Mañana martes 6 enero publico en NR @NuevaRevoluci0n “ El Test de Trump y el test de Hitler” El articulo es un ensayo de paralelismo histórico que sitúa en un hecho sucedido en 1935 un reflejo de la actualidad política internacional. Trump, al intervenir en Venezuela, no inventa una táctica: la repite. Lo que muchos identifican con la agresión de 1939 - el test polaco del expansionismo hitleriano-tuvo su primera formulación en 1935, cuando Alemania, amparada en un plebiscito, reincorporó el Sarre.
Detrás de las motivaciones visibles- el carbón del Sarre, el petróleo venezolano- se esconde el mecanismo de verificación que todo autoritarismo necesita: medir el grado de resistencia de las democracias ante la violación del derecho. En los dos casos, la materia prima es sólo la excusa económica de un experimento político mucho más grave: comprobar si el mundo tolera la sustitución de la ley por la fuerza.
El ensayo del Sarre sirvió para tomar la medida de Londres y París. La falta de respuesta consolidó la certeza nazi de que la legalidad internacional era un marco elástico, extendible hasta la ruptura.
Ese silencio, amparado por la una desafortunada prudencia, fue en realidad el primer error de las democracias europeas que llevó a la IIGM: los autoritarismos no irrumpen con violencia súbita, avanzan por tanteos , pequeñas fracturas que ponen a prueba la resistencia democrática. Cada fisura prepara la siguiente.
Per a molta gent, Nadal és l’època més meravellosa de l’any.
Es retroben, es diuen, celebren i es regalen tot allò que no han tingut temps durant la resta de l’any.
Però, per a molts altres, Nadal és un temps increïblement dur i difícil de viure.
Potser, fins i tot, el moment més trist de tot l’any. I tenen ganes que passi ràpid.
Mentre uns exposen felicitat, amistat, àpats i abundància —en una etapa on es fa palès el sentiment d’estar protegits—, altres viuen la soledat. I és justament ara quan més sols se senten, fins i tot estant acompanyats.
Hi ha gent que es pregunta:
Com pot ser que tothom se senti tan feliç, excepte jo?
Hi ha persones que passen per molts problemes en aquests moments.
I n’hi ha que, a més de viure’ls, fan el cor fort per no amargar les festes dels altres.
Si tot t’està anant bé, enhorabona.
Sigues conscient del moment, no donis res per fet. Agraeix la teva sort i viu-la. 🤗
Però si estàs travessant un tràngol, només vull dir-te una cosa: no estàs sol.
Moltes més persones viuen els teus mateixos problemes i, com tu, ara mateix pateixen pensant que ningú més se sent tan sol.
Nadal no és només comprar i menjar, massa sovint amb excés.
Nadal hauria de ser molt més.
Nadal és anar a veure algú que no s’imagina que hi aniràs.
És una breu xerrada amable, un somriure, demanar perdó, una paraula o una abraçada a temps.
Nadal està fet de petites coses que toquen l’ànima.
Si estàs bé amb tu mateix, amb la vida i amb els altres, i vius un moment amable i feliç, t’engresco a ser-ho encara més fent costat a algú que saps que ho necessita —el coneguis o no—. Veuràs com donar es converteix en rebre.
I si estàs passant per un moment difícil, recorda:
no estàs sol.
Som moltes les persones que ens sentim soles per Nadal, tant si estem soles com si estem acompanyades. I recorda també que a la vida tot és temporal: les tempestes i les clarianes. Acceptar el moment és una manera d’agafar força mentre el vivim.
Per això, com ja deia l’any passat i diré sempre, sento una profunda admiració i respecte per les persones que viuen addiccions, angoixes, dols, malalties, maltractaments o situacions insuportables i que, malgrat tot, trien sanar, brillar, ajudar-se i ajudar els altres des de la seva experiència.
Són persones poderoses.
Desitjo que Nadal signifiqui realment naixement.
Que neixi en cadascun de nosaltres el desig de viure amb pau mental i alegria de viure.
Que ningú es quedi sense un record, encara que sigui només el pensament i el desig sincer d’un futur més amable.
No siguem el motiu pel qual algú passa un Nadal trist.
Siguem el motiu que aporti pau i alegria.
Tot comença amb un mateix.
I aprofito per dir que fa molts anys que també comparteixo Nadal amb l’equip que a X/Twitter fem camí cada dia. I és preciós.
Gràcies per ser-hi.
No hi ha cap regal ni cap qualitat més elevat que la bondat. Cap.
❤️
Un any més, ens ha arribat la ja tradicional postal de Nadal que amb tant amor, delicadesa, bondat i dedicació ens fa arribar cada any, i rebent amb moltes ganes i emoció.
Moltes gràcies Marta Sureda!! 🤗💝
Bon Nadal a tothom!! ❤️🙏🏻🤗🤍
⚫ Gaza. "Se espera de nosotros que salvemos vidas, mientras las nuestras se consumen lentamente.
Atendemos a pacientes que se mueren de hambre, mientras nosotros mismos empezamos a pasar hambre".
https://t.co/8tuZzMBvzd
Lo cuenta Abu Abed, nuestro coordinador médico en Gaza:
El monzón este año desatado en las montañas del Karakórum, las temperaturas extremas de calor, la inexistencia de nieve por debajo de 6000 metros y el río Indo convertido en un gigantesco lago. Algo se nos está escapando de control y no sabemos sus consecuencias. Buenas noches.
Recordo la meva infantesa molt a l’aire lliure, envoltada de persones alegres que reien, treballaven, llegien i cuinaven…
Que bonic era tot, mare…
Fins que van emmaltir greument els meus pares durant molts, molts anys, i la vida ens va canviar a tots, malgrat ells van mantenir sempre el somriure, el coratge i la pau interior encomanadisa, davant l’adversitat. Els agraeixo molt tot el que ens van transmetre en temps molt dificils.
I sí. Cal ser agraït cada dia de tot el que tenim, i no donar mai res per fet, i agrair els detalls (la vida gira entorn dels detalls, passi el que passi) i perquè allò que no canvia en anys, canvia en un instant.
De manera que potser no cal que perdem temps enutjant-nos per ximpleries, perquè som temps, i de temps està feta la vida. I gaudim i aprofitem més el nostre temps i la nostra energia, tenint molt present allò de que les coses realment importants no són coses, i que el temps compartit amb els nostres significatius i aprenent i compartint, és el millor emprat. Sempre.
És bonic conservar l’infant que portem dins i deixar que rigui i es meravelli encuriosit davant la vida.
I vosaltres, com recordeu la vostra infantesa? 🤔🤗🤍
"June is here. Summer has arrived. And the beaches in Tel Aviv are full. Just an hour’s drive away, two million Palestinians are on the brink of starvation."
Paul Kearns in the Irish Times. 📰
📝Entre els anys 887 i 1017, el monestir de Sant Joan va ser regit per abadesses. La primera va ser Emma, filla dels comtes Guifré i Guinedell, que va governar el monestir fins al 942.
✍@AureFLL
Amb el suport de @gencat
https://t.co/LZpxltYh2l
🗣️ Kilian Jornet: “En el macizo del Mont Blanc caía de todo, no sabía si saldría de esa”. El atleta catalán analiza la colosal travesía en la que ha subido los 82 picos de más de 4.000 metros de los Alpes en solo 19 días.
Entrevista por @BoschRM
https://t.co/YIcLHY3mkh