Los rusos eran una minoria nacional en Letonia en 1935, el 8.8%. Entonces ocuparon Letonia por 50 años y la minoría rusa subió al 34%. Les faltó a los rusos otros 50 años para convertir a los letones en minoría nacional en su propio país.
España ha tenido 300 años en Cataluña.
No. Una lengua no es “prescindible” por naturaleza: se vuelve prescindible cuando una es necesaria para vivir y la otra depende de que te apetezca usarla.
Ese no es el dilema del bilingüismo, sino el resultado de una relación desigual entre ambas lenguas y del distinto poder institucional que tienen detrás.
Mi tía llegó de adulta a Cataluña queriendo aprender catalán. Un día alguien le dijo que lo hablaba fatal y decidió no volver a usarlo. Décadas después sigue viviendo allí sin hablarlo ni necesitarlo.
En Madrid nadie podría hacer eso con el español. El español no necesita “venderse” para sobrevivir. El catalán sí, por no tener un Estado propio. Ese es precisamente el problema.
@ivgon@JotaMar42804907@ofendidito__ Quizá no se ha 'vendido' bien el catalán. Yo soy una negada para hablar otros idiomas, pero si soy capaz de disfrutar cuando alguien se expresa bien en ese idioma (me pasa también con Alejandro Fernández y con muchos actores) es a pesar de la hostilidad de algunos.
@Seashell_ Que alguien llegue al catalán por curiosidad, cariño o literatura es fantástico. Mi único punto es que la supervivencia de una lengua no puede depender exclusivamente de que eso ocurra.
Eso confirma mi punto. El castellano ya tiene un lugar enorme en el mundo donde es dominante y no necesita Cataluña para sobrevivir. El catalán sí necesita que Cataluña sea su espacio prioritario.
Si ni aquí puede ser necesario, seguirá retrocediendo.
Y que alumnos o profesores hablen mal ambas lenguas es otro debate.
Me vas a permitir decirte que en Madrid también tienes que aprender español “per pebrots”, y eso nadie lo discute. Eso protege al español.
Pues en Cataluña debería pasar lo mismo con el catalán: debería tener que aprenderse “per pebrots”. Si queremos que sobreviva una lengua a largo plazo, tiene que ser necesario aprenderlo.
Sí, la parte emocional importa, pero precisamente ese era mi punto: la supervivencia de una lengua no debería depender solo de que alguien tenga ganas de hablarla.
Si mi tía hubiese necesitado el catalán para vivir con normalidad en Cataluña, lo habría aprendido independientemente de que alguien le hubiese “cortado las alas” emocionales.
La realidad se impone si la dejas. Muchas realidades sociales que parecían inamovibles acabaron cambiando.
El español tampoco sobrevive solo por las ganas privadas de usarlo: tiene detrás el respaldo institucional de muchos Estados y cientos de millones de hablantes. El catalán parte de una posición mucho más débil y sin Estado propio.
Por eso la cuestión no es libertad o coerción, sino qué protección institucional necesita una lengua minoritaria para no seguir retrocediendo.
Pregunta’t primer què creus que cal ara per arribar al país que vols: garantir el futur del català i la cultura catalana, integrar la immigració en català, gestionar els nostres recursos i tenir eines pròpies d’Estat?
Si per tu la independència és la condició per aconseguir-ho, primer cal pensar com arribar-hi. Després ja discutirem si volem un país més d’esquerres o de dretes i quin model social volem.
Fins i tot polítiques avui molt dures sobre immigració podrien ser menys necessàries amb un Estat capaç d’integrar en català i no en castellà com majoritariament passa ara.
No. La pregunta és: què poses per davant? Independència, supervivència del català, control de la immigració i eines d’Estat? Si aquestes són les prioritats, valora qui les defensa de manera més coherent.
Esquerres o dretes, ja discutirem després de la independència quin model de país volem.
@albertdmcat T'ha faltat dir: que qui vingui, s'integri... EN CATALÀ. Integrar-se en castellà com fa la majoria no premetrà que Catalunya continuï essent catalana.
