Los perdigones son los migrantes marroquíes, la escopeta es la dictadura de Mohamed VI, la perdiz es el Gobierno de España, los señoritos son Donald Trump y Netanyahu, y la derecha española son sus perros de caza que van a recoger la pieza.
Absolutely incredible.
In an unprecedented move, South Korea's stock market just collapsed -44% in 40 days, erasing -$2 trillion in market cap.
Now, South Korea's finance ministry has announced plans to "stabilize" the market.
What is happening? Let us explain.
(a thread)
Interesting article in the New York Times today:
"The more fixated we are on mental health, the more sensitive we become to anything that might qualify as a symptom and the more we use clinical language to describe normal emotional experiences like grief, burnout and loneliness. This broadening of what we think counts as a disorder — known as concept creep — encourages us to pathologize ordinary life and see ourselves as mentally unhealthy."
💸⚽️ Real Madrid publica un adelanto de sus cuentas a cierre 25-26 y en este análisis os explico todo lo que se esconde detrás de estas cifras.
❌ Buenos resultados por la vía de ingresos, pero un EBITDA que no es lo que parece y una situación tesorería ajustada.
La création de Fanta n'a rien de festif ou d'innocent.
C'est le pur produit du cynisme de Coca-Cola, prêt à tout pour sécuriser ses profits sous le Troisième Reich.
Parce que même au milieu de la pire guerre de l'Histoire, le business ne fait pas de pause.
Oubliez la morale. Oubliez les valeurs d'entreprise. Tout commence par un vulgaire problème d'approvisionnement.
Allemagne, 1940. La filiale allemande de Coca-Cola est un empire florissant.
Puis le blocus allié paralyse le pays. Impossible d'importer la fameuse boisson d'Atlanta.
Les usines allemandes doivent s'arrêter. La faillite est assurée.
Max Keith, le patron de la filiale locale, n'a aucune intention de fermer boutique. L'effondrement de l'Europe n'est pas une excuse acceptable pour cesser de faire du profit.
Il ne peut plus vendre de Coca-Cola. Alors il va inventer une nouvelle boisson. Avec les seuls ingrédients encore disponibles dans une économie de guerre rationnée.
C'est-à-dire les poubelles de l'industrie alimentaire.
Il mélange du petit-lait, un résidu de fromagerie, et de la fibre de pomme récupérée des pressoirs à cidre.
Il demande à son équipe d'utiliser son imagination pour trouver un nom commercial. Imagination se dit Fantasie en allemand.
Le Fanta est né.
Le succès est foudroyant. Non pas pour ses qualités gustatives, mais parce qu'il n'y a littéralement plus rien d'autre de sucré à boire dans le pays.
Le Fanta sert même de base de cuisson pour les ménagères privées de sucre.
En 1943, la filiale écoule 3 millions de caisses. L'entreprise survit, s'adapte à la dictature, et prospère.
Mais le vrai chef-d'œuvre de cynisme intervient en 1945.
À la fin de la guerre, le siège de Coca-Cola à Atlanta ne pose aucune question embarrassante sur la façon dont sa branche a collaboré avec l'économie nazie.
La maison mère récupère tranquillement ses usines allemandes intactes, ses bénéfices accumulés pendant le conflit, et s'approprie la marque Fanta pour l'exporter dans le monde entier.
Le capital n'a pas d'idéologie. Il ne fait pas de politique.
Il s'adapte aux pires régimes, survit aux guerres, et à la fin, il encaisse toujours les profits.
A ti te dijeron "te amo" pero Alejandra Pizarnik dijo "contigo ha terminado la búsqueda, te elijo con la tranquilidad de que también te elegiré mañana."
Hace 40 años, Javier Krahe ya tenía claro lo que iba a pasar: "El franquismo se ha camuflado porque nos mira toda Europa, pero cuando media Europa vuelva a ser reaccionaria, el franquismo regresará y entonces recordaremos cómo confundimos el perdón con la justicia. Espero estar muerto cuando eso suceda".
🧵 Estuve hablando el otro día con líderes fulani del norte de Ghana y me contaban que estaban hartos del gobierno ghanés. Y esto debería de quedar anotado en todos los cuadernos de los expertos en terrorismo islámico en África.
Va hilo:
L'Odissea de Nolan ha reactivat les lectures feministes de l'obra, que estan acompanyant la recepció de la pel·lícula amb crítiques apassionants.
En català tenim la sort que n'hagin parlat Dolors Miquel, Meritxell Blay i Les tres gràcies, @nuvol_com
https://t.co/tv1vLtk4BY
PISA 2026: Cronologia d'un escàndol.
8 de gener de 2025: El president Illa i Andreas Schleicher, de l'OCDE, signen un contracte. Els organitzadirs de PISA elaboraran un informe sobre l'educació catalana i cobraran 1,5 milions d'euros públics.
