@vadorverges Que ridícul el seu twit, aneu de mal en pitjor. Només dongui una ullada als likes del seu twit i als de la resposta de la batllesa. S'entén oi?
Darrere d’un bon oli no només hi ha una bona oliva 🌿
També hi ha una manera de conservar-lo i cuidar-lo perquè mantingui intactes el sabor, l’aroma i totes les seves propietats.
Petits detalls que marquen la diferència en la qualitat final.
Més de 200 anys d’història arrelada a la terra.
Les nostres oliveres centenàries són l’origen d’un oli amb ànima. 💚
👉 Porta un tros de Mas del Vilà a casa
https://t.co/SxiYMTPzBl
#OliDOliva#ProducteLocal#Primavera
@viquirepublica@illadebuda En país avançat modern i capdavanter te com a PRIORITAT L’EDUCACIO i la SANITAT @salvadorilla NO POT SER Q UN POLÍTIC COBRI MES Q UN METGE O UN DOCENT !!!! q algú em digui si @jessicaalbiach@Ciddavid han de cobrar mes q un professor/a un infermer/a o un metge/sa !!!
🌿Nova anyada en camí!🌿
La collita 2024 va ser molt limitada; la nova collita 2025 promet ser excepcional!
🗓️ Disponible a partir del 15 de novembre de 2025
✅Reserva ara i assegura’t de gaudir del primer oli nou de la temporada.
Gràcies per seguir confiant en nosaltres.
El repaset que li acaba de fotre @orriolsderipoll a tota la taula de RAC1 i a la Mònica Terribas en particular ha sigut escandalós.
Tot respòs a tothom i tots ben calladets. Fins i tot ha pogut dir que si no es posaven d'acord que ella penjava que tenia feina a fer.
Mònica Terribas, una periodista pregunta i escolta, no talla per fer veure que la Sílvia @orriolsderipoll menteix i no vol respondre. Avui t’han posat a lloc i s’ha dit allò que els mitjants calleu!
Les xifres de l’ONU? Provenen del Ministeri de Salut de Gaza, controlat per Hamàs, sense verificació independent completa. L’ONU ja ha hagut de rectificar les xifres de morts i rebaixar-les en varies ocasions. #GazaWood #Palliwood?
#SalvemCatalunya
Hostia la Mònica Terribas en quin món viu?
En quina cova ha estat amagada durant tots aquests anys? Ara s'assabenta de tot això que hem estat explicant durant els darrers mesos i anys?
El pèndol els enviarà volant a més de 200km, viuen en la ignorància!
@jaumeclotet No t'has perdut res, probablement el pitjor restaurant de la zona. Ja fa uns anys quee vam decidir no posar-hi mes els peus. Llengua a part, mal servei, la sopa cobada, el pa reestobat, el bistec de sola de sabata. A I per mis inri es tenia que pafar per avançat al entrar.
Comença a ser hora de deixar de lluitar contra el canvi climàtic (ja hem fet tard) i començar a adaptar-nos a les noves condicions, o ho farem quan ja sigui massa tard com sempre?
“Nos piden que declaremos hasta las gallinas que tenemos, nos multan si podamos y desbrozamos los matojos, pero cuando viene el fuego desaparecen todos y nos quedamos los vecinos a apagar el fuego con las manos». Por @karinasainz https://t.co/GhKIPHlVuA vía @ABC_Sociedad
Vecinos de Riaño desbrozan laderas ante la cercanía del incendio en los Picos de Europa.
No los multarán, ¿verdad?
Si los ecologistas de salón hubieran permitido a la gente del campo los usos tradicionales, hoy España no estaría arrasada por el fuego.
Arran d’un comentari de @jordiaragonesm on apuntava que hi ha més Convergència a Aliança Catalana que a Junts no he pogut evitar pensar-hi. I remenar calaixos de memòria. A casa votàvem Convergència. De fet, votàvem Jordi Pujol. No per militància cega, sinó perquè representava una idea potent de país. Hi teníem devoció. D’aquella devoció d’abans de les xarxes, que no es cultivava amb hashtags ni fotocalls, sinó amb respecte. Amb escolta.