Mi tía llegó de adulta a Cataluña queriendo aprender catalán. Un día alguien le dijo que lo hablaba fatal y decidió no volver a usarlo. Décadas después sigue viviendo allí sin hablarlo ni necesitarlo.
En Madrid nadie podría hacer eso con el español. El español no necesita “venderse” para sobrevivir. El catalán sí, por no tener un Estado propio. Ese es precisamente el problema.
Ahí está la paradoja: dices que el catalán no necesita una “trinchera”, pero el español ya la tiene: un Estado detrás y cientos de millones de hablantes. Mientras tanto, el catalán ha pasado del 46% de lengua habitual en 2003 al 32,6%.
La musicalidad puede enamorarte, pero no salva una lengua. Para quienes priorizamos su supervivencia, la independencia es precisamente la herramienta para dejar de competir en absoluta desventaja.
El primer punt del programa d’AC és literalment una DUI si obté majoria absoluta. El segon defensa una moratòria migratòria i una política restrictiva. I fiscalment no proposa només abaixar impostos “als rics”: també deflactar l’IRPF, reduir quotes d’autònoms i rebaixes per fills. Pots considerar-ho inviable o equivocat, però dir que l’únic punt clar és aquest és simplement fals.
OK, si se lo has oído decir literalmente, entonces retiro lo de que no odia España. Mi punto es que ese rechazo nace sobre todo de ver a España como una amenaza para la supervivencia de la cultura catalana mientras Cataluña forme parte de España.
Eso, entre otras muchas cosas, cambiaría con la independencia de Cataluña: España y el español dejarían de ser una amenaza cultural.
La transmissió familiar del català ha augmentat i, tot i així, el castellà continua guanyant terreny. Amb una immigració molt alta i sense eines d’Estat, és molt difícil fer del català la llengua d’integració. La independència ens donaria aquestes eines per intentar revertir la tendència mentre encara hi som a temps.
Controlar la immigració té sentit ara perquè, sense Estat, Catalunya no té prou eines per garantir que els nouvinguts s’integrin en català. La majoria s’integren en castellà. En aquest marc, reduir la immigració és una de les poques eines reals per protegir llengua i cultura catalana a llarg termini.
Amb un Estat propi, però, podríem integrar en català més fàcilment i la necessitat d’aquestes polítiques seria molt menor. Cada cosa al seu temps diria jo.
El problema és precisament voler fer “inclusió” sense tenir Estat. Mentre Catalunya no controli la immigració ni pugui integrar de debò en català, la majoria dels nouvinguts es continuaran integrant en castellà.
Per això, avui limitar la immigració pot ser una eina de supervivència lingüística i cultural per als catalans. Amb la independència tindríem les eines per integrar en català i aquesta necessitat seria molt menor.
Excloure AC de la majoria independentista és posar la ideologia per davant de la independència, que és l’únic que pot salvar realment la nostra llengua i cultura.
No odia España: ama Cataluña y el catalán. Y considera que la única forma realista de garantizar su supervivencia es un Estado independiente.
Incluso la inmigración es secundaria: con herramientas de Estado puede integrarse en catalán, en vez de mayoritariamente en español como ahora, lo que acelera la pérdida de nuestra lengua y cultura.
@ElFugitivo1212@orriolsderipoll No aproven res que no es defensi en català, perquè l’objectiu últim de totes les polítiques d’AC és la defensa i supervivència del català i la cultura catalana. I això comença, precisament, per defensar la nostra llengua a l’hemicicle.
Ese catalán que te hipnotiza es minoritario en el único lugar del mundo donde existe, y lo estamos perdiendo por no tener herramientas de Estado frente a un idioma tan potente como el español. Por eso la independencia no es un capricho: es tomar las riendas de la supervivencia de nuestra lengua y cultura.
Lo que percibes como antiespañolismo nace precisamente de ahí. Incluso su posición antiinmigración es secundaria: con un Estado propio, Cataluña podría integrar a la inmigración en catalán sin pedir permiso, en lugar de que se integre mayoritariamente en español lo que nos está llevando a la pérdida de nuestra hermosa lengua.