6 de juliol de 2026: Es presenta l'informe de l'OCDE, on una avaluació "coherent" del sistena es considera una prioritat. El Govern JA SABIA des de març que les proves PISA no eren vàlides. Però van fer el gran teatre igualment.
24 de juliol: Esclata l'escàndol. Un 23% de l'alumnat hacia estat exclòs de les proves, l'OCDE recomana un 5%.
Les avaluacions que el propi informe prioritzava, només queden invalidades a Catalunya. Repetim: ho sabien des de març. Educació culpa els centres.
26 de juliol: Les Direccions acusen el Govern. 51 centres cometent autònomament el mateix error?
Negligència, opacitat, malbaratament, desgavell... I altres paraules que ens estalviem però que tots tenim en ment.
Tot plegat absolutament inadmissible, a més d'escandalós i surrealista.
El tiratge diari de la premsa a Catalunya ha caigut un 80% en 20 anys. Ara mateix hi ha molts twits amb més impacte i difusió que un article a @LaVanguardia.
Es mor la mare d’un amic, i jo encara li dic “t’acompanyo en el sentiment”, però els altres envien “ànims”. Canvi de relació, doncs: d'identificar-se amb el dolor aliè a animar a l’altre perquè no defalleixi, com en una cursa o lluita. Hem passat de fer comunió a fer interacció.
Tinc una tesi que explica per què els joves han desconnectat de Catalunya, digna de Chul Han:
Els joves (genZ i posterior) esquiven el conflicte. La dopamina que se’ls administra a diari els fa dòcils.
No volen lluitar, volen ser feliços. I ser català implica lluita. I fa pal.
Nolan converteix l'Odissea d'Homer en un pamflet antitrumpista, una al·legoria còmicament perfecta de la geopolítica actual i les angoixes amb la immigració. El grinyol és interessant.
La política de l'Odissea, a @nuvol_com https://t.co/wDsOFkdYTs
Doping didn't disappear from pro cycling.
It may have just moved to 2,500 metres.
This morning I interviewed James Witts, author of a new book called Dope. Halfway through the conversation, he described something I'd never heard in all my years around this sport.
He calls it "the altitude alibi."
Here's how it works.
Every spring, pro riders disappear to the same places. Mount Teide. Sierra Nevada. Weeks at altitude preparing for the biggest races of the year.
The logic is simple. Altitude exposure raises your hematocrit. More red blood cells, more oxygen, more power.
Except there are two problems nobody talks about.
Problem one: altitude doesn't work for everyone. There are genetic responders and non-responders. Some riders come down from the volcano flying. Some come down with nothing to show for three weeks of their season.
Problem two: altitude forces a trade-off.
At camp, you have a choice of protocol. Sleep high and train high, or sleep high and train low.
Sleep high, train high: you maximise the altitude adaptation. But the thin air caps your power. You can't train at full intensity, so you lose the training adaptation.
Sleep high, train low: you descend to do your sessions at full intensity and keep the training adaptation. But you give up some of the altitude effect.
You can't fully have both. Every altitude camp is a compromise.
Now here's where James's argument gets dark.
The biological passport, the system designed to catch dopers, doesn't test for drugs directly.
It tracks a rider's blood values against their own baseline. Deviate too far from your own normal, and you get flagged.
But when a rider is at altitude, the passport expects the deviation. Rising blood values are exactly what altitude is supposed to produce.
James believes some riders have worked out what that means.
Go to altitude. Microdose EPO. The passport reads the change in your blood as a natural altitude response.
Then train low, at full intensity, and take the full training adaptation - because you no longer need the mountain to raise your blood values. The drug does that part.
The altitude camp isn't the preparation.
It's the alibi.
I've spent years interviewing World Tour coaches, sports scientists and pro riders. I have never heard it framed like this before.
The full conversation goes much deeper: what the passport can and can't see, why microdosing is so hard to catch, and what it all means for the sport we love.
It drops soon on the Roadman Cycling Podcast. Follow along so you don't miss it.
His book is called Dope: How Drugs Changed Sport. Worth your time.
P.S. Genuine question for you: can the testers ever catch up in this game or cat & mouse?
Tota l'entrevista és mel, i plena de seny (cosa rara, avui dia). Però això ⬇️ ja és de traca; bravo, Madaula, no sembla ni que sigui actor:
Ramon Madaula: “Ser pare és com jugar al set i mig: o et passes o fas curt” https://t.co/xSYR21F2NU
Les dejo aquí un cuadro de fabricación propia sobre el terrorismo islámico en distintos países de África Occidental.
Verán que, pese al común denominador (terrorismo), hay mil variantes a considerar en cada caso. De lo más útil que he hecho últimamente:
Anys de feina que avui es converteixen en una nova eina per a la recerca i la memòria democràtica.
El Banc de la Memòria @catmemoria incorpora el fons de les Milícies Antifeixistes, amb més de 37.000 registres accessibles en línia. Consulteu-lo aquí https://t.co/kpB4blyS6Z