’Estat no les faria. Quan les cooperatives aixecaven escoles. Quan la societat civil creava hospitals, ateneus, caixes d’estalvi, orfeons, universitats populars i associacions de tota mena. Quan davant d’un problema la resposta instintiva era: “ja ho farem nosaltres.” I als de Madrid, que els bombin, com molt bé va dir l’alcalde Trias.
Potser el principal llegat d’aquests dies no és la torre acabada de la Sagrada Família. Ni les cerimònies. Ni les fotografies.
Potser és el recordatori que encara hi som.
Que el país continua ple de gent capaç.
Que encara existeix energia, talent i vocació de servei.
Que no estem condemnats a esperar eternament que algú ens rescati. Que ho hem de fer nosaltres. Tots junts, i cadascú a casa seva.
I que, davant dels enormes reptes que tenim per davant (especialment amb la preservació de la llengua), la resposta continua sent la mateixa que sempre ha funcionat.
Qui pugui fer, que faci.
Moments així recorden per què lluitem cada dia. Per aquest club, per aquesta afició i per continuar somiant junts. ❤️🤍
A vegades toca esperar, treballar en silenci i estar preparat pel moment. I quan arriba, només queda donar-ho tot per aquest equip. Junts fins al final 🔴⚪️
He mirat el nou pugrama de la Laura Rosel al 2Cat perquè no ho hagueu de fer vosaltres. És espantós.
Un cagalló ensucrat al 2Cat a @elnacionalcat https://t.co/Dp4HRpuxNw
Fem-nos mereixedors dels qui ens han precedit i dels qui ens sobreviuran. El pessimisme i la resignació són un luxe, un privilegi que no ens podem permetre. Moltes gràcies i endavant!
🎁 ¡SORTEO GLOBAL! 🎁
Regalamos 3 meses de Xbox Game Pass Ultimate 💚 para que disfrutes de cientos de juegos en Xbox, PC y Cloud.
✅ Seguir a @GeneracionXbox
✅ Compartir este post
📅 Ganador el 29 de abril.
🌍 Puede participar todo el mundo.
¡Mucha suerte! 🍀
Bueno… regalamos 3 años de Xbox Game Pass Ultimate entre los que dejen su like y RT en este post en las próximas 24 horas?
Oficialmente la nueva CEO de Xbox [Asha Sharma] acaba de bajar el precio del Xbox Game Pass Ultimate de $29.99 a $22.99 USD y sacó a Call of Duty del día 1 del catálogo.
Honestamente este es un paso firme y sólido que no se quedó solo en planes o promesas. Que buena noticia. Es la primera vez que la volteo a ver con una buena intriga sobre sus decisiones, personalmente creo que ha demostrado que lo está haciendo bien y deja en duda por qué se tomaron muchas decisiones de los últimos años.
No queda nada más que celebrar.
Corran la voz.
🔵⚪ La Real ha podido, por fin, celebrar el título de Copa junto con la afición en La Cartuja. El número 12 ha estado presente, así como el recuerdo a Aitor Zabaleta al son de "Txoria txori" #GUazenReala
🎥 Aitor Ganzarain
➡️https://t.co/raiIIT1Ken
Imagen que acabo de grabar en el campo que recibe el nombre en honor a Aitor Zabaleta. Grupo de chavales se acercan a la imagen de Aitor Zabaleta celebrando el triunfo de la Real Sociedad
El Atlético cometió 32 faltas en la eliminatoria, recibió 3 amarillas.
El Barcelona cometió 14 faltas, recibió 3 amarillas y 2 rojas.
Aquí también se definen eliminatorias.
El RM rep 6 gols a l'eliminatòria i li generen mil d'ocasions tancat al darrera? Que manera de competir....
El FCB domina, ataca i encaixa 3 gols i no li generen més ocasions en l'eliminatòria?
Este Barça es un desastre defendiendo, es una táctica suicida...
No entenc res!!!
Des de 1456, sant Jordi és el patró de Catalunya i així es celebra des del segle XVI. Amb la Renaixença, al segle XIX, esdevé festivitat patriòtica, cívica i cultural arreu de Catalunya.
El Dia del Llibre neix el 1929.
A alguns, a més d’escriure, els aniria bé llegir una mica.