Personalment, sempre vaig pensar que era una llàstima que no fos independentista. O que, com a mínim, no ho fos de manera explícita. Però tampoc hi havia una alternativa creïble. Cap formació amb cara i ulls que em fes canviar el vot. I quan Pujol parlava, tot s’aturava. La ràdio pujava de volum. El cafè es refredava. L’escoltàvem com qui escolta el pare del país. Era això, el pare. I potser sí, també el pedagog, el notari d’una nació amb vocació d’estat. I feia patxoca, molta patxoca, veure com Catalunya era respectada a Europa i al món. President Pujol, el què va anar a tots els pobles de Catalunya.
Ens barallàvem i molt, pel finançament, però ho fèiem amb dignitat. Amb un full de ruta. Amb equip. Teníem uns Mossos d’Esquadra que acabaven de néixer i ja ens en sentíem orgullosos. “La força tranquil·la de la intel·ligència”. Teníem una televisió en català que no demanava perdó ni feia d’activista. Simplement, existia. I quan sentíem “Suelen” parlar en català, ens feia estrany, sí, però al cap de dues setmanes ja ens semblava el més normal del món. Érem sis milions, però érem sis milions de catalans. I molts dels que no ho eren, feien l’esforç d’integrar-s’hi. I sovint, ho aconseguien. Hi havia orgull, hi havia projecte, hi havia país.
És clar que no hi estava d’acord en tot. Només faltaria. Però era una Catalunya amb veu pròpia, amb autoestima, amb una certa solemnitat institucional. Tot això avui sembla arqueologia emocional. I no, ho sento, però Junts no s’hi assembla. No és ni l’ombra d’aquella Convergència. Ha perdut el nord, i pitjor encara, ha perdut el centre. El centre de gravetat, el centre ideològic, el centre emocional del país.
En canvi, i aquí ve la sorpresa que alguns no suporten, @CatalunyaAC em recorda aquella Catalunya. Aquella dignitat sobirana, aquella fermesa de centre-dreta amb seny, ordre i identitat. I sí, amb totes les lletres, identitat. Perquè el catalanisme mai va ser un pecat. I el sobiranisme no és un extrem, és una resposta. I el que fa AC no és mirar enrere, és recuperar allò que funcionava, una idea clara de país, una estructura sòlida, una moral pública que es podia defensar sense haver de demanar disculpes als progressistes de torn.
Sí, a Aliança Catalana hi ha més ADN convergent que a @JuntsXCat .Si d’això es tracta. De recuperar allò que ens van robar entre l’esquerra més cridanera i el centredreta més acomodat. Perquè en política no tot és màrqueting ni postures per agradar. També hi ha idees fundacionals, compromisos profunds, vincles amb una memòria col·lectiva que, malgrat tot, continua viva.
I si per tornar a caminar endavant hem de tornar a parlar com parlava Pujol, amb veu pròpia, amb rostre seriós i amb país al cap, doncs fem-ho. No per veneració al passat, sinó perquè alguns errors no cal repetir-los i perquè alguns encerts mereixen ser reciclats.
Aliança Catalana no viu de la nostàlgia, però tampoc l’amaga. Perquè el que es va fer bé, cal reconèixer-ho. I avui, ser clarament independentista, defensar el català sense complexos, i parlar de país amb seny i estructura, sona més a l’herència de Pujol que no pas a l’estratègia confusa de Junts.
Per tant, sí, hi ha més Convergència a AC que a Junts. I què?
Salvador Illa no defensa els drets ni els interessos dels catalans. Només els seus. Corromp tot el que toca i es fa el despistat quan li mostren la realitat. Esperem que acabi on pertoca: ENTRE REIXES.
#SalvemCatalunya#SalvemSabadell#IllaDimissió
Recordatori que ja fa temps que aquests dos enemics de Catalunya han desaparegut del mapa. Deuen haver estat condecorats per l'estat espanyol, en la intimitat, sense fer soroll ni artificis, per l'excel·lent tasca duta a terme contra Catalunya i el poble català.