𝗥𝗲𝗳𝗹𝗲𝘅𝗶𝗼𝗻𝘀 𝗯𝗮𝘀𝗮𝗱𝗲𝘀 𝗲𝗻 𝗱𝗮𝗱𝗲𝘀 𝗶 𝗲𝗻 𝗲𝗹 𝗱𝗿𝗲𝘁 𝘀𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗵𝗮𝗯𝗶𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲.
Primer de tot, des d’una perspectiva jurídica, el dret a la propietat privada té un reconeixement constitucional superior al dret a l’habitatge. El primer és un dret subjectiu que vincula tots els poders públics. El dret a l’habitatge és un mandat.
Això vol dir que les administracions han de legislar i actuar per garantir el dret a l’habitatge i que, per llei, poden posar límits a la propietat, però no acabar amb ella.
Es pot fer una llei per expropiar pisos? Sí, però pagant el preu just, i caldria modificar la llei d’expropiacions que ja existeix. L’alt cost fa inviable aquesta mesura.
𝗦𝗼𝗯𝗿𝗲 𝗲𝗹𝘀 𝗿𝗲𝗻𝗱𝗶𝘀𝘁𝗲𝘀
El 95,5% dels propietaris són petits propietaris (menys de 5 habitatges a Catalunya). Aquests tenen el 63% del mercat dels pisos de lloguer.
Per tant, el 37% del mercat està en mans del 4,5% de propietaris o grans tenidors. Entre aquests hi ha els «fons voltor» (17%), però, compte, també bancs (21%), administracions públiques (15%) i, la resta, empreses i societats immobiliàries.
És evident que cal regular el mercat, però no es pot aplicar la mateixa norma a tothom.
Un exemple: ara, si tens gallines a casa, les has de tenir registrades, siguis una empresa o un particular. Ara bé, estem d’acord que la normativa sobre cria d’aviram és més dura amb una empresa que amb un particular?
Doncs amb els pisos és el mateix. Límits de preu i prerrogatives per a qui no paga en cas de ser llogater d’un gran tenidor, deixant el petit propietari al marge, on els desnonaments han de ser exprés.
Apretar el petit propietari posa en risc el 63% del mercat de lloguer, que vol dir destruir-lo per complet.
És que caldria un lloguer indefinit a 400 euros? Com es paga el manteniment, les assegurances i els tributs del pis? Quin incentiu tindrà algú per llogar-lo? Cap.
Sobre les persones desnonades que acaben al carrer: 𝗲𝗹 𝗺𝗮𝗻𝗱𝗮𝘁 𝗱𝗲 𝗴𝗮𝗿𝗮𝗻𝘁𝗶𝗿 𝗹’𝗵𝗮𝗯𝗶𝘁𝗮𝘁𝗴𝗲 𝗰𝗼𝗿𝗿𝗲𝘀𝗽𝗼𝗻 𝗮 𝗹’𝗘𝘀𝘁𝗮𝘁 𝗶 𝗻𝗼 𝗮𝗹 𝗽𝗲𝘁𝗶𝘁 𝗽𝗿𝗼𝗽𝗶𝗲𝘁𝗮𝗿𝗶.
És que viure de rendes no hauria de ser just? Tenim propietat privada com a dret. Qui vol canviar això no vol arreglar el problema, vol canviar un sistema polític que, en les últimes generals, va rebre molt pocs vots.
Voler un Estat socialista en comptes d’un Estat social ha de passar per les urnes i voldria dir sortir de tots els organismes occidentals. Deixeu de prendre el pèl a la gent.
Per acabar, per una vegada hi ha opció de legislar contra els «fons voltor» sense por que marxin, ja que els pisos que tenen estan aquí. Però l’oferta continuarà sent insuficient. Si cada any arriben 150.000 persones a Catalunya, SEGUIREM TENINT UN PROBLEMA D'OFERTA PER TANTA DEMANDA.
I, per acabar, ningú amb un mínim de sentit comú vol desnonar una senyora de 87 anys ni que hi hagi cap suïcidi. Malauradament, hi ha qui les fa servir de màrtirs per a una causa política i no pas per resoldre un problema dins de l’Estat de dret. Tots aquells que us n’aprofiteu sou mala gent.
"Qui no ha hagut de carregar amb la responsabilitat d’un compte de resultats, tendeix a banalitzar la funció directiva i empresarial [...] s’espera i es reclama que tots els problemes els resolgui l’Estat. Aquest esperit funcionarial passiu és exasperant"
https://t.co/w3UDxYqmGx
Vergonya aliena de veure com alguns al·leguen preocupació per les lleis internacionals i la sobirania de Veneçuela quan clarament parlen des d'una trinxera ideològica.
Després, que Hamàs és "resistència", la sobirania d'Israel la volen destruir, de Rússia i la Xina miren cap a una altra banda i les protestes del poble iranià o veneçolà ja tal.
#hipocresia
Molts dels que critiquen les mesures del lloguer no és necessàriament perquè siguin neoliberals o grans tenidors, simplement creuen que empitjorarà la situació i baixarà l'oferta, com ja ha passat anteriorment, aquí i a altres indrets.
Els eslògans buits i la caracterització simplista de qui ho critica o de qualsevol propietari com un especulador ric i avariciós és propi de societats infantilitzades, ideologitzades i decadents, amb poca cultura econòmica, a banda que no ajuda a encarar el debat amb un mínim de rigor intel·lectual.
El 6 d’agost del 1936, avui fa 89 anys, Josep Sunyol i Garriga, president del FC Barcelona, fou afusellat pel feixisme a la Serra de Guadarrama per les seves profundes conviccions democràtiques i catalanistes. La seva tràgica mort va ser el preludi d'una de les èpoques més difícils per al Club.
✍🏻 «Era previsible que a Polònia es produís un decrement de deu punts percentuals en l’esforç de renda dedicat a l’habitatge: cada família té més opcions per triar, hi ha més competència i cal que el preu sigui atractiu per poder-lo vendre» @pauvilagarcia
https://t.co/ikVkArig95
@SeguimentFCB tinc ticket de tren a sevilla al tren lila però totes les persones amb qui vaig són al tren grana. Algú interessat a fer el canvi?
Gràcies 🙏
Aquesta és, sobradament, la columna més llarga que he escrit mai. Però atès que no he publicat ni perfils polítics, ni cròniques electorals, m’he permès el luxe.
Tant de bo us hi veiu reflectits en algun punt.
Per reflexionar @elnacionalcat https://t.co/kxHmdoC7Wd
The “climate catastrophe narrative” is not only misleading, it is also drowning out many other relevant climate facts.
Did you know that climate-related deaths have dropped by 98% over the last century?
See 8 charts with surprising climate facts here:
https://t.co/boaPLQGujH
🔥 Tengo un nuevo juguete de IA y es potentísimo 🔥
Un modelo entrenado para generar fotografías realistas. Tan realista que en *algunas* incluso salen bien las manos 😂
Se llama Lexica Aperture y va a dar MUCHO que hablar.
Os pongo link para que probéis 🧵👇
“Puigdemont i el seu govern no van ser capaços ni d’activar els mediadors que havíem trobat, alguns de molt pes; fins i tot van rebutjar una oferta de Clinton.” https://t.co/HEj9WDupNJ