Jordi Garriga Perez

Que aquí alguien no descansa
pensando como rescatarte
de tan siniestras garras

[Javier Espinosa @javierespinosa2]

Por primera vez en décadas un alto cargo como es el vicepresidente de EEUU critica sin reparo a Israel y reconoce que está absolutamente aislado. Es exactamente lo mismo que ocurrió con Sudáfrica y el Apartheid. El último en desvincularse de ese régimen fue EEUU.

[Anna Navarro i Descals (Schlegel) @NavarroDescals]

Aquest gràfic és devastador perquè desmunta un dels grans relats de la política econòmica espanyola dels últims anys: que “els salaris pugen”.

Sí, el salari brut a Espanya ha crescut un 1,43% en termes reals entre 2019 i 2025, però el salari net real —>>> el que realment arriba a la butxaca de la gent després d’impostos i inflació ha caigut un 3,65%, LA PITJOR dada entre les grans economies de l’euro.

La lectura important no és només econòmica. És social i evidentment molt política.

Primer: l’Estat i les cotitzacions s’han quedat una part creixent dels increments salarials. Molta gent cobra més nominalment però viu molt pitjor. Això genera frustració perquè la percepció quotidiana és clara: habitatge més car, menjar més car, serveis més cars i menys capacitat d’estalvi. Ja ho anem veient cada dia…

Segon: Espanya queda completament desalineada respecte països comparables. Portugal, Polònia o Lituània han aconseguit increments molt forts del salari net real. Això vol dir que el creixement econòmic allà s’ha traslladat molt més directament a les famílies.

Tercer: això té conseqüències enormes sobre talent i competitivitat. Si els professionals qualificats veuen que treballar més o progressar professionalment no es tradueix en una millora real de vida, acabes destruint incentius:

menys emprenedoria, menys risc,
menys mobilitat social, fuga de talent, gent emprenyada, mal rollo a l’oficina, i menys capacitat d’atreure perfils internacionals.

A Catalunya això encara es percep més perquè combines:

la nostre pressió fiscal alta,
habitatge super disparat,
salaris europeus molt baixos,
i costos quasi de grans hubs globals.

El resultat és una classe mitjana molt exhausta. Pobresa a l’alça, molta immigració sense estudis i en estat bastant precari.

També hi ha un altre element molt important: molts dels països de l’Est tenen increments enormes perquè partien de nivells MOLT baixos i han crescut ràpidament en productivitat i convergència. Però fins i tot comparant Espanya amb França, Alemanya o Itàlia, la dada espanyola continua sent especialment dolenta.

I aquí apareix la gran pregunta estructural: on va el valor creat?

Perquè si el PIB creix, el turisme bat rècords, les empreses facturen més i l’ocupació augmenta, però el treballador mitjà perd poder adquisitiu net, vol dir que hi ha una disfunció clara entre creixement macroeconòmic i prosperitat real.

Aquest gràfic explica moltes coses que després es tradueixen en:

desafecció política,
polarització,
caiguda de natalitat,
impossibilitat d’emancipació,
i sensació de “treballo més però avanço menys”.

És probablement una de les dades més importants per entendre l’estat actual d’Espanya i per què tants joves i professionals qualificats miren cap a fora.

[Papa León XIV @Pontifex_es]

Estamos asistiendo a un eclipse del sentido de lo que significa ser humano, como demuestra la desenfrenada implementación de la tecnología en detrimento de la dignidad humana. Es necesario recuperar la comprensión del verdadero significado y la verdadera grandeza de la humanidad tal y como los concibe Dios. El desafío al que nos enfrentamos actualmente no es tecnológico sino antropológico, y espero que la Carta Encíclica que se publicará dentro de unos días pueda contribuir a afrontar este reto.

[ARISTOTELES @platonchacal]

Una sociedad que obliga a una persona de 80 años a utilizar un smartphone para acceder a sus derechos no es una sociedad moderna.
Es una sociedad que poco a poco abandona a sus mayores

[Jordi Garriga Perez @jgarrigap]

@3CatInfo @RogRovi Esperant ja el "Crims"

[Ernest Macià 🎙🎧 @ernestmacia]

13 lligues de les últimes 21

I jugant bé

[kantinu @kantinu]

Sólo recordar que esto en la retransmisión de Movistar ni se comentó.

[Laia Baldevey @baldevey]

Jo crec que tindria més bon resultat posar professors a les comissaries.

[Paco a la naranja 🍊👉🦋 @pacolonso]

Todo mi respeto hacia una persona tan honrada y cabal como José Ángel Núñez, jefe del servicio meteorológico de @AEMET_CValencia. Lo que cuenta, para enmarcar.

[Jaume Torres @JaumeTorres14]

Signo amb sang jugar cada Champions com els últims dos anys. La guanyarem així o no la guanyarem mai. Que si canviar coses, que si la defensa, que si ser menys atrevits, etc. 125 anys i no enteneu absolutament res

[Manuel Artero @ArteroManuel]

La Pirinaica porta a Antifrau el cas de la plaça de Lliga Elit | Manresa https://t.co/oehsbt6BWY

[Manuel Artero @ArteroManuel]

Entrevista d' avui a @onabages
https://t.co/adLr0qr7PG

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Veiem dades en el @menjometre que indignen. No sols guinguetes regades amb diner públic. Que us sembla que un cuiner mediàtic hagi rebut 1.5 milions de fons públics per dissenyar uns gelats? Com diu en Germà Bel, esgarrifa veure com es malbarata quan els diners no són teus

[Dr Elias Casals @COECdentista]

S’han acabat els 5 anys d’implementació de la Llei de Salut Bucodental i ara que tocava generalitzar els serveis dentals a la població veiem com es retalla! https://t.co/ZnxmWe0o71

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

Les subvencions, totes, tenen un cost d’oportunitat. Si es dediquen a A, no es poden dedicar a B. La discreccionalitat és clau, no és neutre. I per això és sa dimensionar-les. I explicar que 100k dedicats a la promoció de la transexualitat a centreamèrica són X beques menjador.

[Un Sr de Barcelona @UnSrdeBarcelona]

OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR

Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració

No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.

Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.

Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.

I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.

La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.

És un model.

Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?

Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.

A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.

Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.

Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.

Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.

El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.

Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES

Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.

Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero

Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.

Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.

I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.

I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:

Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.

L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.

Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.

Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.

I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?

Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.

L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.

I aquesta, al final, és la seva veritable força.

[siempre positifo @siemprepositifo]

Anem amb el tema Messi d’una vegada per totes.
1. Laporta va guanyar le eleccions de 2021 gràcies, en part, a Messi. Fals. Laporta les va guanyar d’entrada. Messi no va ser ni el tema central de la campanya d’ell ni de ningú.
2. Laporta va mentir al soci amb Messi. Fals.

[Jordi Garriga Perez @jgarrigap]

@kantinu Doncs fora, i en Fall per falta de rendiment i Vesely per edat.
A qui fitxem??

[siempre positifo @siemprepositifo]

Evidentment ni @jordicosta ni @soniagelma han estat capaços de dir a Ciria: “escolti, si l’estructura esportiva de Laporta és una puta merda com vostè diu, com s’explica l’èxit que tenen?”.